Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

1. Les famílies lingüístiques

1.1. La família indoeuropea

Les diferents llengües s'agrupen en famílies lingüístiques. S'estudien les llengües relacionades amb un avantpassat comú, la llengua de la qual provenen. La família indoeuropea és molt nombrosa i es divideix en diversos grups de llengües.

• Llengües romàniques: català, castellà, francès, occità, galaicoportuguès, italià, romanès, sard i retoromànic
• Llengües germàniques: anglès, alemany, danès, neerlandès, suec, islandès
• Llengües eslaves: rus, serbocroat, ucraïnès, txec, eslovac, polonès
• Llengües cèltiques: bretó, gal·lès, gaèlic
• Llengües indoiràniques: hindi, urdú, bengali, persa
• Altres llengües: albanès, armeni, grec

Una família lingüística es pot... Continuar leyendo "El Català: Història, Evolució i Reptes de la Llengua" »

A finales del Imperio Romano, el teatro era un espectáculo grosero y sin interés. Tras la caída del Imperio, se le pierde el rastro.

El cristianismo se impone como religión y se inicia una lucha contra otras religiones, costumbres, arte y cultura paganas. Se vuelve a los comienzos del arte escénico por la necesidad del cristianismo de difundir sus ritos y doctrinas. También revive el teatro profano gracias a:

• La imitación de Plauto y Terencio en las escuelas.
• La declamación y dramatización de los juglares.
• La tendencia de los autores religiosos a buscar relajación en la composición de obras divertidas.

Ambas manifestaciones aparecen alrededor del siglo X y muestran evidencias escritas desde el siglo XII.

La necesidad de explicar los misterios... Continuar leyendo "El Teatro en la Edad Media: Evolución, Representaciones y Espacios Escénicos" »

La Revolución Científica y el Cambio de Paradigma

La Revolución Científica transformó la imagen del mundo. Los pilares de la cosmología aristotélico-ptolemaica se derrumbaron, la Tierra dejó de ser el centro del Universo y desapareció la distinción entre física terrestre y física celeste al demostrar Galileo que la Luna posee la misma naturaleza que la Tierra. Esta revolución significó un cambio en la noción de ciencia, suponiendo el inicio de la ciencia moderna, un saber que encuentra sus verdades con independencia de la filosofía y de la fe.

Para Aristóteles, las matemáticas no servían para explicar la complejidad de la naturaleza. En cambio, el nuevo paradigma de la ciencia galileana y postgalileana se centró en la indagación... Continuar leyendo "El Impacto de la Revolución Científica en la Filosofía Moderna" »

Context sociop. Post Guerra Civil 70

Frederic Soler "Serafí Pitarra" (1839-1895)

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 1839 – Barcelona, 1895), conegut popularment amb el pseudònim de Serafí Pitarra (que utilitzà a partir de 1859 aproximadament), fou un escriptor barceloní d'orígens menestrals. Va encapçalar la recuperació del teatre català durant el segle XIX, un dels àmbits que més van contribuir a consolidar la Renaixença.

El Sainet: Teatre Popular i Còmic

El sainet és una peça curta de caràcter còmic i caricaturesc, amb personatges extrets de la vida quotidiana de la menestralia.

Inicis i Context Teatral

Els seus inicis van ser als tallers, que grups de joves llogaven per fer representacions teatrals i obres. En aquell moment, la cultura es manifestava a través... Continuar leyendo "Soler i Guimerà: Teatre Català i Renaixença al Segle XIX" »

Poesia trobadoresca: Primera mostra d'expressió literària en llengua romànica (occità), conreada per autors de procedències molt diverses. La lírica és cantada i amb música, culta (exigència formal mètrica) i profana (no religiosa). Expressa temes com l’amor, el lament fúnebre o l’escarni (burla). L’occità es converteix en una llengua literària de gran prestigi, utilitzada per tots els autors trobadorescos, ja fossin de procedència francesa, catalana o italiana. Conviu amb altres manifestacions artístiques poètiques, d'una banda la poesia culta en llatí i de l’altra la poesia popular oral, anònima i no escrita.

Els trobadors i les trobairitz: El trobador és el poeta de la cort que componia i cantava poesia culta en... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca i la Literatura Medieval Catalana" »

Causas da Primeira Guerra Mundial

En primeiro lugar, hai que especificar que as causas da guerra teñen lugar nun período longo, que abrangue 1878-1914, e que se deu a chamar “A Paz Armada”. Nel van aparecendo unha serie de rivalidades de todo tipo, que provocarán o estalido da I Guerra Mundial.

Factores de rivalidade política e militar

Entre o Reino Unido e Alemaña había unha rivalidade naval. Inglaterra era a potencia marítima por excelencia, pero Alemaña construíra unha armada que poñía en perigo a talasocracia.

Os nacionalismos da rexión balcánica e a rivalidade entre Austria-Hungría e Rusia, que intentaban anexionar os Balcáns aos seus territorios. Ademais, o imperio Austrohúngaro estaba composto por distintas nacionalidades... Continuar leyendo "A Gran Guerra: Causas, Desenvolvemento e Consecuencias da Primeira Guerra Mundial" »

Tipus de textos

Text narratiu

Text narratiu
És aquell que explica una experiència, ens exposa uns fets emmarcats en el temps.
L'estructura és imprescindible. Els elements fonamentals d'una narració són: l'acció (què), els protagonistes (qui), el motiu (per què), el temps (quan) i l'espai (on).

Es pot construir des de punts de vista diferents:

• Global, des de la visió d'un personatge. En 1ª persona.
• Puntual, el punt de vista se situa en personatges diferents.
• Omniscient, des del punt de vista del narrador. En 3ª persona.

Característiques:

Estructurals

• Plantejament, nus i desenllaç. Es basa en el seguiment cronològic dels fets (pot ser alterat).

Gramaticals

• Connectors temporals: després, sempre...
• Temps perfectiu: havia fet, va dir...

Tipus de

Sempre en Galiza, de Castelao

Primeiro fragmento

Castelao fala do perigo de desaparición das culturas se non defendemos a diversidade lingüística e demanda leis que nos permitan desenvolver a nosa cultura para ofrecerlla ao mundo.

Segundo fragmento

Xustifica a existencia da nación nun territorio cunha lingua, unha cultura e unha vida económica propia e asegura que o nacionalismo galego, en ningún caso, admite a raza como criterio de pertenza a unha nación.

Os vellos non deben de namorarse, de Castelao

Fragmento do lance II

Un vello bébedo chamado don Ramón está namorado dunha moza, Micaela. Esta, de acordo co seu amante mozo, vaille quitando pouco a pouco as leiras a cambio de bicos. No Entroido, o vello, cando sae bébedo da casa de Micaela,... Continuar leyendo "Literatura galega: análise de obras e autores" »