Narrativa catalana i valenciana: del franquisme a l'actualitat

1. Context sociopolític i producció narrativa (postguerra - anys 70)

Explica en quina mesura el context sociopolític, des dels anys de la postguerra civil fins als anys 70, condiciona la producció narrativa de l'època.

La censura franquista va fer que la novel·la catalana reapareguera a l'exili a partir dels anys 40. L'aparició de l'editorial Aymà i la col·lecció «El Club dels Novel·listes» va dinamitzar el gènere als anys 50, amb la publicació d'autors ja coneguts abans de la guerra, com Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga. Les dificultats de publicació expliquen que aquestes primeres obres rebutgen el tractament directe de la realitat i es decanten per la simbologia (Sarsanedas) o la narrativa fantàstica i imaginativa (Pere Calders). També es conreà la novel·la psicològica (Mercè Rodoreda), que va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta.

Al País Valencià es va conrear més la poesia, però són destacables les narradores Maria Ibars, Beatriu Civera i Maria Beneyto. L'autor més destacat fou Enric Valor, amb L'ambició d'Aleix.

El panorama editorial es va consolidar a la dècada dels 60, amb la creació de diverses editorials i una tímida obertura del règim franquista, que va permetre una major llibertat de publicació. És a partir d'aquí que els escriptors joves, nascuts després de la guerra, comencen a publicar, influïts per la literatura europea i mundial. Entre els anys 60 i 70 destaquen Terenci Moix, amb la publicació de El dia que va morir Marilyn (1969), i Baltasar Porcel, amb Els Argonautes.

2. Característiques de l'obra literària d'Enric Valor

Explica les característiques més importants de l'obra literària d'Enric Valor.

La producció literària d'Enric Valor inclou les rondalles valencianes, algunes novel·les i relats breus. Utilitza el narrador omniscient i subjectiu i escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud. La seua preparació lèxica, fruit del seu treball com a gramàtic i recopilador de paraules en desús, el converteix en un gran dominador de la llengua. Empra un model de llengua equilibrat, que inclou peculiaritats valencianes.

Les seues rondalles estan fetes a partir de la reformulació literària de l'original oral: recull contes populars i els literaturitza. A les seues novel·les aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements sobre la terra. Destaca el Cicle de Cassana, format per Enllà de l'horitzó i dues novel·les més, d'estil realista. Els protagonistes són famílies de poble, la natura, la muntanya, el camp i la llengua. També escriu L'ambició d'Aleix, centrada en l'anàlisi dels conflictes individuals del protagonista en relació amb el medi, en la línia de la novel·la psicològica.

En conclusió, Enric Valor va crear un riquíssim registre literari i va ser l'escriptor que millor va representar la continuïtat de la tradició lingüística i literària valenciana d'abans i després de la Guerra Civil.

3. La psicologia dels personatges en la producció de Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

Sí, perquè la seua obra treballa l'evolució psicològica dels personatges: importa més qui viu uns fets que no pas relatar els fets viscuts. La seua producció està vinculada a la seua biografia i marcada per la Guerra Civil espanyola; cal tenir en compte l'experiència de l'exili per entendre les seues obres. L'experiència de la guerra va capgirar la vida de la jove periodista, que arriba a deixar un fill quan fuig. Però la guerra representà per a ella l'inici del seu verdader jo narratiu, el d'Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica.

La novel·la que li va donar fama, La plaça del Diamant (1962), va ser el resultat de les seues experiències intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari. En els seus contes, i també en les seues últimes novel·les, apareix un ventall extraordinari d'exiliats, soldats i gent desprotegida que parla en terra de ningú. Rodoreda utilitza molt la primera persona i el monòleg, especialment el monòleg interior. Una altra obra destacada és Mirall trencat (1974).

4. Narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i el context sociocultural.

A la dècada dels 70 destaquen dues tendències novel·lístiques: la novel·la de canvi i la novel·la realista evolucionada. La primera presentava temàtiques ideològicament oposades al règim i jugava a manipular el codi textual, influïda per nous llenguatges com el còmic, el cinema o la televisió. En la segona, els temes més freqüents eren la crítica política, la reivindicació de la dissidència i la necessitat de trencar amb els valors vigents.

Als anys 80, la concepció narrativa va ser més diversa, a causa de la normalització social de la llengua, la consolidació del sector editorial i llibreter i l'inici de l'ensenyament de la llengua a les escoles. Destaquen dos grups: una literatura imaginativa i directa, representada per Quim Monzó amb els seus reculls de contes, i l'exploració dels mecanismes col·lectius de la memòria (mitificació del món rural), representada per Jesús Moncada amb Camí de sirga.

Al País Valencià, la publicació de Crim de Germania de Josep Lozano inicia un nou període caracteritzat per la publicació de novel·les de gènere (històrica, negra, eròtica), la desaparició de les novel·les de tipus experimental i la continuació del model evolucionat del realisme. Joan Francesc Mira i Ferran Torrent en serien dos dels màxims exponents.

5. La narrativa curta de Quim Monzó

Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

Quim Monzó és autor de més d'una desena de reculls de contes, caracteritzats per sorprendre i pertorbar. La seua prosa no tendeix a l'ornament ni a la retòrica, sinó que fa un ús d'una sintaxi senzilla; a l'autor li importa, sobretot, el missatge. La temàtica central de la seua literatura són els tòpics i les mentides que envolten la vida quotidiana.

Els seus contes reflecteixen la societat contemporània: una gran part se centren en conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a la solitud de les parelles com pels sentiments que ha de patir un individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Una altra temàtica és la urbana, una guia de la vida a la gran ciutat: la solitud, l'avorriment i els actes rutinaris de personatges que cada dia veuen cares anònimes al carrer. També treballa la faula moral, transformant els personatges de relats clàssics i enfocant la història de maneres diverses. Monzó deixa que el lector puga fer diverses lectures i interpretacions.

Algunes obres que li han donat la fama actual són Uf, va dir ell, L'esclat de Monzó, El perquè de tot plegat i Mil cretins, l'última obra publicada. Algunes d'elles han estat adaptades al cinema.