Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Mètodes en l'estudi del llatí vulgar

Com hem apuntat, els trets que caracteritzaven la llengua parlada vulgar es poden reconstruir a partir de faltes que apareixen en els textos, els autors dels quals s'esforçaven a escriure un llatí correcte. Aquest procediment, que es podria anomenar "gramàtica de faltes" (Herman), és delicat perquè consisteix a discernir els errors que testimonien veritables tendències parlades i les equivocacions o confusions que deriven d'errors gràfics, de les condicions tècniques en què el text s'ha produït i conservat o de lapsus fortuïts. En veurem alguns exemples tot seguit.

En una inscripció de Bèlgica del segle II, trobem la forma coiuc (per coniugi). L'absència de la darrera lletra és una abreviació... Continuar leyendo "Mètodes d'estudi del llatí vulgar: una anàlisi" »

Tipus de Narradors en la Literatura

1. Omnisciència Editorial

Predomina el relat dels esdeveniments. Domina la veu del narrador, que adopta un punt de vista il·limitat. En altres paraules, narrador omniscient.

2. Omnisciència Neutral

El narrador parla en tercera persona al voltant impersonal; encara que es poden donar escenes dialogades (major proximitat del lector enfront dels fets ocorreguts), la tendència predominant consisteix en el fet que el narrador descriu i relata els esdeveniments mitjançant la seva pròpia veu, sense avaluar explícitament aquests últims (major distància del lector enfront dels fets).

3. Jo Testimoni

El narrador testimoni és un personatge per propi dret que parla en primera persona, que està més o menys involucrat... Continuar leyendo "Tipus de Narradors: Guia Completa" »

Fisiología de la Producción del Habla

Los órganos que intervienen en el acto del habla son la laringe y las cuerdas vocales. La laringe está formada por tres cartílagos que rodean las cuerdas vocales. Cuando no hablamos, estas están relajadas; cuando hablamos, tienden a unirse. El espacio existente entre las cuerdas vocales se llama la glotis.

Las vibraciones del proceso comunicativo circulan hasta los resonadores, tales como la faringe, fosas nasales y cavidad bucal. Dentro del resonador encontramos órganos que son móviles (lengua, maxilar inferior, labios) y otros que son inmóviles, como los dientes y el paladar duro.

Para que se produzcan los sonidos articulados hay dos características fundamentales:

• La posición erecta del cuerpo.

1. El Noucentisme (1906-1923)

El Modernisme es dóna per acabat l'any que va morir Joan Maragall. Al 1911, com a data d'inici del Noucentisme s'ha pres el 1906. Cronològicament, per tant, el Modernisme i el Noucentisme són dos moviments que s'encavallen.

El Noucentisme és el moviment politicocultural que recull les aspiracions de la burgesia catalana i vol la renovació del país a través del paper dels intel·lectuals. El significat de la paraula, inventada per Eugeni d'Ors, pot ser o un adjectiu nou (nou moviment) o un segle que comença (nou-cents). La va crear a imitació de la terminologia italiana emprada en història de l'art per anomenar certs segles amb l'enumeració de la centúria: Duecento, Trecento… Aquest moviment defensa... Continuar leyendo "El Noucentisme (1906-1923): Característiques, context i ideari del moviment cultural català" »

¿Qué es la documentación sanitaria?

La documentación sanitaria se define como el conjunto de documentos, tanto clínicos como no clínicos, que intervienen en el ámbito de la atención a la salud.

1. Documentación Clínica

Son aquellos datos que permiten adquirir o ampliar conocimientos sobre el estado de salud de las personas, o bien sobre la forma de prevenirla, mejorarla, aumentarla o recuperarla, siempre que se encuentren debidamente documentados.

2. Documentación No Clínica

Comprende los datos relacionados con la atención sanitaria que no forman parte de la documentación clínica. No están vinculados directamente con el proceso salud-enfermedad, sino que corresponden a actividades administrativas y funcionales. Ejemplo: Facturas.

