Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985)

Salvador Espriu i Castelló va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. La seua trajectòria literària ha estat vinculada amb el Simbolisme i la poesia adscrita al Realisme social. L'obra d'Espriu es caracteritza per la mescla d'un intel·lectualisme, riquesa idiomàtica, complexitat temàtica i la capacitat per a descriure la història col·lectiva.

Obres destacades

• Poemaris: La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963), Setmana Santa (1971), Per a la bona gent (1984).
• Obres teatrals: Antígona (1939), sobre el conflicte bèl·lic.

Els sis primers poemaris de Salvador Espriu tracten de manera obsessiva el tema de la mort, amb un to melangiós i elegíac.

Característiques de la poesia d'Espriu

1. És

La novel·la catalana al segle XIX

Aquesta classe acabarà tenint un paper important en la literatura de finals del s. XIX. Les novel·les d’afanys de realisme i la justícia social porten a incorporar els treballadors i les seves condicions de vida a la ficció literària. Les editorials són indústries de l’elaboració i la comercialització del llibre, i entenen la literatura com un negoci. El s. XIX és l’impuls definitiu de la novel·la, publicada en un fulletó de la premsa. L’escriptor, en moltes ocasions, veu que les seves obres literàries són restringides pels gustos del públic i fins i tot per la censura. A França es fan famosos els judicis, el 1857, contra dos escriptors de gran mèrit: Charles Baudelaire i Gustave Flaubert.... Continuar leyendo "La novel·la catalana al segle XIX: Realisme i justícia social" »

Context històric i situació de la llengua

El projecte de normalització de la llengua és aturat perquè la instauració de la dictadura per part de Primo de Rivera fa que s’aboleixi la Mancomunitat, es dictin decrets en contra de l’ús de la llengua i que l’Institut d’Estudis Catalans sigui espoliat. Després, durant la Segona República, torna a recuperar les seves funcions. Per tant, el procés de normativització de la llengua no culminarà fins que es completi el corpus elaborat per Pompeu Fabra amb la intenció de crear:

• Les Normes Ortogràfiques (1913)
• El Diccionari Ortogràfic (1917)
• La Gramàtica Catalana (1918)
• El Diccionari General de la Llengua Catalana (1932)

Les normes de Pompeu Fabra van ser acceptades i adoptades pels usuaris... Continuar leyendo "Normalització del català i avantguardisme literari (s. XX)" »

Llorenç Villalonga

Mallorca a principis del segle XX: Villalonga irromp en el camp cultural. A Mallorca subsistia una classe social aristòcrata, la qual coneixia molt bé l’autor. Dos fets importants van canviar aquest panorama al segle XX: la Guerra Civil i la invasió de l’illa pel turisme. El món que Villalonga havia conegut de jove era un món en extinció.

Vida

Palma, Mallorca, 1897-1988. Estudia medicina i s’especialitza en psiquiatria. Publica alguna novel·la i alguna peça teatral en castellà i es dedica a una àmplia activitat periodística, també en castellà. La visió crítica de la vida de Mallorca despertà polèmiques que li comportaren moltes enemistats.

Obra

Mort de dama (1931)

El personatge central, una vella senyora... Continuar leyendo "Llorenç Villalonga i Miquel Martí i Pol: Vida i Obra" »

SALVADOR ESPRIU

Salvador Espriu va néixer a Farners i va morir a Barcelona. Va viure la infantesa i la joventut entre Barcelona i Arenys de Mar, poble d’on provenia la seva família.

Home d’una gran cultura extraordinària, coneixedor de la Bíblia, de la cultura egípcia i de les cultures clàssiques, d’on va extreure un material literari, sobretot vinculat amb les diferents mitologies, que incorporà a la seva obra.

Espriu es declarà “mort cívicament” l’any de l’esclat de la Guerra Civil. Es va convertir en un símbol per la seva actitud ètica de denúncia de la dictadura franquista. Amb la mort de Rosselló Pòrcel va patir molt.

