Diglòssia i Conflicte Lingüístic: Conceptes Clau

Diglòssia

La diglòssia es pot classificar en dos tipus:

• Interna: A més dels dialectes d'una llengua, hi ha una varietat superposada estandarditzada emprada per la literatura o l'escola, però que ningú no empra en la conversa del dia a dia.
• Externa: Una llengua emprada per a funcions formals, que és la de prestigi (anomenada A), i una altra llengua que s'empra en situacions informals (anomenada B).

Relació entre diglòssia i bilingüisme

• Diglòssia i bilingüisme: Els parlants s'expressen en dues llengües utilitzades en ocasions diferents.
• Diglòssia sense bilingüisme: Una classe social introdueix una llengua que només coneixen els individus d'aquell grup.
• Bilingüisme sense diglòssia: Els individus aprenen una segona llengua per voluntat pròpia.
• Ni bilingüisme ni diglòssia: Comunitats monolingües.

Conflicte lingüístic

El contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics competeixen entre ells, desplaçant un sistema en els diversos àmbits d'ús.

Substitució lingüística

• Procés de bilingüització: Les ciutats més poblades són les primeres a adoptar la segona llengua.
• Procés de monolingüització: Es va abandonant la llengua dominada (B) i és substituïda per la dominant (A).
• Autoodi: Parlants que s'han passat a l'altra llengua rebutjant el seu origen lingüístic.

Etapes de la substitució

1. A (monolingüisme)
2. Ab (bilingüisme)
3. AB
4. aB (monolingüisme)
5. B (monolingüisme)

Interferència lingüística

Canvis en l'estructura d'una llengua ocasionats per la influència d'una segona llengua. És un procés constant i difícil de corregir perquè, sovint, el parlant no se n'adona.

Tipus: fonètiques, lèxiques i morfosintàctiques.

Normalització lingüística

Pretén recuperar els àmbits d'ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seva desaparició. El seu objectiu és la normalitat lingüística, augmentant el nombre de parlants i ocupant tots els àmbits d'ús.

• Política lingüística: Activitat que fa el govern sobre l'ús de les llengües.
• Planificació lingüística: Distintes formes d'intervenció conscient sobre una llengua.

Situació actual

S'ha millorat molt la presència de la llengua catalana en àmbits públics i formals. També ha augmentat el nombre de parlants, però cada vegada s'empra menys, ja que la gent tendeix a parlar més en castellà.