Humanisme i Renaixement a la Corona d'Aragó (s. XIII–XV)

Edat moderna (S. XIII–XVI)

S. XIII–XVI. Edat moderna: Nou corrent ideològic anomenat humanisme dóna pas al renaixement. El teocentrisme es substitueix per l'antropocentrisme.

Expansió de l'humanisme (s. XIV)

Al S. XIV l'humanisme italià s'expandeix per Europa. Era més fàcil superar el teocentrisme degut a l'estructura feudal i a la realitat social de la cavalleria, on s'hi movia la burgesia.

Trecento italià

Trecento italià: La invenció de la impremta dóna un fort impuls a la difusió de l'humanisme i introdueix el concepte de donna angelicata.

Dante, Petrarca i Boccaccio

• Dante: Obra poètica, obra doctrinal i la Divina Comèdia.
• Petrarca: S'inspira explicant l'amor que sent per una dona i el plaer que troba en la melancolia.
• Boccaccio: Autodidacta; la seva gran obra és Decameron, un recull de contes de temàtica amorosa.

Humanisme a la Corona d'Aragó

L'humanisme a la Corona d'Aragó: La cancelleria reial va ser un aparell burocràtic format per escrivans, secretaris, notaris, etc., que dominaven el català, l'aragonès i el llatí. D'altra banda, van començar a redactar imitant una prosa que els fascinava; així fou com es va crear un estil depurat.

Influències italiennes

Petrarca, Dante i Boccaccio: Petrarca va exercir una forta influència en els primers humanistes catalans; a través de Petrarca l'humanisme entra en contacte amb Dante. També, per mitjà de Petrarca, fou conegut a la Corona d'Aragó Boccaccio.

Bernat Metge i Lo Somni

Bernat Metge: Coneixia el llatí; gràcies al prestigi del seu pare va tenir fàcil accés a la cancelleria de la reina Elionor. Després va ser escrivent de Joan I; l'any 1390 va ser nomenat secretari reial. Més tard se li va acusar d'haver matat Joan I i el van empresonar; el successor de Joan, Martí, el va absoldre. Durant aquest regnat Bernat va ser també ambaixador.

Lo Somni: El recurs clàssic del diàleg com a mètode eficaç de persuasió, la presència de personatges de la mitologia clàssica i el model dels autors més coneguts del Trecento són característics d'aquesta obra, estructurada en quatre llibres.

Situació polític-social

Situació político-social: Autors com Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Ausiàs March i Joanot Martorell es van consolidar com a autors i van tenir lectors fidels gràcies a la impremta. Durant els segles XIV i XV Barcelona perdia pes cultural; les causes són les pestes, les tensions religioses i les guerres civils a Catalunya.

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi: Sempre va tenir la protecció d'Alfons el Magnànim. Va estar tancat a la presó i allí va escriure un dels poemes més coneguts: Presoner. La majoria dels seus poemes eren reflexions amoroses que no s'allunyaven gaire dels tòpics trobadorescos, com el de la inaccesibilitat de la dama.

Ausiàs March

Ausiàs March: Va aprendre a ser un bon cavaller i un bon home de lletres, ja que la seva família estava ben situada entre la noblesa valenciana. Es va casar amb Isabel Martorell; als pocs mesos del casament ella va morir i ell es va casar amb Joana Escorna. Ausiàs va morir a València als 62 anys.

Molts poetes es deixen guiar pel fil conductor de March, és a dir, l'amor; el seu concepte ja no és d'amor cortès. La seva llengua es basa en un català ric, d'estil directe, sincer, provocatiu i fixat en versos decasíl·labs. Ell va idealitzar l'amor espiritual, però les seves dames no entenien el concepte i ell es sentia sol perquè ningú no l'entenia.

Els seus poemes es divideixen en sis cicles cronològicament: Plena de seny, Llir entre cards, Oh foll amor, Amor, amor, Mon darrer bé i Bell'ab bon seny.

Cants de mort

Cants de mort: Sis poemes sense senyal; són dedicats a la mateixa dama, Joana Escorna, i parlen d'un profund dolor per l'absència de l'estimada.

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella: Participa en un humanisme peculiar; la gran majoria de les seves històries són sentimentals i d'amor. Fa servir la prosa tant com la poesia i busca exemples mitològics.

Jaume Roig i l'escola satírica valenciana

Jaume Roig: Nobles i burgesos van crear l'escola satírica valenciana. Les obres de l'escola es burlaven de tot, dels costums fins a la llengua; es van fer molt conegudes gràcies a la impremta. L'inici de l'escola és atribuït a l'obra Espill de Jaume Roig.

L'espill

L'espill: És un poema de setze mil versos dividit en quatre parts, escrit en versos tetrasil·làbics. Les diverses situacions sovint són grotesques i sòrdi des, tot i que està escrit amb un vers àgil. L'espill es podria considerar una novel·la; això sí, tot plegat lluny de la tragèdia, més aviat contemplat amb gràcia, ironia i amb un deix de desengany del món.