Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Tema 4. Els anys 70 suposen el declivi i l’inici d’un procés que conduirà al sistema democràtic i a la recuperació de les llibertats. Aquest fet oferirà la possibilitat de connectar amb els corrents literaris de la resta del món. Així, entren en crisi models novel·lístics com el realisme històric. S’imposa una renovació de la narrativa, l’anomenada “novel·la del canvi”, caracteritzada per l’experimentació amb el llenguatge i les tècniques narratives i per la utilització de temes transgressors. Si els 70 van implicar el ressorgiment de la narrativa –iniciat als 60-, els anys 80 van comportar una gran evolució, bàsicament per dos factors: la consolidació del sector editorial i el suport institucional a la literatura,... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura i el Teatre Català: Anys 70-90" »

Guerra Civil--70    NNN

  Durant la dictadura franquista no es podien publicar obres que vehiculaven un missatge polític contrari al règim. Fins a 1946 la literatura catalana va ser perseguida, per això, foren fonamentals les revistes de l'exili com La Nostra Revista. En 1962 la situació va millorar, es funda la editorial emblemàtica Edicions 62.

  La literatura europea dels 40, 50 i 60 es mourà al voltant de dues tendències:

-Realisme: reflecteix la realitat social compromesament. No va tindre molt recorregut.

-Existencialisme: reflexiona sobre el sentit de la vida amb la marca de la 2º Guerra Mundial. Es qüestionen els límits de la llibertat humana.

 A partir dels 50 es desenvoluparà la tendència experimentalista. Deixen

Tipus de Textos i Pronoms Febles en Català

Tipus de Textos

Text Narratiu

Es tracta d'explicar fets reals o ficticis que han tingut o tenen lloc en un espai i un temps determinats. En tota narració hi ha d'haver un narrador que explica la història.

• Per narrar-la des de fora, de manera objectiva, el narrador pot ser extern.
• El narrador també pot ser un personatge, o el mateix protagonista, que expliqui els fets des de dins; en aquest cas fa servir la primera persona verbal.

Hi han d'aparèixer uns personatges que protagonitzen les accions i en provoquen de noves, dutes a terme en un espai i temps determinats. L'estructura es basa en:

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Text Descriptiu

Descriure és dir com són les persones i el món que les envolta, per tal... Continuar leyendo "Tipus de Textos i Pronoms Febles en Català: Guia" »

La Prosa de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer, en prosa, va ser autor d'unes obres riques i variades, que han tingut molta importància per a la llengua i com a eina literària. La prosa de Verdaguer sorgeix en moments d'intens conflicte interior de l'autor. La necessitat de fer-se entenedor li exigí una prosa neta, clara i funcional.

Llibres de Viatges

A Excursions i viatges (1887) hi explica les seves freqüents excursions pel Pirineu i els viatges que va fer pel Mediterrani i Europa Central. El 1889 publica Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, unes anotacions escrites durant el viatge que va fer a Terra Santa.

Les notes de viatge de Verdaguer tenen un gran valor documental i són escrites en una prosa descriptiva d'admirable bellesa. Com tots... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Verdaguer, Guimerà i el Modernisme" »

Context històric, social i estètic de l’Edat Mitjana a Europa

• La literatura d'aquesta època es compon de textos religiosos i laics.
• La literatura de l'edat mitjana és la de l'elit feudal i reflecteix els seus ideals: pietat, fidelitat i valor.
• En aquell temps, el sistema feudal estructura la societat i això es veu en la literatura: abunden les escenes de guerres, la fe cristiana hi és omnipresent. Tanmateix, a partir de finals del segle XII, els burgesos europeus aconsegueixen, gràcies a l'impuls de la manufactura, privilegis econòmics i jurídics que els permeten competir amb els poders senyorials.
• L'anonimat no es deu només a la manca de documents, també es deu al concepte del paper de l'autor, totalment diferent al d'avui dia. El

Enric Valor

Enric Valor: La seua obra literària sembla suplir la mancança de prosa narrativa en els autors valencians.

