Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

A Ditadura Franquista e a Represión da Lingua Galega

A ditadura franquista exerceu unha durísima represión contra a lingua e os intelectuais galeguistas, derrubando os logros da etapa anterior e creando unha situación de diglosia extrema: o castelán volveu ser a única lingua valorada socialmente e usada nos ámbitos formais, mentres que o galego, aínda que seguía sendo a lingua máis falada, quedou desprestixiado e reducido ao uso familiar e informal. Diversos decretos prohibiron o uso do galego e calquera defensa del converteuse nun acto perigoso.

O Rexurdimento da Cultura Galega na Posguerra

Os Anos 50: Unha Tímida Apertura

Ata os anos 50, a actividade cultural en galego era practicamente inexistente dentro de Galicia, limitándose ao... Continuar leyendo "Resurrección Literaria Galega na Posguerra: Da Represión ao Rexurdimento" »

O Conto Galego de 1864: Unha Reivindicación Feminista

Publicado en 1864, este conto galego está ambientado na aldea e presenta un argumento sinxelo: dous amigos, Xan e Lourenzo, apostan sobre se un deles conseguirá ou non arrincar a promesa de casamento a unha viúva, Margarida, no mesmo día en que enterran o seu marido.

A viúva, aparentemente pola súa "debilidade feminina", semella ceder ás pretensións do conquistador, que se fai pasar por sobriño e, polo tanto, herdeiro do defunto. Rosalía de Castro, porén, fai que non queden dúbidas de que esa "debilidade" da muller está motivada e xustificada pola indefensión económica e legal na que queda ao ficar soa, pois a muller carecía do dereito a herdar do seu cónxuxe.

O conto rosaliano,... Continuar leyendo "Rosalía de Castro: O Conto Galego de 1864 e a súa Estética Literaria" »

El Segle XV: L'Esplendor de la Cavalleria

• El segle XV representa el màxim esplendor de la cavalleria, amb tornejos, justes, estendards i luxes.
• La cavalleria busca renovar els valors feudals.

La Cavalleria com a Món Renovador

• Lluny de ser decadent, la cavalleria és renovadora i s'inspira en les novel·les artúriques i la cultura de guerra.

Cavallers que Viuen com en els Llibres

• Els cavallers aspiren a viure com en les novel·les cavalleresques, i la literatura reflecteix aquesta realitat.

Precedents de la Novel·la Cavalleresca

• La Cançó de gesta (amb herois reals i èpics) i el Roman Courtois (amb herois fantàstics i escenaris mítics) són els primers gèneres de la cavalleria.

Chrétien de Troyes i la Novel·la Cavalleresca

• Chrétien de Troyes

Carles Riba: Obra Poètica i Crítica Literària

L'Obra Poètica: Els Llibres d'Estances

Va iniciar-se amb Primer Llibre d'estances, influenciat per Dant i Petrarca, entre altres. Hi ha un esforç per a situar la poesia personal més enllà de l'anècdota, tractant les realitats anímiques i psicològiques a través d'unes abstraccions que relacionen aquests poemes amb la lírica medieval. La tendència generalitzadora de l'experiència serà una característica fonamental de Riba. Segon Llibre d'estances mostra una transició envers un segon període, caracteritzat per la influència de Rilke, Hölderlin, etc. Riba s'acostava a les posicions estètiques de la poesia pura. En el segon llibre, les nocions i les imatges continuen conservant una... Continuar leyendo "Carles Riba, Josep Pla i l'Avantguarda: Poesia i Crítica Catalana" »

Autors Destacats de la Literatura Catalana Medieval

Arnau de Vilanova (Segles XII - XIV)

• Obra principal: La lliçó de Narbona.

Francesc Eiximenis (Segles XIV - XV)

Obres i Ideologia

• El llibre dels àngels i Lo Crestià: Aquest últim és una gran enciclopèdia en tretze volums sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.
• Només es conserven els tres primers volums i el dotzè.
• L'obra està molt estructurada des del principi i inclou explicacions llargues alternades amb exemples i faules que la fan més amena.
• Eiximenis utilitza molt l’exemplum (historietes realistes amb finalitat moral).
• Apareixen fragments clarament misògins, reflectint la societat de l’època, especialment la religiosa.