OBRA

Els aspectes principals que fan la seva poesia única i original són:

• Referències culturals

Poetes del Segle XX

Paul Valéry (França)

Continuador del simbolisme, la poesia pura i hermètica. La seva obra està plena de referències mitològiques (Narcís, Orfeu, Venus...).

Els seus poemes són so, música i formes en harmonia.

Poesia personal i ambigua.

Obra més important: El cementiri marí

Rainer Maria Rilke (Txèquia)

Poeta, traductor i autor d'una extensa obra en prosa (narracions, assajos, memòries, dietaris...).

Influències romàntiques i simbolisme francès.

Poesia com a mètode d'autoconeixement i ascensió interior.

Jocs lingüístics i inspiració en llocs i amics.

Obra més important: Elegies de Duino

Konstandinos Kavafis (Egipte, colònia anglesa)

• Obra poètica amb arrels simbolistes, però amb simplicitat i concisió.
• Intensitat

Conceptes Clau de Lingüística

Per què / Perquè

• Per què:
  1. Què relatiu (= el/la qual)
  2. Què interrogatiu (= quin motiu)
• Perquè: Conjunció causal/final
  1. Perquè causal (= ja que) + Verb indicatiu
  2. Perquè final (= a fi que) + Verb subjuntiu
  3. Perquè substantiu (= motiu) article “el” davant de perquè

Relacions Semàntiques

1) Antonímia: Significat contrari. 2) Sinonímia: Significat igual. 3) Polisèmia: Molts significats. 4) Hiperonímia: Camp semàntic. 5) Homonímia: Pronuncia igual, escrit igual o no, diferent significat. 6) Homofonia: Sona igual, s'escriu semblant, significat diferent. 7) Homografia: Escriu/sona igual i diferent significat. 8) Paronímia: Sonen/s’escriuen semblant i significat diferent.

El Context Discursiu i Situacional

Sovint... Continuar leyendo "Guia Completa de Lingüística: Coherència, Cohesió i Correcció" »

Miquel Martí i Pol

MMP (Roda de Ter, 1929-2003) és el poeta més llegit de les darreres dècades a Catalunya. Nascut en el si d’una família obrera, el seu pare era manyà. A causa de la precària situació econòmica de la família, als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d’una esclerosi múltiple. A finals dels 50, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor. Políticament, va militar al PSUC i va ser membre de l’Assemblea de Catalunya. Poesia i vida són dos elements que van lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís... Continuar leyendo "Martí i Pol, Estellés, Pedrolo i Fuster: Quatre pilars de la literatura catalana" »

Humanisme

Moviment de resposta a La crisi del pensament medieval (aprox. 1350, toscana). Era un corrent Restringit a un grup descriptors interessats a recuperar el mon clàssic Grecollatí. Triomfà al s.Xvi l’impulsor fou F. Petrarca. Els humanistes Protegiren objectius nous i direccions desconegudes. Teocentrisme: Antropocentrisme – Les guies i els models son antics clàssics grecollatins, en L’àmbit cultural l’home es la mesura de totes les coses. Hi ha una nova Actitud, una nova manera de veure el mon, una nova manera de viure i una nova Manera d’entendre la vida.L’umanisme A la literatura catalana:Traduccions D’obres llatines. Jaume conesa= histories troianes. Guillem de capons= ciutate Dei.    

Les 4 grans cròniques:

quatre... Continuar leyendo "Resum per capítols de Tirant lo Blanc" »

Renovació Teatral Des de la Postguerra als 70

Com a introducció, cal assenyalar que durant la postguerra, la dictadura controlava totalment l’activitat teatral i imposà el teatre en castellà.

No obstant això, durant els anys 50 i 60 el franquisme començà a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio.

Es va produir una certa recuperació del teatre a Barcelona on es representa Salvador Espriu, Primera història d’Esther i altres autors coetanis.

Durant els 60, en els cercles universitaris es comença a fer un nou teatre independent que buscava un públic amb cert nivell cultural. Aquest teatre seguia els nous corrents europeus: el teatre avantguardista,... Continuar leyendo "El Teatre Català Després de la Postguerra: Autors i Tendències Clau" »