Enric Valor i Mercè Rodoreda: Anàlisi de la Literatura Valenciana Contemporània

ENRIC VALOR I VIVES (1911-2000)

Enric Valor i Vives (1911-2000) és una figura clau de la història valenciana contemporània. La seua tasca extraordinària s'ha manifestat en un triple aspecte: rondallista, novel·lista i com a gramàtic.

LES RONDALLES VALENCIANES

La rondalla és una narració de transmissió oral i d'autoria anònima, sobre uns fets imaginaris i que presenta unes fórmules fixes d'inici i tancament del relat. Valor ha recopilat i literaturitzat trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu i es classifiquen en tres tipus:

• Rondalles meravelloses: hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes amb virtuts màgiques.
• Rondalles de costum: reflecteixen la manera de la societat agrària.
• Rondalles d'animals: els personatges són animals humanitzats.

Estructura i Característiques de les Rondalles

Pel que fa a l'estructura de la rondalla, està formada per cinc seqüències:

1. Situació inicial: on es presenten els personatges i l'espai.
2. Comença l'acció i es presenta el conflicte.
3. Es desenvolupa el conflicte.
4. Es resol de forma positiva o negativa.
5. El personatge veu modificades les circumstàncies inicials.

Les rondalles de Valor presenten les següents característiques:

• La història se situa en espais valencians concrets (Castalla, Bèlgida...).
• És un acte de creació literària.
• Hi ha preocupació lingüística, amb un vocabulari molt ric.

NOVELA ENRIC VALOR

Es tracta d'un autèntic model literari. Hi ha una selecció de rondalles amb criteris de bon gust.

La producció novel·lística de Valor comença amb "L'ambició d'Aleix" (1960), que es publica amb 10 anys de retard i simbolitza els pobles i la natura com el refugi enfront de les grans ciutats. Serà en la dècada dels huitanta, dins de la tradició realista, amb obres com "La idea de l'emigrant" i la trilogia del "Cicle de Cassana", on rescata de l'oblit i reconstrueix un món que desapareix de la memòria col·lectiva.

La seua obra narrativa es caracteritza per una doble vessant: la passió de contar i la passió d'ensenyar, de difondre el coneixement del país i del paisatge, així com de divulgar la llengua pròpia.

LA TASCA GRAMATICAL

Destaquen les obres "Millorem el llenguatge" (1971) i "Curso medio de gramàtica catalana" (1973), referida al País Valencià. També té obres de gran valor didàctic excel·lent. Cal destacar "La flexió verbal" (1983), una obra de referència per als estudiants.

MERCÈ RODOREDA (1908-1983)

Mercè Rodoreda (1908-1983) va nàixer a Barcelona l'any 1908, en un ambient familiar tocat per la literatura i el teatre. Molt jove comença a col·laborar amb articles i cròniques en les pàgines de diverses publicacions.

L'any 1939 s'exilià a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedicà a fer traduccions per a organismes internacionals. Entrada la dècada dels setanta torna al seu país i veurà reconeguda la seua obra.

Etapes de la Producció de Rodoreda

La seua obra se sol dividir en:

1. Anys d'aprenentatge.
2. La maduresa.
3. La vellesa.

Anys d'Aprenentatge i Maduresa

La primera etapa pertany "Aloma" (1938), novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions amoroses entre una adolescent somniadora i Aloma i un home gran; es tracta de la pèrdua de la pubertat i de l'enfrontament amb el món dels adults.

L'etapa de la maduresa s'inicia amb la publicació de "Vint-i-dos contes" (1958), històries d'amor que reflecteixen un gran pessimisme i mostren la incomprensió i la incomunicació dels protagonistes. Els temes tractats als contes són:

• El fracàs del matrimoni per la monotonia de la vida quotidiana.
• La impossibilitat de les relacions d'igual a igual entre homes i dones.

El 1962 publica "La plaça del Diamant", una de les novel·les fonamentals de la postguerra. La novel·la, amb un narrador protagonista en primera persona, aconsegueix un equilibri perfecte entre la utilització d'un llenguatge viu i col·loquial. En 1966 escriu "El carrer de les Camèlies", on el protagonisme també recau en un personatge femení.

Última Etapa i Temes Centrals

L'última etapa s'inicia amb "La meva Cristina i altres contes" (1967), implica la incorporació d'un món mític on dominen els personatges masculins, i culmina amb la publicació el 1974 de "Mirall trencat", obra que narra la història tràgica d'una família i aborda tres temes existencials: la infantesa, la soledat i la mort.

Característiques de l'Obra de Rodoreda

L'obra de Mercè Rodoreda es caracteritza per:

• Un profund tractament psicològic dels personatges.
• Una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista.
• Un estil narratiu poètic carregat de simbolisme: les flors, els arbres, el jardí, els colors, els coloms, l'espill...