Sant Vicent Ferrer (Segles XIV - XV)

Context Històric i Cultural de "Diccionari per a Ociosos"

Joan Fuster va publicar Diccionari per a Ociosos el 1964, durant una època en què la dictadura franquista començava a relaxar la censura literària. Això va permetre la creació d'una infraestructura editorial, com revistes i editorials com Edicions 62, on Fuster va publicar aquesta obra i Nosaltres, els valencians (1962). Aquestes obres van generar polèmica, consolidant Fuster com un dels principals assagistes del moment.

Trajectòria de Joan Fuster i Característiques de l'Obra

Fuster va començar escrivint poesia als anys 40, però als 50 es va centrar en l'assaig, publicant prop de seixanta llibres i milers d'articles. Diccionari per a Ociosos pertany al bloc d'obres d'assaig... Continuar leyendo "Joan Fuster i "Diccionari per a Ociosos": Anàlisi i Impacte de l'Assaig Català" »

Primeiras Innovacións (Século XX)

Dende comezos do século XX, xurdiu a idea de que o galego debía ocupar outros espazos alén da poesía. As Irmandades da Fala impulsaron unha nova literatura que buscaba superar o costumismo e explorar xéneros pouco cultivados como o ensaio e a novela. Estas propostas innovadoras e modernizadoras influíron nos autores do Grupo Nós, escritores nados na década de 1880, que levaron a cabo a modernización da lingua e literatura galegas, superando o costumismo e o ruralismo en tódolos xéneros. Tras unha etapa inicial de "inadaptados", centraron a súa atención en Galicia a partir de 1918. Na narrativa, as Irmandades crían na importancia da novela para fortalecer a literatura. Prepararon o terreo para... Continuar leyendo "Evolución da Narrativa Galega dende o Século XX" »

Ramon Llull: Un Savi Il·luminat i Incomprès

Primers escrits, llatí. 243 obres. Savi il·luminat i incomprès. “Raimon lo Foll”. Època cortesana: era trobador i senescal. Es va casar i va tenir dos fills. Té diverses visions de Crist. Després de la 1a visió, amb 32 anys, deixa la família i les seves possessions per dedicar-se a la vida i obra de Déu.

Viatges i Objectius de Ramon Llull

Aprèn àrab a Mallorca, gràcies a un esclau musulmà. Gran viatger durant tota la seva vida. Després de les visions, assoleix 3 objectius:

• Crear un sistema filosòfic que demostri per mitjà de la raó que el cristianisme és l'única visió vàlida (Art).
• Viatjar pel món per convertir a la gent en cristians.
• Construir escoles per difondre la seva idea.

David Hume: Contexto Filosófico

A influencia de Newton leva a Hume a buscar unha ciencia do home baseada na observación e na experiencia, rexeitando as especulacións metafísicas. Terá un gran impacto na filosofía, influíndo a Kant. Hume prioriza á persoa antes que á sociedade e cre que hai un Deus que organiza e explica o universo. Pensa que a relixión é de carácter privado e non debería compartirse publicamente.

Teoría do Coñecemento (Empirismo)

Hume é empirista, polo que, segundo el, todo o coñecemento procede da experiencia. Cando nacemos, a nosa mente é como unha tabula rasa (taboa raxa) que imos enchendo ou creando sobre ela.

Percepcións

As percepcións son as unidades básicas do coñecemento. Todos os contidos da mente... Continuar leyendo "A Filosofía Empirista de David Hume: Coñecemento, Causalidade e Crítica Metafísica" »

La Literatura Catalana (S. XVI-XVIII): Culta i Popular

Panorama de la Literatura Catalana (S. XVI-XVIII)

Literatura Culta: Evolució i Desaparició

Segle XVI: Renaixement i Resistència

Es comença a escriure sobretot en castellà i llatí.

La literatura catalana resisteix parcialment (ex: Cristòfor Despuig, Pere Serafí).

• Inspiració clàssica (Grècia i Roma)
• Harmonia, racionalisme

Segle XVII: Barroc i Triomf del Castellà

Triomf del castellà en l'àmbit culte.

El català gairebé desapareix de la literatura culta.

Estils: culteranisme i conceptisme.

Segle XVIII: Neoclassicisme, Il·lustració i Supervivència

• Literatura moralitzant, racional i educativa.

El català es manté viu en textos personals (dietaris, memòries).

Destaca el dietarisme i el teatre... Continuar leyendo "La Literatura Catalana dels Segles XVI-XVIII: Crisi, Renaixement i Barroc" »