Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ramon Llull (1232-1316)

Nascut a Palma de Mallorca, de família noble barcelonina instal·lada a l’illa, escrivia poesia amorosa trobadoresca i vivia la vida cortesana. Als 30 anys, va patir una crisi personal i espiritual i es va retirar al Puig de Randa, al centre de Mallorca, durant nou anys per preparar la seva missió. Jesucrist li va encomanar tres objectius:

• La conversió dels infidels al cristianisme
• La redacció de llibres d'ideal cristià
• La fundació d'escoles per formar missioners

Va fundar l'escola de llengües orientals a Miramar i va viatjar per tota Europa i el nord d'Àfrica. Va escriure en llatí, català i àrab; i en poesia, en occità. Es conserven unes 250 obres seves de temàtica diversa, entre les quals destaquen els textos... Continuar leyendo "Literatura Catalana: De Llull al Realisme d'Oller" »

Segle XVI: El Renaixement

Durant el segle XVI, trobem tres corrents ideològics principals en la literatura catalana:

• El pensament lul·lià (influència de l'obra de Ramon Llull).
• La presència de gèneres literaris de caire popular.
• La introducció a l'erasmisme (influència del corrent humanista europeu).

Valors estètics del Renaixement

• L'imperi de la raó com a única font vàlida de coneixement.
• La valoració absoluta de la tradició clàssica grecollatina.
• La subjecció a la norma i la disciplina artística.
• La recerca dels ideals d'equilibri, mesura i harmonia.

Autors destacats del Renaixement

Cristòfol Despuig

És l'autor de l'obra en prosa més important del període: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Pere Serafí

En poesia, representa... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Renaixença (Segles XVI-XIX)" »

Fundamentos Ideológicos del Movimiento Obrero

Los movimientos obreros del siglo XIX estuvieron acompañados de pensadores que denunciaron la situación de la clase obrera y proponían soluciones de diverso tipo. Las más importantes ideologías obreras fueron el socialismo utópico, el socialismo marxista y el anarquismo.

El Socialismo Utópico

Fueron llamados así por Marx, pues consideraba que estos pensadores erraban porque no tenían en cuenta la lucha social entre patrones y obreros y prescindían del análisis social (análisis de la realidad) para elaborar sus teorías. Los socialistas utópicos condenaban el capitalismo por injusto e ineficaz, querían una sociedad igualitaria y solidaria y creían en el diálogo y no en el conflicto

Situación Actual de la Industria en España: Problemas Estructurales y Tendencias Recientes

España se encuentra integrada en el conjunto de países industriales del mundo. Sin embargo, el desarrollo de la actividad industrial en España no alcanzó un nivel notable hasta la segunda mitad del siglo XX. La crisis industrial de 1973-1974, que evidenció la necesidad de cambiar los sistemas de producción, coincidió con la revolución tecnológico-informática o tercera revolución industrial. Se desarrolló una nueva etapa denominada postindustrial o informacional, que dio lugar a nuevos modelos de empresas con una importancia creciente de las nuevas tecnologías, la innovación y la investigación. Por otra parte, el ingreso de España en la... Continuar leyendo "Industria en España: Problemas Estructurales, Globalización y Sostenibilidad" »

Què és el Noucentisme?

Definició: El Noucentisme fou un moviment en què els intel·lectuals van intervenir en la vida pública i en la política amb l'objectiu de construir una societat moderna, culta i liberal. Els ideòlegs, els artistes i els intel·lectuals es van coordinar amb els polítics de la Lliga Regionalista. El terme "Noucentisme" fa referència a allò que és oposat a vell i allò que és propi del nou-cents (segle XX).

Cronologia: 1906 - 1923.

Modernisme vs. Noucentisme: Semblances i Diferències

El Noucentisme es considera una continuació del projecte modernista (creació d'una cultura catalana moderna i transformació de la societat), però amb una diferència clau: els noucentistes tenien el suport del poder polític.

Coincidències

Enric Valor: Un Referent de la Cultura Valenciana

Enric Valor va nàixer a Castalla. Va estudiar llengua i literatura catalana de manera autodidacta. Després de la guerra va anar a la presó acusat d'antifeixista i, quan va arribar la Democràcia, va ser reconegut públicament com un dels autors valencians més importants.

Enric Valor va ser un autor extraordinari en tres aspectes: com a rondallista, com a novel·lista i com a gramàtic.

Enric Valor com a Rondallista

La rondalla és una història d'autor anònim transmesa oralment. Les rondalles d'Enric Valor:

• Se situen en espais valencians reals.
• Són modificades literàriament per ell, no tan sols recopilades.
• Tenen un llenguatge popular però correcte amb un vocabulari ric.
• La selecció de rondalles

Curial e Güelfa

Llibres:

• Llibre 1: Joventut de Curial. Güelfa se'n enamora. Curial s'allunya de Güelfa per uns calumniadors. A Àustria, Curial defensa una duquessa d'adulteri. Aquesta, en agraïment, li ofereix la seva germana Laquesis, però Curial la rebutja.
• Llibre 2: Apareix el rei Pere el Gran i estableix bones relacions amb Curial. Güelfa retira la seva ajuda econòmica a Curial pels cels de Laquesis.
• Llibre 3: Complicació de Curial: naufraga al nord d'Àfrica i el fan captiu durant set anys. Esquiva l'amor de Camar, una filla d'un mercader que l'ha comprat com a esclau, per ser-li fidel a Güelfa. En llibertat, es fa capità d'un exèrcit i lluita contra els turcs defensant la cristiandat. Recupera l'amor de Güelfa.

Característiques:

11.Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70

La primera part del franquisme Es van prohibir quasi totes les manifestacions culturals en la nostra llengua, excepció d'autors com Josep María de Sagarra o Salvador Espriu que van poder donar a conèixer textos nous.

    A la meitat del cinquanta es troben mostres d’un teatre més renovador. Com per exemple a València va destacar un grup que contribuí a un ambient d’apertura on va destacar un grup que contribuí a un ambient d’apertura on van donar-se a conèixer comercials i crea premis literaris.

    Fins al 70 trobar amb la convivència de diferents influències com el teatre de l'absurd o el teatre.

    amb els llits dels 60

Sociolingüística

La sociolingüística estudia les interaccions entre la llengua i el medi social. Una llengua no és només una estructura, sinó també un ús.

Conceptes Bàsics

Ús lingüístic: Realització comunicativa de la llengua.

Àmbits d'ús: Marcs socioculturals (familiar, educatiu, judicial, mitjans, etc.), formals i informals.

Normes d'ús: Varietats lingüístiques adequades per a cada àmbit, imposades socialment. Distingim entre ús convencional i intencional.

Comunitat i Actituds Lingüístiques

Comunitat lingüística: Membres amb una llengua comuna.

Actituds: Lleialtat, deslleialtat, autoodi.

Prejudicis: Idees preconcebudes per egocentrisme cultural.

Variació Lingüística

La variació és natural. Depèn del lloc, grup social,... Continuar leyendo "Sociolingüística: Variació, Contacte i Conflicte de Llengües" »