Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

L'Edat Contemporània

A Europa, la Revolució Francesa obre l'últim gran període històric, que comprèn des del segle XIX fins al segle XX. En aquesta època es produeixen dos grans moviments artístics: el Romanticisme i el Realisme, oposat al Romanticisme.

Característiques de l'Edat Contemporània

• Les monarquies de l'Antic Règim són substituïdes per nous règims parlamentaris, fruit del pensament burgès i liberal. La Revolució Francesa va assenyalar que la nova classe dominant és la burgesia.
• Amb l'exaltació de la proclama de la Revolució Francesa (llibertat, igualtat), apareix un nou concepte de nació i pàtria. Llavors, nació volia dir associació d'individus lliures i pàtria volia dir unitat espiritual.
• En aquesta època hi va

Literatura Galega de Posguerra (1936-1975)

Tras a Guerra Civil, a literatura galega sufriu un declive durante máis dunha década. A actividade literaria trasladouse a Latinoamérica, onde os exiliados mantiveron viva a cultura galega. Ricardo Carballo Calero (Día das Letras Galegas 2020) é autor de A xente da Barreira, a primeira novela de posguerra.

Principais Autores da Etapa

1. Álvaro Cunqueiro: Mestura realismo e fantasía con personaxes da literatura universal (Merlín, Sinbad) e xentes galegas. Predomina a oralidade no seu estilo, con apelacións ao oínte, comentarios do narrador e alusións ás fontes. As súas novelas carecen dunha estrutura clásica, asemellándose máis ben a un conxunto de relatos sucesivos. Destaca Merlín e familia,

L’Escola Mallorquina

A finals del segle XIX, a les Illes Balears hi va haver un notable creixement econòmic gràcies a l’obertura d’una nova ruta comercial. Així, va néixer l’Escola Mallorquina, un moviment específicament mallorquí, que agafà d’antecedent la Revista Balear de 1873, i autors com Josep Lluís Pons i Gallarza i Miquel dels Sants Oliver. Aquest moviment literari abraçà dues generacions d’autors que s’inspiraren en l’ideari noucentista: la de 1906, destacant-hi autors com Maria Antònia Salvà; i la de 1917, amb escriptors com Guillem Colom. L’Escola Mallorquina conreà principalment el gènere poètic i va estar marcat sota les directrius de Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera.

Pel que fa a les característiques,... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Escola Mallorquina a la Postguerra" »

Conceptos Fundamentais da Sociolingüística

Lingua Minorizada e Lingua Minoritaria

A distinción entre lingua minorizada e lingua minoritaria é crucial:

Lingua Minorizada

É aquela que, historicamente propia dun pobo, está sometida a condicións sociais tales que ve restrinxidas as súas funcións de uso. A **competencia desigual** cunha ou varias linguas alleas de maior prestixio constitúe o factor básico.

Os factores principais que levan á minorización son:

• A) A non existencia dun estado que as recoñeza como oficiais. En Europa cómpre facer excepción nos casos do maltés, o luxemburgués e o gaélico irlandés, linguas que, aínda sendo oficiais dos correspondentes estados (Malta, etc.), atópanse nunha situación de minorización.
• B)

A Poesía Galega do Século XX: Figuras Clave e Renovación

Celso Emilio Ferreiro: A Voz da Poesía Social

Celso Emilio Ferreiro é considerado o máximo representante en Galicia da poesía social. Rematada a guerra, instálase en Pontevedra, onde dirixe a colección de poesía Benito Soto.

O Soño Sulagado e a Escola da Tebra

A súa primeira obra é O soño sulagado. Nesta obra aparece unha voz persoal que ten en común coa chamada Escola da Tebra certos aspectos temáticos: intimismo, desacougo, extravío existencial, pero tamén alusións ao amor á súa nai e á súa muller, Moraima.

Longa Noite de Pedra: Símbolo da Ditadura

A publicación de Longa noite de pedra supuxo un grande acontecemento na poesía galega do século XX pola resonancia... Continuar leyendo "A Poesía Galega do Século XX: Celso Emilio Ferreiro e Xosé Luís Méndez Ferrín" »

El Renaixement: Context Històric i Cultural

Factors Polítics i Socials

• Debilitament del feudalisme, enfortiment del poder reial.
• Creació dels estats moderns.
• Creixement de les ciutats i consolidació de la burgesia.

