Ramon Llull, les Cròniques i la Novel·la Cavalleresca

Ramon Llull: científic, místic i missioner

Ramon Llull fou un científic, místic, escriptor, filòsof, teòleg i missioner. L'objectiu dels seus escrits era convertir els infidels al cristianisme i reunificar l'Església cristiana. Va escriure per lluitar contra els errors dels qui no creuen en Déu i va crear escoles per formar missioners.

El lul·lisme i la vida de Llull

Sabem de la vida de Llull per la biografia Vida coetània, escrita en llatí per monjos. Molts documents d'època parlen del beat mallorquí i de les seves aparicions de Crist. És conegut com el doctor il·luminat.

L'Art i la seva producció literària

L'Art és un mètode d'explicació de la realitat que es basa en símbols i múltiples combinacions que relacionen tots els camps del saber del segle XIII. Aquest mètode es desenvolupà en diversos llibres; el més difós i llegit fou l'Art breu.

Fou el primer gran escriptor amb llibres innovadors. La seva obra arriba fins als 265 volums, entre els quals destaquen: el Llibre d’Evast e Blanquerna (que proposa un model de vida cristià) i el Llibre de meravelles (també conegut amb el nom de Fèlix), que explica la ciència. Va escriure en català, llatí i àrab, amb traduccions a l'italià, francès i castellà. La seva poesia es troba en occità. Va crear neologismes i va ampliar la sintaxi.

Escriu unes 15 composicions en vers de temàtica autobiogràfica (com el Cant de Ramon). La seva obra és bàsicament narrativa, però utilitzà el vers per dos motius: la intenció didàctica i per arribar a un públic més ampli (tècnica del contrafet diví).

Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques són el Llibre dels fets de Jaume I, el Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós. Escrites entre la segona meitat del segle XIII i finals del segle XIV, giren al voltant de la cort reial. Les seves intencions eren:

• Que els esdeveniments que es narren siguin coneguts i recordats per les generacions futures.
• Que allò narrat serveixi de model per a futurs reis i governants.
• Justificar els fets i les accions dels monarques i, per extensió, enaltir la casa reial.

Historiografia i literaturització

Estan escrites en primera persona (narra el protagonista), excepte el Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, escrit en tercera persona. A l'hora de reconstruir els episodis històrics, els cronistes catalans no s'estan d'incorporar diàlegs, descripcions i de donar detalls, elements sovint intranscendents en un discurs històric. S'insereixen llegendes per explicar fets llunyans dels quals els autors no tenen informació de primera mà. A la Crònica de Ramon Muntaner hi trobem procediments que usaven habitualment els joglars quan recitaven poesia davant del públic, com les interpel·lacions a l'oïdor.

Llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques

Els llibres de cavalleria són romanços. L'autor més destacat d'aquestes novel·les en vers és Chrétien de Troyes. Entre els llibres destaquen: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc (escrit per Joanot Martorell), la novel·la més important de la literatura catalana. Publicada el 1490, 25 anys després de la mort de l'autor, fou traduïda al castellà i a l'italià.

Cal destacar l'elogi que fa Cervantes al Quixot durant la crema de la biblioteca de don Alonso Quijano: el Tirant se salva de la foguera per la seva capacitat de proporcionar diversió i per la versemblança del seu argument. El Tirant no està dividit en parts, però si s'hagués de dividir, seria en cinc.

Característiques del llibre de cavalleria

En els llibres de cavalleria, els personatges són plans, amb força i qualitats sobrehumanes. L'espai se situa en indrets il·localitzables geogràficament; sovint els escenaris són indrets imaginaris.