La Renaixença: Història i Evolució de la Literatura Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,58 KB
1. L’esperit romàntic ens fa renéixer
La renovació romàntica comença a Catalunya amb les revistes El Europeo i El Vapor. El poema La pàtria (1833), d’Aribau, presenta el català com a llengua íntima. La restauració dels Jocs Florals medievals a Barcelona fa que el català arribi al gran públic; dignifiquen la llengua i esdevenen una festa literària. El català no es recuperarà plenament fins a finals del segle XIX.
1.1 La Renaixença: des de quan?
La Renaixença és un moviment de ressorgiment cultural nascut a la primera meitat del segle XIX. El seu inici tradicional és La pàtria, però ja al segle XVIII hi havia interès per recuperar el català. El Romanticisme reforça la necessitat de recuperar la llengua i la seva literatura. La maduresa del moviment arriba amb Verdaguer, i institucions com l’Acadèmia de Bones Lletres i la UB li donen suport.
2. Literatura popular, literatura de masses
La literatura popular és majoritària, útil i es transmet oralment. És anònima i es manté viva, contrastant amb la literatura culta, que és minoritària. Els escriptors del segle XIX s’interessen per formes populars com els romanços, que es venien en parades al carrer. Aquesta va ser la primera literatura de masses.
2.1 Els Jocs Florals, aparador de poetes
Els Jocs Florals són la principal institució de recuperació del català literari. Se celebren per primer cop el 1859 i el seu lema és: «Pàtria, Fe i Amor».
Qui guanya els tres premis és proclamat mestre en gai saber. Els Jocs Florals creen un públic lector, editorials en català i afavoreixen autors com Verdaguer, Guimerà i Oller.
3. Nous escriptors catalans i catalanistes
Aribau esdevé símbol amb La pàtria, un poema sense pretensions polítiques però amb molt ressò. Pere Mata també destaca amb poemes patriòtics com Lo vot complert.
Rubió i Ors publica el primer manifest cultural del moviment. La frase que resumeix els ideals de la Renaixença és: «Serem perquè ja fórem». Molts autors són erudits (Aguiló, Milà i Fontanals) i volen fer una literatura moderna i europea.
4. El teatre de l’immediat
El teatre al segle XIX estava controlat i censurat. El teatre oficial no interessava gaire; en canvi, el teatre popular era divertit, creatiu i mostrava la vida real de la gent comuna. El gènere més conreat era el sainet, amb llenguatge col·loquial i urbà: el català del carrer.