Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Bioética y Doctrina Social de la Iglesia: Perspectivas y Desafíos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,46 KB

T12: Bioética: Perspectivas desde la Doctrina Social de la Iglesia

Introducción: La afirmación central del cristianismo es que "todo es creación de Dios", y el ser humano es lo único "creado a su imagen y semejanza". La defensa de la dignidad no es posible sin la defensa de toda la creación. El derecho a la vida es un pilar de la Doctrina Social de la Iglesia (DSI), pero problemático en el contexto del nacimiento de la bioética.

Hitos en el Surgimiento de la Bioética (Siglo XX)

En el siglo XX, nuevas inquietudes sobre la vida impulsaron el surgimiento de la bioética. A continuación, se presentan algunos hitos clave:

  1. Revancha de la Autonomía

    La ética médica tradicional era paternalista, pero surgió una demanda de libertad y subjetividad.

... Continuar leyendo "Bioética y Doctrina Social de la Iglesia: Perspectivas y Desafíos" »

Causes de la Marginació del Català Literari i Evolució (S. XV-XVII)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,23 KB

Causes de la marginació del català com a llengua literària i de cultura

Fets històrics

  • L’extinció de la dinastia de la Casa dels Comtes-Reis de Barcelona a la mort de Martí I l’Humà (1410) i l’entronització del Trastàmara Ferran d’Antequera en virtut del Compromís de Casp (1412).
  • La unió dels regnes de Catalunya i Aragó amb Castella arran del matrimoni de Ferran II i d’Isabel de Castella (1469).

Factors socioeconòmics

  • La crisi econòmica de la Corona Catalanoaragonesa a causa de la guerra civil que tingué lloc en temps de Joan II, de les crisis demogràfiques i del desplaçament del comerç marítim a l’Atlàntic després de descobrir Amèrica.
  • La instauració de la Inquisició a la Corona d’Aragó (1497) i l’expulsió
... Continuar leyendo "Causes de la Marginació del Català Literari i Evolució (S. XV-XVII)" »

Poesia i Teatre Català Postguerra: Autors, Tendències i Evolució

Enviado por j.777R y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,34 KB

Poesia i Teatre Català a la Postguerra

T.6 Durant la postguerra, la poesia esdevindrà el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili és la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura catalana. A l'exili americà es publiquen 2 llibres de poesia més importants de postguerra. Als anys 60, apareix una literatura de caràcter més realista i amb compromís polític. Màxims representants: Salvador Espriu, Miquel Martí i Pere Quart. Als anys 70, uns fets van marcar el tomb de la poesia.

T.9 Inclinaren la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme. La poesia no realista es convertí en hegemònica, amb les següents característiques:

  1. Nous paràmetres de codi textual. No necessàriament contenia una
... Continuar leyendo "Poesia i Teatre Català Postguerra: Autors, Tendències i Evolució" »

Poetes Catalans del Segle XX: Avantguardisme, Modernisme i Noucentisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,69 KB

Poesia Catalana del Segle XX: Moviments i Autors Clau

L'Avantguardisme i Joan Salvat-Papasseit

L'avantguardisme, sorgit a principis del segle XX, va ser un moviment artístic i literari que va aparèixer en una Europa en crisi, marcada per un fort creixement industrial, una població empobrida i una profunda crisi de valors. En aquest context, va sorgir una nova teoria de l'art anomenada antiart, que buscava introduir elements innovadors i transformar radicalment els estils establerts.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Nascut a Barcelona el 1894 i mort prematurament el 1924, Joan Salvat-Papasseit va ser un poeta d'origen humil, amb un esperit rebel i autodidacta. Va escriure nombrosos articles de crítica social i va simpatitzar amb corrents anarquistes... Continuar leyendo "Poetes Catalans del Segle XX: Avantguardisme, Modernisme i Noucentisme" »

Literatura i Art: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Il·lustració

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,72 KB

Renaixement

  • L'humanisme de Dante, Petrarca i Boccaccio n'és l'embrió (segle XV).
  • Característiques:

a- Antropocentrisme. b- Curiositat científica. c- Valoració del present, de la bellesa, del plaer (optimisme). Harmonia. d- Retorn als clàssics grecollatins: traduccions. e- Incorporació de l'oda, l'elegia, l'ègloga i l'epístola. f- Poesia: sonet.

  • Poesia: persistència de la tradició ausiàsmarquiana.
  • Diàleg, gènere típic renaixentista.
  • Autors: Pere Serafí, Cristòfor Despuig amb Los col·loquis a la insigne ciutat de Tortosa.
  • Autors castellans: Garcilaso de la Vega.
  • Arts plàstiques: Leonardo da Vinci, Buonarroti, Botticelli.