O Rexurdimento e o Nacionalismo Galego

O nacionalismo galego moderno comezou a tomar forma a finais do século XIX e principios do XX, impulsado por figuras e movementos que buscaban a reivindicación da identidade e a cultura galegas. Algúns dos fitos e movementos máis importantes son:

• As Irmandades da Fala (1916): Os seus obxectivos eran o dereito ao autogoberno, máis independencia de Castela, igualdade entre homes e mulleres, federalismo en relación con Portugal. Para iso, crean editoriais, revistas e o Conservatorio Nacional, por exemplo. Desenvolveron, a partir da defensa da lingua, un ideario de reivindicación política nacionalista. Destacan Ramón Cabanillas e Antón Vilar Ponte.
• A Xeración Nós e o Seminario de Estudos Galegos:

Introducción a la Psicología Comunitaria

Los componentes principales de la psicología comunitaria abarcan el desarrollo ecológico y urbano, la desinstitucionalización social, la democratización y los nuevos servicios públicos, la convergencia entre intereses civiles y profesionales, el desarrollo psicológico, el rechazo al modelo médico tradicional y los nuevos modelos de intervención para nuevas problemáticas.

Elementos comunes:

• Giro hacia la interpretación de la salud mental.
• Individuo inseparable de su contexto.
• Reconocimiento de la realidad y la desigualdad social.
• Ruptura de la dicotomía sujeto-objeto y apariencia-comunidad.

Principios del Desarrollo Comunitario

• Catálisis social: Agente impulsor que potencia iniciativas de transformación.

Narrativa dels 70 fins l'actualitat

A partir de finals dels anys 70 del segle XX s'instal·la en la societat occidental la consciència de viure una nova etapa històrica: la postmodernitat. S'oposa a la modernitat, conjunt de canvis estètics i ideològics que són conseqüència de les transformacions de la societat occidental postindustrial. La societat ara adopta una actitud hedonista, consumista i profundament individualista. En aquest context, la situació de la narrativa en les tres darreres dècades del segle XX i la primera del segle XXI ha millorat considerablement respecte als anys de postguerra.

En la dècada dels setanta destaca l'anomenada novel·la de trencament, que s'allunya de les tècniques narratives clàssiques. El que interessa... Continuar leyendo "Narrativa catalana (1970–actualitat): evolució i autors clau" »

Mercè Rodoreda i la Novel·la Psicològica de Postguerra

El final de la Guerra Civil Espanyola va significar la desaparició de la novel·lística catalana. Aquests escriptors van ser condemnats al silenci o a l'exili, fet que explica que fins als anys 50 no s'apliquessin tècniques de novel·listes europeus i americans durant la guerra. Una d'aquestes tècniques és:

La novel·la de caràcter psicològic: Suposa una innovació en la tècnica narrativa, influenciada per teories filosòfiques sobre el temps, el pes de la memòria i psicològiques.

Les característiques més rellevants són:

• Una anàlisi minuciosa de les transformacions que comporta el pas del temps en els personatges.
• La introspecció en el món interior dels personatges, amb el

Quadre de Costums en la Novel·la Realista

El gènere narratiu del quadre o article de costums recrea la manera de ser d'una col·lectivitat que està en vies de desaparèixer per l'evolució dels anys. Destaquem, enfront de l'enfocament nostàlgic, la intenció crítica que deixa entreveure un autor com Robert Robert. Robert va ser un escriptor polític d'idees liberals i republicanes. En els seus escrits té un interès especial a posar en rellevància el seu ideari i a denunciar, a l'estil de l'escriptor castellà Mariano José de Larra. Per a fer-ho, utilitza una perspectiva humorística, irònica i satírica.

Característiques del Quadre Urbà

Els articles de costums que fa Robert Robert pertanyen a la línia del quadre urbà o ciutadà.... Continuar leyendo "Novel·la Catalana: Costumisme i Romanticisme" »