Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Traxectorias e Obras de Poetas Galegos Fundamentais

Celso Emilio Ferreiro (1912-1979)

Naceu en **Celanova** no 1912 nunha familia vencellada ao **galleguismo**. Durante a guerra foi recrutado forzoso. A guerra e as súas consecuencias converteranse en protagonistas dos seus versos.

Traxectoria Vital e Política

• No 1937, en Celanova, estivo encarcerado no Mosteiro. Esta experiencia expresarase no poemario Longa noite de pedra.
• Tras a guerra reside en Pontevedra e Vigo. Participa en diversas empresas culturais e publica as súas primeiras obras.
• Participa na Fundación da **UPG** (Unión do Povo Galego).
• En 1966 emigra a **Venezuela**. A súa opinión idealizada da emigración cambia por completo ao enfrontarse cos dirixentes das sociedades galegas,

Gèneres Textuals i Recursos Lingüístics

L'Anunci: Gènere Publicitari i Persuasió

L'anunci és un gènere publicitari amb una finalitat principalment persuasiva, orientant les opinions i les conductes dels consumidors.

• Funció exhortativa: Convèncer el receptor.
• Funció denotativa o informativa: Informació del producte.

Utilitza textos i imatges impactants per estimular el desig de consumir. Els textos ofereixen una versió interessada del producte i li atribueixen valors positius. Cal ser crítics, ja que pot potenciar valors poc saludables o poc solidaris.

Tipus i Canal

• Propagandístics: Se centren en accions o idees.
• Publicitaris: Se centren en un producte.
• Canal: Auditiu, audiovisual o visual.

Anunci Gràfic (Visual)

• Part icònica: Imatge, marca

5. Garoa nobelan, euskal nekazaritza eta artzaintzari eskainitako eleberria dugu, ia obra guztia Zabaletako Joanes artzain-baserritarrak betetzen du, euskaldunaren eredu idealizatua izanik, pertsonaia literario moduan sinesgarritasuna falta zaio.

6. Bizitza azkar doan moduan aberriaren irudia ere arin aldatuko da. Udaberriaren esnaera abestean euskararen egoera datorkio burura. Behetan izotza da nagusi baina gainetan eguzkia jauntzen dago.

Tendències literàries de la postguerra

6. Tendència avantguardista: apareixen escriptors que insisteixen en l'experimentació amb el llenguatge, sobre la forma i el contingut.

Tendència realista: va estar influïda per la crítica marxista i l'existencialisme. Propugnava el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la col·lectivitat, una postura crítica i de denúncia social de la dictadura. Defensava l'ús d'una llengua més directa i col·loquial.

Aportacions de Vicent Salvador

7. Aportacions de Vicent Salvador:

1. Ús d'un llenguatge acostat a la parla quotidiana. Motivat per dues raons: facilitar l'acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels.
2. Des d'un punt de vista sociolingüístic, cal destacar l'ús d'un registre

Decadència i Renaixement Literari Valencià (Segles XVI-XVIII)

Amb la derogació dels Furs arran d'aquest procés polític, s'uneix la decadència de la burgesia i el reforç del poder nobiliari en el marc de la resultant. La llengua de la cort, el castellà, esdevé la llengua de prestigi, i aquest període s'ha conegut amb el nom de Decadència.

Context Històric Clau

• Revolta de les Germanies (1519-1523)
• Expulsió dels Moriscos (1609)
• Guerra dels Segadors (1640-1652)
• Guerra de Successió (1701-1715)

Conseqüències Lingüístiques

Decrets de Nova Planta: pèrdua d'oficialitat en l'administració i també en l'ensenyament. Debilitació de la consciència lingüística comuna, denominacions particularistes o confusionàries, com la de "llemosí".

Loances

Humanisme: Context Inicial

El període de l'Humanisme es caracteritza per l'ascens d'una nova classe burgesa i per profunds canvis socials, econòmics, polítics i ideològics. La Cancelleria Reial esdevé un nucli fonamental de l'organització política. Un autor representatiu d'aquest període és Bernat Metge amb obres com el seu Sermó.

