Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Literatura Catalana: Postguerra i Franquisme

Literatura de Preguerra

• Després del Noucentisme: S’instaura la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Això provoca la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista.

• Abandonament polític: Sorgeixen nous mecenatges eventuals.

• Dictadura de Primo de Rivera: Finalitza amb la Segona República Espanyola (1931-1939). Creació de la Generalitat de Catalunya, oficialitat de la llengua catalana, institucionalització de la cultura i la literatura, augment de publicacions en català, premis, etc.

• Principis dels anys 20: Panorama i voluntat de renovar.

  • Consolidació del mercat literari: Noves editorials...

Literatura de la Guerra Civil (1936-1939)

• Catalunya dins del bàndol

Context històric i cultural de l'escriptura de l'obra

La Guerra Civil Espanyola marca de manera tràgica i profunda la història contemporània d’Espanya, afectant no sols els tres anys de conflicte (1936-1939), sinó també el període posterior. La postguerra, amb la instauració de la dictadura franquista, es caracteritza per la voluntat d’esborrar tot rastre de l’etapa republicana mitjançant la repressió política i la instauració d’una censura fèrria que vigilava el compliment de les directrius del règim. En les nacionalitats històriques, la repressió s’estengué també a les llengües i institucions pròpies.

El general Franco derogà l’Estatut de Catalunya, i la llengua catalana perdé el seu caràcter oficial: es prohibí... Continuar leyendo "Context històric i evolució de la narrativa catalana: Anàlisi de l'obra de Rodoreda" »

S.XIII:

Aparició de la literatura catalana, Ramon Llull, creador de la prosa literària catalana.

S.XIV:

Prosa historiogràfica, van aparèixer les 4 grans cròniques (llibre dels fets de Jaume I, llibre del rei en Pere Bernat Desclot, crònica Ramon Muntaner, crònica Pere el Cerimoniós). En aquest segle escrivien textos medievals (Francesc Eiximenis) i textos humanístics (Bernat Metge) i es va catalanitzar la poesia.

Ramon Llull:

Vida: Fins els 30 anys… era noble i cavaller, tenia formació de benestant, va escriure poesia trobadoresca.

Als 30 anys… Conversió: Escrivint un poema de lírica trovadoresca se li va aparèixer Jesús crucificat i va entendre que havia de fer un canvi radical a la seva vida. Formació: Durant 5 anys va fer vida... Continuar leyendo "Literatura Catalana: S.XIII-S.XV" »

1) Ánxel Fole (Lugo 1903-1986)

Características xerais:

• Nacionalista, reafirmando esta militancia durante a Segunda República. Despois da guerra traballou como profesor e xornalista.
• Retoma a tradición da narrativa oral, utiliza a técnica do conto oral (fórmula introdutoria, localización espacial ou temporal bastante precisa, rematan cunha sentenza didáctica).
• Amosa unha Galicia rural e misteriosa.
• A lingua oral de Lugo como modelo lingüístico, reproducindo a súa diversidade dialectal (dialectalismos, vulgarismos, castelanismos...)
• A percepción da paisaxe como elemento diferenciador da literatura galega.

Obra:

• Á lus do candil (1953)
• Terra brava (1955)
• Contos da néboa (1973)
• Historias que ninguén cre (1981)

2) Eduardo Blanco Amor (Ourense,... Continuar leyendo "Figuras Clave da Literatura Galega de Posguerra: Ánxel Fole, Eduardo Blanco Amor, Álvaro Cunqueiro e Xosé Neira Vilas" »

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Evolució

Un dels autors més rellevants del teatre actual català, Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940), va estrenar amb només 23 anys una obra anomenada, Una vella, coneguda olor, on es reflectia la societat barcelonina de postguerra, originant una etapa teatral clau: el realisme. En aquesta etapa, l'individu en la societat condicionada després del 1939 era el nucli temàtic.

En una segona fase de la seva obra, Benet, amb Revolta de bruixes, hi afegeix un to més simbòlic, que planteja un combat ideològic entre les forces racionals i les irracionals. Ja en la dècada dels 90, l'obra de Benet evoluciona cap a temàtiques més íntimes i existencials. Com a peculiaritat, les seves obres, tals com... Continuar leyendo "Grans Autors Catalans Contemporanis: Benet i Jornet, Fuster i Mira" »

1. Las tres frases en las que se puede dividir la obra de Freud:

En la primera fase, creó unas hipótesis acerca de los problemas neuróticos (que padecen histérica) y desarrolló su propia teoría. Aquí desarrolló los estudios de la histérica.

