Chuletas y apuntes de Música

Qualitats Fonamentals del So

A continuació es detallen les principals qualitats del so i com es treballen amb infants:

Intensitat

Intensitat: Qualitat del so que ens indica si un so és fort o fluix, la força amb què el percebem.

• Un crit: intensitat forta.
• Un xiuxiueig: intensitat fluixa.

Treballar la intensitat permet als infants desenvolupar la discriminació auditiva i el control de la pròpia veu i dels instruments.

Es pot treballar mitjançant:

• Jocs de veu.
• Cançons.
• Instruments.
• Contes sonors o moviments corporals que representin sons forts i fluixos.

L'Altura

L’ALTURA: Qualitat del so que ens permet distingir si un so és agut o greu. Depèn de la freqüència de vibració:

• Com més ràpid vibra un objecte o instrument, més agut és el so.
• Com

Diferència entre Cantata Profana i Religiosa

La cantata profana és una forma musical no religiosa, més breu que les òperes, escrita per a ser cantada. Pren com a referència l'estructura del motet i de l'òpera.

La cantata religiosa està composta sobre un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental (orquestra) per a un o més solistes (amb cor o sense) o només per a cor. S'interpretava en la missa protestant.

En un principi, la cantata tenia un origen profà, però va ser immediatament acceptada per l'església.

Diferències i Semblances entre Passió i Missa

La passió és un tipus d'oratori sobre la passió i mort de Crist.

Aquestes obres es representen durant la Setmana Santa.

La missa és una forma musical religiosa.... Continuar leyendo "Música Barroca: Formes, Compositors i Característiques" »

Pentagrama:es el lugar donde se escriben las notas y todos los demás signos musicales en el sistema de notación musical.
Tiene cinco líneas y cuatro espacios, que se enumeran de abajo hacia arriba. Las líneas son horizontales, rectas y equidistantes. 

Líneas divisorias de compás:Sirven para indicar el fin de un compás y el inicio de otro.
Doble barra:Es lo que encontramos al final de la partitura, y es una línea como divisora de compás seguida de una más gruesa. Nos indica el final de la obra musical.
Tipo de compás: Marca los tiempos que entran en un compás.
Compás:Es el espacio en el que podremos escribir nuestras figuras musicales.

Puntillo:es un punto que se coloca a la derecha de una figura o silencio añadiendo la mitad

La Forma en la Música: Definición y Principios

La forma de una obra musical es la disposición coherente de todos los elementos que hemos visto anteriormente: la melodía, la armonía, la tonalidad y el ritmo.

La repetición y el contraste son dos de los principios básicos de la forma:

• Repetición: Satisface la necesidad del ser humano de reconocer lo familiar, lo que le otorga seguridad.
• Contraste: Enfocado a la necesidad de variedad y a la creación de una tensión que posteriormente se relaja mediante la repetición.

Las Formas Clásicas

Podemos definir la forma de una sonata o de una fuga, pero no existen dos sonatas de Mozart ni dos fugas de Bach iguales. Cada una es un ejemplo de la adaptación de la forma al contenido, donde la tensión... Continuar leyendo "Estructura y Evolución de la Forma Musical: De la Sonatina a la Vanguardia" »

L'estil concertato

En comparació amb etapes anteriors, les nostres oïdes perceben les obres vocals de manera diferent. Fins ara, o bé apareixia a capella, o bé hi havia veus i instruments (el més habitual), però els instruments substituïen alguna veu o la doblaven. En el barroc es va utilitzar l'estil concertato: es varen «concertar» veus i instruments, és a dir, s'uneixen diversos elements que entren en una composició musical, grups d'uns contra grups d'altres (contrast). Es contraposen solos, duets, cors i combinacions d'instruments. Aquesta manera de treballar s'aplica també a obres vocals sense instruments, enfrontant cors, i a obres instrumentals, enfrontant grups o solistes.

El baix continu

El baix continu és una tècnica que... Continuar leyendo "La Música en el Barroc: Estil, Instruments i Orígens" »

La música de vanguardia: el compositor experimental

El compositor experimental más importante en la primera mitad del siglo XX fue Edgar Varèse (1883-1965). Fue el primer compositor en escribir una obra únicamente para instrumentos de percusión, Ionisation (1931).

Tendencias principales de la segunda mitad del siglo XX

En la segunda mitad del siglo XX, las tendencias principales de la música de vanguardia fueron:

• Música concreta: se manipulan electrónicamente sonidos naturales o “concretos”. Destacan compositores como Pierre Schaeffer y Pierre Henry.
• Música electrónica: sonidos creados artificialmente mediante medios electrónicos. Destacan compositores como Stockhausen.
• Música aleatoria: incorpora elementos de azar en la composición.