Factors Culturals i Religiosos

• Desenvolupament de la ciència: Copèrnic i Galileu.
• Impremta de Gutenberg.
• Studias humanitatis.
• Reforma protestant amb Erasme i Luter.

Arts i Descobriments

• Equilibri, harmonia, claredat, idealització en les arts.
• Descobriment d'Amèrica i exploracions.

L'Humanisme: Principis i Literatura

Principis de l'Humanisme

• Del teocentrisme a l'antropocentrisme.
• Recuperació dels textos clàssics.
• Dignificació de les llengües vulgars.
• Petrarca i Boccaccio com a referents.

Literatura Renaixentista

• Influència dels gèneres

RENOVACIÓ TEATRAL DESDE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Durant aquesta epoca i després de la guerra el teatre en llengua va ser prohibit dels escenaris professionals i va viure ausent de les línies mes innovadores del teatre europeu.A partir del 1946 el teatre catala va començar de nou les seues activitats en regim professional.
Josep María de Sagarra va procurar plantejar en la Fortuna de Sílvia i en Galatea conflictes actuals.La proposta de renovació va ser desestimada per la critica i la gent va estar obligada a retornar a les formes dramatiques del passat,als poemes dramatics i a les comedies de costums.Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i primera del sixanta cal esmentar les aportacions de textos teatrals d´ alguns escripors... Continuar leyendo "Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de Sirera?" »

La poesia modernista

La poesia modernista va sorgir amb la voluntat de rebutjar la poesia del segle XIX, com els Jocs Florals, i els autors modernistes van optar per rebutjar els formalismes artificiosos, defensant una aproximació a la llengua del carrer que reflectís autenticitat lingüística. Malgrat que el simbolisme poètic europeu va tenir poc impacte a Catalunya, autors com Adrià Gual i Joaquim Ruyra van formar part d'aquest moviment. D'altra banda, la poesia vitalista va defensar l'afirmació del tot i la regeneració de la societat, amb Joan Maragall (1860-1911) com a seu màxim representant.

Joan Maragall: Vida i Obra

La biografia de Joan Maragall revela un individu nascut a Barcelona entre 1860 i 1911, al final del Modernisme. Fill... Continuar leyendo "Poesia Catalana: Modernisme, Noucentisme i Escola Mallorquina" »

O futuro da lingua galega

O galego leva séculos sufrindo a presión do castelán e, co paso do tempo, xeráronse moitos prexuízos que lle asociaban atraso ou falta de educación. Hoxe, a situación podería ir por dous camiños:

• Substitución lingüística: na que cada vez máis xente nova usa o castelán e o galego perde espazos na vida diaria.
• Normalización lingüística: que busca recuperar o uso do galego na escola, nos medios, na cultura e na vida cotiá, facendo que a xente nova fale con confianza.

É fundamental apostar por esta segunda opción, porque garante a nosa identidade, reforza a diversidade cultural e dá valor á nosa lingua.

1. Nova Narrativa Galega

Este texto pertence á Nova Narrativa Galega, movemento literario que aparece... Continuar leyendo "Evolución e Identidade: A Literatura Galega Contemporánea" »

Na comunidade galega podemos diferenciar tres grandes bloques dialectais que corresponden ao bloque occidental, central e oriental. Nestes tres bloques o galego presenta diferentes trazos, tanto fonéticos como morfolóxicos, como poden ser a gheada (pronuncia do fonema oclusivo velar sonoro [g] como aspirado [gh]), o seseo (pronuncia do fonema fricativo interdental xordo [θ] como alveolar [s]), a alternancia nos pronomes tónicos de 2ª e 3ª persoa de singular, a realización do ditongo ‘oi', certas formas do pretérito perfecto e cambios de conxugación nos verbos, ou distintas variantes para os morfemas de xénero (masculino e feminino).

Bloque Occidental

Os trazos fonéticos que distinguen o bloque occidental son o seseo, que pode ser... Continuar leyendo "Variedades Dialectais do Galego: Trazos por Bloques" »