En Rondalles valencianes reelabora els contes valencians.

En les Narracions de la foia de Castalla és un narrador sòlid amb una dualitat modernista del camp i la ciutat i les dures condicions de la vida rural.

Amb novel·les com L'ambició d'Aleix i La idea de l'emigrant sintetitza les característiques dels corrents narratius com el costumisme i el realisme.

La seua obra principal és Cassana, la trilogia on retracta la societat valenciana del segle XX. Hi reflecteix la vida quotidiana del poble valencià. Fa un homenatge a la nostra memòria històrica i se situa dins la moda narrativa en què molts autors van convertir tot... Continuar leyendo "Enric Valor i Mercè Rodoreda: Anàlisi de la Seva Obra Literària" »

Joan Fuster: Compromís Intel·lectual i Identitat

Vida i Obra de Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells va néixer a Sueca el 1922. Després de llicenciar-se en Dret a la universitat, es va abocar a la creació d'un gènere: l'assaig. També va fer una incursió en la poesia.

L'Assaig com a Eina de Reflexió

L'assaig és una prosa d'idees amb una forta base argumentativa, lliure i personal, al voltant de temes de caire humanista. Fuster s'inicia en un gènere que resulta provocador en una època en què ni es poden tenir idees, ni molt menys expressar-les en llibertat.

Impacte de "Nosaltres els Valencians"

Els seus escrits sociopolítics són els que tindran una repercussió més forta en el context de l'època en què van ser publicats. Fuster els escriu... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Identitat Valenciana" »

Varietats Dialectals

Són les associades als parlants.

• Varietats Geogràfiques

  O diatòpiques, són les modalitats que presenta una llengua en una àrea determinada del seu domini lingüístic. Els parlants d'aquesta àrea comparteixen trets comuns que els diferencien dels parlants d'altres zones. Els parlants d'aquestes zones es poden entendre si se senten vinculats a una mateixa comunitat lingüística. Segons la diferenciació i l'abast de l'àrea geogràfica parlem de dialectes, de subdialectes i parlars. La dialectologia és la branca de la lingüística que estudia la variació geogràfica.

• Varietats Històriques

  O temporals o diacròniques, corresponen als diversos estadis pels quals ha passat una llengua fins a l'actualitat. Les llengües

Noucentisme

El 1901 es va crear la Lliga Regionalista, partit que recollia les aspiracions de la burgesia catalana. Enric Prat de la Riba va donar forma al projecte de la Lliga, a través de diaris com La Veu de Catalunya. Aquest moviment va ser una connexió entre acció política i acció cultural, atraient escriptors i intel·lectuals, un d'ells Eugeni d'Ors. El noucentisme és el fenomen ideològic que tipifica les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, creant una ideologia dels seus interessos i formulant uns models de comportament social amb l'objectiu d'aconseguir la seva acció reformista.

Les Idees Estètiques del Noucentisme

Les idees estètiques del noucentisme es basen en la jerarquització de gèneres, on la poesia... Continuar leyendo "Noucentisme: Ideologia, Estètica i Bilingüisme a Catalunya" »

Elements de la comunicació

Definicions

• Emissor: L'autor del text.
• Receptor: El lector del text.
• Canal: El mitjà de transmissió (llibre, escriptura).
• Missatge: El text literari.
• Codi: La llengua literària.
• Context: Els factors que envolten l'acte comunicatiu.

Gèneres literaris

Classificació

• Èpica: Canta les gestes d'un heroi.
• Poesia o lírica: Literatura en vers.
• Narrativa: Literatura en prosa.
• Teatre o textos dramàtics: Literatura en forma de diàleg, pensada per a la representació.
• Assaig: Text argumentatiu amb voluntat literària.

La narrativa

Tipus de narrador

• Omniscient: Narra en tercera persona, coneix tot sobre els personatges i els fets.
• Intern: El narrador és un personatge o testimoni, amb una narració subjectiva. El narrador protagonista