Costums, Romanticisme i Realisme al Teatre Català del S.XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,81 KB
Article de costums
L'article de costums, apareix a la premsa periòdica i recull de manera literària tot allò que forma part de la manera de ser d'una col·lectivitat i que es veu encaminat a desaparèixer pel pas dels anys, (retrat d'una societat concreta).
Característiques
Enfocament nostàlgic (obres que quan descriuen allò que desapareix sentim nostàlgia) i la intenció crítica, que deixa entreveure un autor. Robert Robert (1830-1873) va ser un escriptor i polític d'idees liberals i republicanes.
Tipus de quadre de costums
- Quadre rural: rerefons conservador que defensa la visió immobilista del camp i de la pagesia.
- Quadre urbà: intenta aproximar el lector a la realitat contemporània, a través d'un estil col·loquial i senzill i d'una concepció de la vida basada en el sentit comú i d'impressió realista.
La novel·la romàntica
Té com a fites assenyalades:
- El Werther de l'escriptor alemany Goethe (impossibilitat de l'amor).
- El desenvolupament de la novel·la històrica amb autors com Walter Scott, Victor Hugo i l'italià Manzoni.
- La novel·la de fulletó: obres sentimentalistes i dramatistes, autor Alexandre Dumas.
La novel·la romàntica, té una presència editorial i un èxit de públic immediat, gràcies a les traduccions en castellà que són molt populars, tendència medievalitzant i conservadora de la Renaixença. Apareixen novel·les que presenten situacions problemàtiques de la història medieval catalana, escrites en castellà, falta de coherència lingüística. Manca de prosa i sobretot de novel·la escrita en català, un dels dèficits més clars de la Renaixença.
Situació de la novel·la en la llengua catalana
- Antoni de Bofarull, editor de l'antologia poètica Los Trobadors nous (1858) i protagonista de la restauració dels jocs florals, autor de L'Orfeneta de Menàrguens (1862) que presenta ingredients de novel·la històrica i de fulletó.
- Martí Genís i Aguilar (1847-1932), autor de la novel·la Julita (1869), participa del romanticisme més líric i transcendent. En altres obres posteriors, participa més aviat del realisme costumista.
Múltiples aspectes romàntics de la novel·la: visió subjectiva del paisatge, el somni com a expressió del món interior profund, la valoració de l'amor i de l'amistat des d'una perspectiva pròxima a l'espiritualitat.
Novel·la realista i naturalista
Novel·la realista
És un mirall que reflecteix la realitat.
- Gustave Flaubert, autor francès de Madame Bovary (1857), màxim representant del realisme.
- La ficció es correspon amb el món contemporani, amb uns personatges influïts pel medi en què s'han format i per una situació històrica i social que els ha tocat viure.
- La burgesia i la classe mitjana prenen el protagonisme.
- Objectivitat narrativa, l'autor intenta mantenir-se com a narrador impassible davant del que els passa als seus personatges, sense moralitzar.
- Madame Bovary malgrat això és una veritable crítica a la burgesia establerta i dominant.
Novel·la naturalista
Defensada per Émile Zola i els seus seguidors, pretén seguir el mètode científic i les teories del positivisme. L'ésser humà està condicionat per la influència del medi ambient i de l'herència biològica. Intenta reflectir la societat, i explicar els personatges científicament. Per primera vegada es dona protagonisme a la classe treballadora i es fa ressò de les seves circumstàncies deplorables i de les injustícies en què viu.
El teatre del S.XIX
- Frederic Soler, del sainet al drama romàntic.
- Àngel Guimerà, de la tragèdia romàntica al drama realista.
Frederic Soler (1839-1895)
Més conegut com a Serafí Pitarra, encapçala la recuperació del teatre en la tradició del sainet.
Sainet
Peça curta de caràcter còmic i caricaturesc, amb personatges extrets de la vida quotidiana de la menestralia. Inicia les seves representacions teatrals en tallers. Aquestes representacions obtenen èxit i li permeten dedicar-se al teatre i a la literatura popular. Totes aquestes obres eren escrites en el català que ara es parla.
El pas cap al drama romàntic
Soler aspira a consolidar la seva carrera com a dramaturg de prestigi entre la classe burgesa. Això el porta a fer un teatre d'influència romàntica. Frederic Soler és un empresari teatral, amb interès per plaure al públic. El mèrit és haver portat la gent al teatre i haver iniciat una certa normalització del teatre català.
Àngel Guimerà (1845-1925)
Neix a Santa Cruz de Tenerife, de pare català i mare canària. Arriba a Catalunya a l'edat de 9 anys sense coneixement de la llengua. S'inicia en la literatura com a poeta amb un món personal i amb temàtiques i personatges que reflecteixen les seves pròpies experiències.
Poesia
És nomenat mestre en gai saber en els certàmens dels jocs florals. Poesia poc innovadora que participa en el romanticisme tardà, poesia molt argumental i narrativa gens abstracte, presidida pel domini de la mètrica. Sap expressar els sentiments més íntims i té una actitud idealista i humanista. Hi reivindica posicions nacionalistes i religioses, força radicals i crítiques, grans ambientacions històriques o fantàstiques, teatralitat de la seva poesia amb incorporació del diàleg i el monòleg.
Teatre
Té dues tendències el teatre de Guimerà, la tragèdia romàntica i una forma personal de drama realista. 1879 estrena Gala Placídia, va ser la seva primera tragèdia influïda en Shakespeare i en Victor Hugo. 1885 Mar i Cel, punt culminant d'aquesta etapa, mostra una ambició artística desconeguda en el món teatral català de l'època, continua sent teatre en vers allunyat de les estètiques europees més modernes.
Drames de base realista
Maria Rosa 1884, Terra baixa 1897, La filla del mar 1900. Guimerà aconsegueix amb aquestes obres crear un estil propi a partir de la síntesi, d'elements romàntics (l'expressivitat i la complexitat emocional dels personatges), elements realistes (la reacció establerta entre els personatges i l'ambient), i elements poètics (llenguatge metafòric i simbòlic). Guimerà s'aproxima als ambients populars i per tant no refuig de la visió real sense idealismes. Intent de tornar a la seva línia tradicional de tragèdies romàntiques. Manca la solidesa del seu teatre en els últims anys. Tot i això, la seva figura mítica per al teatre català i les seves obres són traduïdes a altres llengües.