La Música en el Barroc: Estil, Instruments i Orígens

L'estil concertato

En comparació amb etapes anteriors, les nostres oïdes perceben les obres vocals de manera diferent. Fins ara, o bé apareixia a capella, o bé hi havia veus i instruments (el més habitual), però els instruments substituïen alguna veu o la doblaven. En el barroc es va utilitzar l'estil concertato: es varen «concertar» veus i instruments, és a dir, s'uneixen diversos elements que entren en una composició musical, grups d'uns contra grups d'altres (contrast). Es contraposen solos, duets, cors i combinacions d'instruments. Aquesta manera de treballar s'aplica també a obres vocals sense instruments, enfrontant cors, i a obres instrumentals, enfrontant grups o solistes.

El baix continu

El baix continu és una tècnica que s'introdueix al barroc; fins i tot hi ha historiadors que es refereixen al barroc com l'època del baix continu. Aquesta tècnica consisteix en el fet que, com que es posa de moda la melodia acompanyada i la música es posa al servei de la paraula, es buscava una manera de compondre ràpida. En lloc d'harmonitzar tota la melodia, s'escrivia una melodia i un baix, i després es feia un farciment harmònic. L'intèrpret l'emplenava amb acords.

Períodes del Barroc

• Primer Barroc (1580-1630): L'harmonia no té una orientació tonal definida. Diferencia la música instrumental de la vocal. Autors: Gesualdo, Sweelinck, Praetorius.
• Barroc mitjà (1630-1680): Auge de l'òpera i cantates. Creix la música instrumental davant la vocal. Es torna a utilitzar la textura contrapuntística. Autors: Monteverdi, Carissimi, Lully.
• Barroc final (1680-1730): Sistema tonal major/menor plenament establert. La música instrumental adquireix més importància (Suite, concert, sonata). Autors: Haendel, Vivaldi, Bach.

La música barroca i el text

És fàcil trobar el tema principal en la música barroca? El tema barroc no es deixa captar fàcilment; podríem dir que estem davant d'una melodia d'expansió contínua, sotmesa a escales, arpegis, seqüències i ornaments. En la Seconda Prattica o Stile Moderno, el text té més importància que la música. Seguint la Camerata Florentina, hi ha una tornada a la monodia per donar claredat al text i augmentar el sentiment transmès.

La Camerata Florentina i l'òpera

A partir del 1576, a Florència es reuneix un grup de músics i literats al voltant del comte Giovanni Bardi. Reivindiquen una major expressió i senzillesa en la música vocal, oposant-se a la complexa polifonia contrapuntística. Promulguen la idea d'un estil amb una veu solista (monodia) i un senzill acompanyament harmònic. El 1590 sorgeix el primer melodrama, Dafne, i el 1600, amb Cavalieri, es consolida l'estil representatiu.

Diferències entre Oratori i Òpera

• Oratori: Text religiós (Antic/Nou Testament), narratiu i dramàtic, sense representació escènica, amb gran pes contrapuntístic.
• Òpera: Text profà, amb representació escènica i decorats.

Instruments de l'època barroca

Durant el Barroc conviuen molts instruments:

• Corda: Llaüt (en decadència), violí (creixement notable), viola de gamba (substituïda pel violoncel) i contrabaix.
• Teclat: Clavecí (apogeu) i pianoforte (desenvolupament al s. XVIII).
• Vent: Flauta travessera i dolça, oboè, fagot (baix continu) i trompetes.

L'Orfeu de Monteverdi

L'Orfeu de Monteverdi es considera la primera òpera de la història per la seva integració de l'estil representatiu, on la música no té autonomia pròpia, sinó que està sotmesa a l'expressió dramàtica del mite grec d'Orfeu i Eurídice.