2. Libros que escribió Freud en sus tres etapas

1ª etapa: Proyecto de una psicología científica (Freud + Berner)
2ª etapa: La interpretación de los sueños (libro + preciado) / 3 ensayos sobre la teoría sexual.
3ª etapa: Más allá del principio del placer / El malestar de la cultura.

3. Características de la teoría del universo

Estaba determinada por las leyes de la física y la química, por eso el hombre está sujeto a unas determinadas leyes y es un producto de la evolución natural. El hombre... Continuar leyendo "Explorando la Obra de Freud: Teorías y Conceptos Clave" »

Lírica de l'Amor Cortès: Característiques i Context

La lírica de l'amor cortès, que es desenvolupa als segles XII i XIII, és la primera manifestació culta escrita en una llengua romànica, l'occità. Aquesta poesia era creada per trobadors i interpretada per joglars. És filla de l'estructura feudal, basada en la noblesa, i la seva temàtica principal és l'amorosa, d'aquí el seu nom.

Cerverí de Girona: El Darrer Trobador Clàssic

Al segle XIII, el feudalisme va entrar en crisi i, en conseqüència, també ho va fer la poesia trobadoresca. Cerverí de Girona fou l'últim trobador clàssic. A partir d'ell, trobem poetes amb una clara influència trobadoresca, però ja no en la seva forma pura.

Substrat i Superestrat en la Llengua Catalana

Substrat

Influència

La Decadència de la Corona d'Aragó

Crisi i Factors Agreujants (s. XV-XVIII)

La crisi del s. XV es va agreujar amb la concurrència d'un seguit de factors durant els s. XVI, XVII i XVIII.

Context Polític i Social

Factors de la decadència política i social de la Corona d'Aragó:

• S. XVI: Consolidació del Regne de Castella, Guerra de les Germanies, creixement del bandolerisme i pirateria a la zona costanera.
• S. XVII: Expulsió dels moriscos, Guerra dels Trenta Anys entre Espanya i França (Guerra dels Segadors).
• S. XVIII: Decrets de Nova Planta, amb què Felip V aboleix les institucions d'autogovern de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Context Cultural i Lingüístic

A més dels factors polítics i socials, cal afegir factors culturals que... Continuar leyendo "Decadència i Renaixement de la Corona d'Aragó" »

Obstrucción de la Vía Respiratoria y Maniobras de Emergencia

Causas de Obstrucción

1. Personas Inconscientes

La principal causa de la obstrucción de la vía respiratoria es la caída de la lengua hacia la faringe.

2. Personas Conscientes

La razón principal de la obstrucción suele ser la comida, un suceso conocido como atragantamiento.

Obstrucción Incompleta: Mecanismos de Defensa y Actuación

El sistema respiratorio está capacitado para aceptar únicamente elementos gaseosos. La introducción de cualquier otro elemento sólido o líquido implica la puesta en funcionamiento de los mecanismos de defensa, siendo la tos el más importante.

Actuación en Caso de Obstrucción Incompleta

• Dejar toser a la persona, ya que puede conseguir la expulsión

Context Històric i Social del Modernisme

• Finals del segle XIX i principis del segle XX.

• Revolució Industrial: creixement de la burgesia i desenvolupament urbà.

• Consolidació del catalanisme cultural i polític.

• Reacció contra el Realisme i el Naturalisme.

• Influència de corrents artístics europeus: Art Nouveau, Simbolisme, Parnassianisme, Prerafaelitisme.

Context Detallat del Modernisme (1892-1911)

• Període: 1892-1911.

• Moviments europeus equivalents:

  • Art Nouveau (França)

  • Modern Style (Anglaterra)

  • Jugendstil (Alemanya)

• Objectiu: Modernitzar la cultura catalana.

Situació Històrica i Social

• Conflicte colonial (pèrdua de les darreres colònies) → conseqüències:

  • Inestabilitat econòmica.

  • Reducció de la producció.

  • Increment de l'atur.

  • Èxode rural (