Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Diglòssia

La diglòssia es pot classificar en dos tipus:

• Interna: A més dels dialectes d'una llengua, hi ha una varietat superposada estandarditzada emprada per la literatura o l'escola, però que ningú no empra en la conversa del dia a dia.
• Externa: Una llengua emprada per a funcions formals, que és la de prestigi (anomenada A), i una altra llengua que s'empra en situacions informals (anomenada B).

Relació entre diglòssia i bilingüisme

• Diglòssia i bilingüisme: Els parlants s'expressen en dues llengües utilitzades en ocasions diferents.
• Diglòssia sense bilingüisme: Una classe social introdueix una llengua que només coneixen els individus d'aquell grup.
• Bilingüisme sense diglòssia: Els individus aprenen una segona llengua per voluntat

La Renaixença (s. XIX): Grans Canvis Socials

La societat entra en crisi i és substituïda per un nou model dissenyat per la burgesia de la Revolució Industrial. La demografia catalana augmenta. La producció agrícola s'estén. Això fomenta l'aparició d'un capital que dona suport a la creació de la indústria, sent la base del creixement econòmic de Catalunya.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Institució que s'interessa per la història i la llengua de Catalunya. Investiga el passat històric, redacta un diccionari i aprofundeix les polèmiques sobre ortografia i gramàtica.

• Josep Pau Ballot: 1813, Gramàtica i apologia de la llengua catalana.

La burgesia es converteix en impulsora de la Renaixença, a causa de la situació... Continuar leyendo "La Renaixença, Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Catalans" »

El teatre fins al 1970

Durant la postguerra, el teatre català va patir la prohibició de la llengua als escenaris i un fort control ideològic, provocant un retard respecte a Europa. Als anys 50 i 60, però, van sorgir grups com l'ADB i l'EADAG, influenciats pel teatre europeu, més social i crític.

• Autors destacats: Salvador Espriu i Joan Brossa, que van aportar nous estils i experimentació.
• Impuls cultural: Creació de premis teatrals (com els Premis Sagarra) i aparició de nous talents.
• Canvi escènic (anys 60-70): Major importància del director, dinamisme a escena i naixement de companyies com Els Joglars i Comediants.
• Nous espais: Inauguració del Teatre Lliure el 1966.

Teatre a partir dels anys 70

Es produeix un canvi de model teatral amb... Continuar leyendo "Evolució del Teatre Català i l'Estil de Carles Alberola" »

Todos e todas somos un e unha

O conflito entre Israel e Palestina amosa a fraxilidade da paz e a necesidade do respecto mutuo.

Para Kant, a moral baséase no imperativo categórico, que nos obriga a actuar segundo normas que poidan converterse en lei universal. A violencia sen límite rompe esta regra, pois ningún pobo pode vivir con seguridade no odio.

A dignidade humana é un valor absoluto, nunca un medio para fins políticos ou militares. O “reino dos fins” que Kant imaxinaba exixe tratar ás persoas con respecto, non como obxectos sacrificables. Non hai xustificación posible para as masacres nin os ataques.

O noso deber moral é rexeitar toda violencia e reclamar a protección dos inocentes. A guerra só perpetúa o sufrimento e impide... Continuar leyendo "Ética Kantiana y Reflexión Crítica ante los Conflictos Globales y la Inmigración" »

Biografia i orígens a Mequinensa

Jesús Moncada va néixer l’1 de desembre de 1941 a Mequinensa, un poble de la Franja de Ponent, a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca. Aquest poble, que més endavant quedaria submergit sota les aigües per la construcció del pantà de Riba-roja, esdevindria l’eix central de gran part de la seva obra literària. Després d’estudiar a Saragossa, Moncada es va traslladar a Barcelona el 1966, on treballà com a traductor i editor a l’editorial Montaner i Simón. Tot i que era bilingüe, escrigué sempre en català, i les seves obres han estat traduïdes a més de vint idiomes.

Estil literari i temàtiques

La seva literatura es caracteritza per una profunda evocació de la memòria, la identitat

Curial e Güelfa: Anàlisi i Característiques Clau

Curial e Güelfa, d'autor anònim, va ser redactada entre els anys 1435 i 1462. Hom creu que la va escriure algun escrivà valencià de la cort napolitana renaixentista d'Alfons IV el Magnànim. És un bon exemple de prosa humanística. La temàtica de la novel·la és amorosa i cavalleresca:

• Amorosa i sentimental: L'autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen per estimar-se, ja que pertanyen a classes socials diferents.
• Cavalleresca: Curial aconsegueix l'ascens social que l'equipara amb Güelfa, fent possible la bona fi de la relació amorosa gràcies als seus mèrits cavallerescos.

Estructura de la Novel·la

La novel·la s'estructura en tres parts principals:

• Llibre primer: Inici

JOAN FUSTER: L'ASSAIG CRÍTIC

1. Context històric i cultural de l’obra

L’assaig es publica el 1964, en un context de postguerra amb censura i aïllament cultural, però en un moment de certa relaxació de la repressió i creixement econòmic que permet la revitalització de l’assaig. Fuster escriu des d’una perspectiva crítica amb la societat del seu temps, influït per la necessitat de reflexionar i fer reflexionar sobre el món contemporani.

2. Trajectòria de Fuster i etapa de maduresa

Diccionari per a ociosos pertany a l’etapa de maduresa de Fuster com a assagista humanístic. És un exemple d’assaig deliberatiu, centrat més en la projecció de la personalitat de l’autor que no en la profunditat temàtica. Forma part del bloc... Continuar leyendo "Anàlisi de Fuster, Estellés i Sirera: Context i Obres Clau" »

A Ditadura Franquista e a Represión da Lingua Galega

A ditadura franquista exerceu unha durísima represión contra a lingua e os intelectuais galeguistas, derrubando os logros da etapa anterior e creando unha situación de diglosia extrema: o castelán volveu ser a única lingua valorada socialmente e usada nos ámbitos formais, mentres que o galego, aínda que seguía sendo a lingua máis falada, quedou desprestixiado e reducido ao uso familiar e informal. Diversos decretos prohibiron o uso do galego e calquera defensa del converteuse nun acto perigoso.

O Rexurdimento da Cultura Galega na Posguerra

Os Anos 50: Unha Tímida Apertura

Ata os anos 50, a actividade cultural en galego era practicamente inexistente dentro de Galicia, limitándose ao... Continuar leyendo "Resurrección Literaria Galega na Posguerra: Da Represión ao Rexurdimento" »

O Conto Galego de 1864: Unha Reivindicación Feminista

Publicado en 1864, este conto galego está ambientado na aldea e presenta un argumento sinxelo: dous amigos, Xan e Lourenzo, apostan sobre se un deles conseguirá ou non arrincar a promesa de casamento a unha viúva, Margarida, no mesmo día en que enterran o seu marido.

A viúva, aparentemente pola súa "debilidade feminina", semella ceder ás pretensións do conquistador, que se fai pasar por sobriño e, polo tanto, herdeiro do defunto. Rosalía de Castro, porén, fai que non queden dúbidas de que esa "debilidade" da muller está motivada e xustificada pola indefensión económica e legal na que queda ao ficar soa, pois a muller carecía do dereito a herdar do seu cónxuxe.

O conto rosaliano,... Continuar leyendo "Rosalía de Castro: O Conto Galego de 1864 e a súa Estética Literaria" »