Guia completa de la poesia trobadoresca i l'amor cortès
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,37 KB
Orígens de la poesia trobadoresca
Podem distingir dues líriques principals:
- Lírica popular: Transmissió oral, classes senzilles, llengua catalana, temàtica diversa (amor, camp, festes) i anònima.
- Lírica culta (trobadoresca): Transmissió escrita, corts feudals, llengua occitana, amor cortès, guerra i autor conegut.
On i quan neix
Neix al sud de la Gàl·lia (Occitània) al segle XII. S'expandeix per Catalunya i el nord d'Itàlia durant el segle XIII. El primer trobador fou el duc Guillem IX d'Aquitània i la llengua utilitzada era l'occità o provençal.
Per què l'occità a Catalunya?
- Prestigi: Gran èxit arreu d'Europa; els poetes copiaven el model i la llengua.
- Proximitat: Relacions polítiques, comercials i culturals. El lligam es consolida amb el casament de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença (1112), fins a la batalla de Muret (1213).
- Similitud lingüística: El català i l'occità s'assemblen molt; durant una època, el català fou anomenat "llemosí".
El trobador i el joglar
- Trobador: Autor de lletra i música. Home culte, pot ser noble o professional. El terme deriva de trobar (crear literàriament).
- Joglar: Intèrpret dels poemes. Estament social baix, professional de la recitació. Podia ser líric (canta trobadors) o èpic (canta gestes).
Estils de "trobar"
- Trobar lleu: Poesia senzilla i entenedora (el més usat pels catalans).
- Trobar clus: Poesia hermètica i difícil d'entendre.
- Trobar ric: Gran importància a la forma i musicalitat.
L'amor cortès
L'idea central és el trasllat de les relacions de vassallatge feudal al terreny amorós: l'amant és el vassall i la dama és el senyor (midons).
Etapes de l'enamorat
- Fenhedor: Tímid, no s'atreveix a parlar.
- Pregador: Suplicant, la dama permet la poesia.
- Entendedor: Complicitat i intercanvi de penyores.
- Drutz: Amant, arriba a l'amor físic.
Gèneres de la poesia trobadoresca
- Poesia amorosa: Cançó, alba, pastorel·la i dansa.
- Poesia d'atac: Sirventès, plany, cançó de croada i tensó.
Trobadors catalans
Destaquen els "tres Guillems": Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.
| Trobador | Dates/Lloc | Obres | Trets clau |
|---|---|---|---|
| Berenguer de Palol | S. XII/Rosselló | 9 cançons | Influència popular |
| Alfons I (el Cast) | 1154-1194 | 2 poemes | Rei trobador |
| Guillem de Berguedà | 1138-1192 | 28 poemes | Estil vigorós |
| Guillem de Cabestany | S. XIII | 7 cançons | Llegenda del cor menjat |
| Cerverí de Girona | S. XIII | 120 obres | Darrer gran trobador |
Amor hereos
Definit com una passió innata que neix de la visió excessiva de l'altre sexe. Es considerava una malaltia física i psíquica que afectava els ventricles cerebrals, provocant insomni, pèrdua de pes i, en casos extrems, la mort o la bogeria.
Tirant lo Blanc i la tradició amorosa
Joanot Martorell presenta l'amor com una presó, una batalla (militia amoris) i, sovint, com un destí tràgic. S'hi citen referències clàssiques com Píram i Tisbe, Enees i Dido, o Tristany i Isolda.
Dante i la Divina Comèdia
La relació amb Beatrice és el motor de la seva obra. L'Infern es divideix en nou cercles segons la gravetat del pecat, des del llim fins a la traïció.
