Jesús Moncada: Vida i obra de l'autor de Camí de sirga

Biografia i orígens a Mequinensa

Jesús Moncada va néixer l’1 de desembre de 1941 a Mequinensa, un poble de la Franja de Ponent, a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca. Aquest poble, que més endavant quedaria submergit sota les aigües per la construcció del pantà de Riba-roja, esdevindria l’eix central de gran part de la seva obra literària. Després d’estudiar a Saragossa, Moncada es va traslladar a Barcelona el 1966, on treballà com a traductor i editor a l’editorial Montaner i Simón. Tot i que era bilingüe, escrigué sempre en català, i les seves obres han estat traduïdes a més de vint idiomes.

Estil literari i temàtiques

La seva literatura es caracteritza per una profunda evocació de la memòria, la identitat col·lectiva, la pèrdua i la transformació del món rural. Amb un estil ple d’ironia, tendresa i precisió lingüística, Moncada fa servir el català de la Franja amb riquesa i autenticitat. El seu univers narratiu es nodreix del record del poble antic de Mequinensa i dels seus habitants, que retrata sovint amb to càustic i nostàlgic alhora.

Obres destacades i trajectòria

Va debutar amb el recull de contes "Històries de la mà esquerra" (1981), d’ambient misteriós. Però va ser amb "El cafè de la granota" (1985) que assolí gran reconeixement: un conjunt de relats breus ambientats a Mequinensa, explicats des del punt de vista de diferents veïns del poble, plens d’humor i humanitat.

La seva obra més coneguda és la novel·la "Camí de sirga" (1988), una reconstrucció coral i emotiva del món desaparegut de la seva vila natal. L’obra, de gran valor literari i històric, li valgué premis com el Premi de la Crítica, i fou traduïda arreu del món. Altres títols destacats són:

• "La galeria de les estàtues" (1992)
• "Estremida memòria" (1997), ambientada en el segle XIX i centrada en les guerres carlines.

Faceta artística i reconeixements

Moncada també fou un pintor notable, amb diverses exposicions a Saragossa i Barcelona, fet que s’aprecia en la seva capacitat per descriure paisatges i escenes amb gran plasticitat.

Al llarg de la seva vida, rebé reconeixements importants, com la Creu de Sant Jordi (2001), i fou proposat per al Premi Nobel de Literatura el 2004. Va morir a Barcelona el 13 de juny de 2005, deixant un llegat literari fonamental per a les lletres catalanes contemporànies.