Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Definición de Actor: Recursos, Objetivos y Roles

Si algo define a las políticas públicas es el conjunto de actores que participan en ellas. Tenemos que tener presente que una política es resultado de la interacción de actores que intercambian recursos con la pretensión de influir en la orientación de la política.

¿Qué consecuencia tiene en la propia política la interacción constante entre actores? La política no va a ser un ámbito estático sino dinámico: “el pez no está vendido” antes de empezar. La política va a evolucionar a lo largo del proceso.

Tipos de Actores

Desde el punto de vista de la “naturaleza” del actor:

• Actores públicos: Gobierno, Parlamento, Burocracia o implementadores: “Street Level Bureaucrats”.
• Actores

Ramon Llull (1232-1316)

Un dels primers grans escriptors en llengua catalana, filòsof, missioner i escriptor.

• Objectiu: Convèncer musulmans i jueus del cristianisme mitjançant la raó.
• Importància: Va escriure en català, llatí i àrab. És considerat el pare de la prosa catalana.
• Aportació: Va crear un sistema filosòfic anomenat l'Art lul·liana per arribar a la veritat.

Les Cròniques: Literatura Històrica

Relats en prosa que expliquen fets històrics, sovint escrits per reis o cavallers que van viure aquells esdeveniments.

• Objectiu: Justificar les accions del rei, exaltar el seu regnat i deixar constància dels fets.
• Exemples destacats:
  • Crònica de Jaume I (Llibre dels feits): Autobiogràfica, explica la conquesta de Mallorca i València.

Xente no rocilio

En cuanto a su estilo narrativo, frente a otros autores de esta época, como Blanco-Amor o los integrantes de la Nueva Narrativa Gallega, en la mayoría de sus obras no busca experimentar, sino que sigue una línea tradicional, con el empleo del narrador en tercera persona omnisciente. Lo vemos muy claramente en el texto, pues el narrador reproduce los pensamientos del protagonista (“Alfredo se puso a cavilar”), a través del uso del verbo “pensó”. Otros dos escritores de esta época son:

• Eduardo Blanco-Amor, cuya obra A Esmorga destaca por el estilo narrativo experimental, así como por la elección de protagonistas urbanos y marginales.
• Ánxel Fole, con obras como Á lus do candil y Terra brava, en las que reproduce

Hannah Arendt: Vida y Trayectoria Intelectual

Hannah Arendt (Hannover, 1906 – Nueva York, 1975) es una de las pensadoras más influyentes del siglo XX. Estudió Filosofía en la Universidad de Marburgo con Karl Jaspers y Martin Heidegger, quien la inició en la filosofía fenomenológica y con quien mantuvo una relación personal. De origen judío, emigró a París para huir de la persecución nazi; allí fue detenida y enviada a un campo de concentración, del que logró escapar para refugiarse finalmente en Estados Unidos.

En este país, escribió artículos en defensa de la causa judía, aunque también criticó a los principales líderes sionistas. Ejerció la docencia en prestigiosas universidades como Princeton y la Universidad de Nueva... Continuar leyendo "Hannah Arendt: Pensamiento Político y la Banalidad del Mal" »

Teatro galego no século XX

O teatro galego, iniciado en 1882 con A fonte do xuramento, non experimenta un verdadeiro desenvolvemento ata a época das Irmandades da Fala a partir de 1916. Ata ese momento predominaba un teatro de carácter rural e costumista, ao que se engadían correntes como o teatro social, histórico ou lírico.

A renovación das Irmandades da Fala

Co impulso das Irmandades prodúcese unha renovación importante: aumenta o número e a calidade das obras, amplíase o público, incorpóranse influencias europeas e utilízase o teatro como ferramenta para difundir o galeguismo. Un papel clave nesta revitalización foi o do Conservatorio Nazonal de Arte Gallego, que iniciou a modernización teatral con obras como A man de Santiña... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego en el Siglo XX: De las Irmandades a la Modernidad" »

O Pensamento de Simone de Beauvoir: A Liberdade e a Condición Feminina

O tema central do texto é o estudo das condicións que fan posible a liberdade da muller e das dificultades que esta atopa para realizarse plenamente como persoa. Simone de Beauvoir reflexiona sobre como, ao longo da historia, a muller foi situada nunha posición de dependencia e subordinación respecto do home, o que limita a súa autonomía e dificulta o desenvolvemento da súa liberdade.

A Situación da Muller na Sociedade: Inmanencia vs. Transcendencia

Na primeira parte do texto explícase a situación da muller na sociedade. A autora afirma que, aínda que a muller é un ser libre igual que o home, a sociedade empúrraa cara á inmanencia, é dicir, cara a un papel pasivo,... Continuar leyendo "A Liberdade da Muller en Simone de Beauvoir: Transcendencia e Identidade" »

La Novel·la Psicològica i l'Anàlisi Interior

La novel·la psicològica del segle XX, a partir de les aportacions de la psicologia i la psicoanàlisi, explora la realitat interior i el món psíquic dels personatges en oposició a la novel·la realista, centrada sobretot en la representació del món exterior i la conducta.

Anàlisi de *La plaça del Diamant*

En l’estructura d’una novel·la psicològica com *La plaça del Diamant*, la vida de cada personatge es desenvolupa en paral·lel a la descripció de l’ambient de la societat. La seva protagonista principal és una dona lluitadora que, amb el suport de la gent, supera els entrebancs socials propis de la seva època. En la seva transformació contínua, Natàlia deixa de ser una persona... Continuar leyendo "Novel·la Psicològica, Rodoreda i Autores Catalanes de Postguerra" »

Assaig: Context de Joan Fuster

Autors coetanis a Fuster (Diccionari per a ociosos)

Podem destacar els següents assagistes coetanis a Fuster:

• Josep Pla: És un dels autors que ha contribuït a la normalització del català literari, amb una escriptura creativa i propera a la parla quotidiana. El seu estil combina la simplicitat expressiva i la creativitat en les metàfores i les comparacions. Una de les obres més importants de Josep Pla és El quadern gris.
• Manuel Sanchis Guarner: Considerat el pare de la filologia moderna a les terres valencianes, va ser un dels participants en l'elaboració de les Normes de Castelló. Una de les seves obres més importants és La llengua dels valencians. A més de gramàtic, és assagista.

Presència d'autores

Preguntes sobre 'Llibre de Meravelles'

A continuació, es presenten les preguntes clau per a l'anàlisi de l'obra:

Bloc A: Anàlisi de l'Obra

Respecte al CONTINGUT o TEMÀTICA:

1. Referents i elements de la realitat: Quins referents (persones, llocs, esdeveniments) trobem en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciocultural de l'obra (època i espais)?

La poesia estellesiana emmarca l'acció en la seua terra: la seua estimada València. Són abundants els topònims com: Paterna, Benifaraig. Remarquem, així mateix, els noms de persones conegudes i estimades pel poeta, que reflecteixen persones reals del seu entorn, mortes a la Guerra Civil Espanyola. Al llarg del poemari, manté una presència constant el poeta Ausiàs March amb citacions... Continuar leyendo "Anàlisi de 'Llibre de Meravelles' de Vicent Andrés Estellés: Temàtica, Forma i Estil" »