La Narrativa del Segle XVI al XVIII

Narrativa Popular

• Rondalles: Narracions populars i tradicionals adreçades als infants. Es classifiquen en diversos tipus: de meravelles, de bèsties, encadenades, etc.
• Llegendes: Narracions orals o escrites que parteixen d'un fet històric real, al qual posteriorment s'afegeixen elements imaginaris.

La Il·lustració al Segle XVIII

La Il·lustració va ser un corrent de pensament... Continuar leyendo "La Narrativa Catalana: Del Segle XVI al XX" »

Conceptos Fundamentales del Psicoanálisis

b) Transferencia

Este término se refiere al fenómeno en el que el paciente, durante las largas e íntimas relaciones personales en las que se exploran y excitan sus emociones, contrae un fuerte vínculo afectivo con el analista. Este vínculo puede manifestarse como un enamoramiento franco y sin rodeos, o bien mediante una actitud negativa u hostil, la cual Freud considera simplemente el reverso del enamoramiento.

La transferencia constituyó para Freud una nueva prueba de la naturaleza sexual de los trastornos del paciente; significó que la emoción removida por el análisis se había adherido al analista. A su entender, la transferencia era un elemento necesario en el proceso, integrándose como... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales del Psicoanálisis Freudiano y la Estructura de la Psique" »

Definició i evolució cronològica del llatí vulgar

Així, qualsevol constatació feta sobre el llatí vulgar, sense precisió territorial o cronològica, és una abstracció. En general, és més raonable parlar de tendències evolutives pròpies del llatí vulgar i indicar les diferents realitzacions possibles d’aquestes tendències, que no pas intentar construir una «gramàtica del llatí vulgar».

En qualsevol cas, s’ha d’entendre el llatí vulgar com a oposat al llatí literari. Així, ens trobaríem amb un llatí que evoluciona de manera natural, com totes les llengües, des dels seus orígens fins al moment de donar pas a les llengües romàniques. I al costat d’aquest llatí hi hauria el vessant literari, rígid i estricte,... Continuar leyendo "Llatí Vulgar: Definició, Cronologia i Fonts d'Estudi" »

1. Context sociopolític i producció narrativa (postguerra - anys 70)

Explica en quina mesura el context sociopolític, des dels anys de la postguerra civil fins als anys 70, condiciona la producció narrativa de l'època.

La censura franquista va fer que la novel·la catalana reapareguera a l'exili a partir dels anys 40. L'aparició de l'editorial Aymà i la col·lecció «El Club dels Novel·listes» va dinamitzar el gènere als anys 50, amb la publicació d'autors ja coneguts abans de la guerra, com Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga. Les dificultats de publicació expliquen que aquestes primeres obres rebutgen el tractament directe de la realitat i es decanten per la simbologia (Sarsanedas) o la narrativa fantàstica i imaginativa (Pere... Continuar leyendo "Narrativa catalana i valenciana: del franquisme a l'actualitat" »

Las Cortes de Cádiz y la Constitución de 1812

La Formación de las Juntas de Gobierno

Ante la pasividad de las autoridades y la invasión francesa, las élites, con el apoyo popular, crearon nuevas instituciones: las Juntas. Estas se encargaron de la lucha contra los franceses y de reformar el sistema político. Entre mayo y junio de 1808, se formaron numerosas juntas, de composición variada y controladas por los grupos dominantes tradicionales. Representaron una ruptura con el orden político y una nueva concepción del poder, que podemos considerar revolucionaria. Fundamentando su legitimidad en la voluntad popular, asumieron el poder supremo, sustituyeron o incorporaron las instituciones tradicionales y declararon la guerra a Francia.... Continuar leyendo "Las Cortes de Cádiz y la Constitución de 1812: El Inicio del Liberalismo en España" »