El Barroc

  • Reacció contra el Renaixement a causa del desengany, frustració.
  • Actitud de protesta i d'evasió cap a
... Continuar leyendo "Literatura i Art: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Il·lustració" »

Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Verdaguer i Jocs Florals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

1. El Romanticisme: Origen i Essència

El Romanticisme neix i s'escampa per Alemanya i Anglaterra, estenent-se posteriorment per França i la resta d'Europa. A mitjans del segle XVIII, aquest moviment considerava la passió per damunt de la raó.

Autors destacats del Romanticisme europeu

  • Alemanya: J. W. Goethe (autor de Els sofriments del jove Werther, obra que tracta la inadaptació social, el desengany amorós i el suïcidi).
  • Anglaterra: Lord Byron (poeta conegut per la seva poesia lliure).
  • França: Victor Hugo (autor de Nôtre Dame de París).

Característiques del Romanticisme

El Romanticisme és una revolta, ja que defensa el jo poètic i la llibertat creadora. És també un estat d'ànim, on els sentiments de la persona són molt importants,... Continuar leyendo "Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Verdaguer i Jocs Florals" »

A Literatura Galega de Posguerra: Realismo, Fantasía e Nova Narrativa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,64 KB

Grandes Autores da Narrativa Galega de Posguerra

Ánxel Fole: Realismo Popular

Obra e Contexto

  • En Á lus do candil e Terra Brava, Fole testemuña as vivencias da **Galiza máis ancestral** da montaña de Lugo, onde se retira tras estar no cárcere. Incorpora **datos etnográficos** e un marco que dá unidade aos relatos.
  • Na obra posterior (Contos na néboa, Historias que ninguén cre) incorpora espazos vilegos e desaparece o marco unificador.

Técnicas Narrativas

  • Técnicas propias dos **relatos orais**: localizacións espazo-temporais, narrador en **primeira persoa** que dá testemuños de autoridade e interpela ao oínte, espontaneidade e discurso lineal.
  • Inclusión de refráns e frases feitas, lingua dialectal e chea de castelanismos e dialectalismos.
... Continuar leyendo "A Literatura Galega de Posguerra: Realismo, Fantasía e Nova Narrativa" »

El Modernisme Català: Història, Teatre i Figures Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,48 KB

El Modernisme Català (1892-1911)

El Modernisme es va desenvolupar aproximadament entre 1892 (Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges) i 1911 (Mort de Joan Maragall).

Objectiu Principal

L’objectiu principal era modernitzar i europeïtzar la cultura i la llengua catalanes.

Característiques

  • Una reacció contra la cultura burgesa.
  • El divorci entre l'artista rebel i individualista i la societat, que considera grisa i conservadora.
  • La Bohèmia com a nova forma de vida (negra i daurada).
  • Elevada consciència de modernitat (ruptura amb el passat, amb les idees burgeses i regionalistes de la Renaixença).

Punts de contacte amb moviments europeus

  • Simbolisme: Moviment francès que reacciona contra el realisme, busca veritats en allò vaporós i imaginari.
  • Decadentisme:
... Continuar leyendo "El Modernisme Català: Història, Teatre i Figures Clau" »

Evolució de la Literatura Catalana: De Llull a March

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,7 KB

Els inicis de la literatura catalana

Els primers escrits conservats en català daten de la segona meitat del segle XII. Destaquen la traducció del Forum Iudicum i les Homilies d'Organyà, considerades el primer text literari original en català.

Ramon Llull: Figura clau del català literari

Nascut a la Ciutat de Mallorca (ca. 1232), Ramon Llull va ser educat en l'alta aristocràcia. L'any 1263 va abandonar la seva família per lliurar-se a la vida religiosa, i entre 1265 i 1274 va viure un període de formació i vida contemplativa.

Característiques i objectius de la seva obra

  • És la figura més destacada de la literatura catalana medieval.
  • Va ser el primer a emprar una llengua romànica (el català) per a textos filosòfics, teològics i científics.
... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: De Llull a March" »

Literatura Catalana Medieval: Autors, Obres i Gèneres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,52 KB

Literatura Catalana Medieval

Autors i Obres Clave

Segle XIII

Ramon Llull

Llibre de meravelles: Tracta d'un jove pelegrí (Fèlix) que recorre el món aprenent dels ermitans i filòsofs, meravellant-se de tot el que veu. La part setena, Llibre de les bèsties, és una faula independent sobre la política humana a través de les intrigues entre animals.

Jaume I

Llibre dels fets: Crònica autobiogràfica que narra els fets més importants de la seva vida, des del naixement fins als seus viatges i conquestes. L'estil és directe i col·loquial, amb dialectalismes. Reparteix els territoris conquerits: Mallorca a Pere II, València a Jaume II, i Múrcia a Alfons X de Castella.

Segle XIV

Bernat Desclot

Crònica del regnat de Pere II i altres esdeveniments... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Autors, Obres i Gèneres" »