Chuletas y apuntes de Música de Bachillerato y Selectividad

Haydn, Mozart eta Beethoven: Konparazioa

Antzekotasunak: Haydn beste bien maisua izan zen. Hirurak Vienan edo inguruetan bizi ziren. Hiruren artean eboluzio argia ikusten da. Hiruretan musika argi eta erraz adierazten da, eta hirurek beren obra gehienak sonata forman oinarritu zituzten.

Desberdintasunak

Haydn: Bere musika argia, sinplea eta erraza zen. Arau klasikoak errepresentatzen zituen. Operan ez zuen ezer apartekorik egin, eta erritmo erregularra eta armonia gardena zituen.

Mozart: Bere izaera graziosoa eta dotorea zen. Opera komikoan lan handia egin zuen. Bere bizitzaren tristura eta penak ez ziren musikan azaltzen.

Beethoven: Bere musika sakona eta indartsua izan zen. Ez da azaleko musika dotorea. Arau klasikoak onartu zituen. Familiaren... Continuar leyendo "Haydn, Mozart eta Beethoven: Konparazioa eta Kontrastea" »

Tonuen arteko distantzia

Noten arteko distantziak tonuetan edo tonuerdietan neurtzen dira. Noten arteko distantzia naturalak hauek dira:

• Do eta Re artean: tonu bat
• Re eta Mi artean: tonu bat
• Mi eta Fa artean: tonuerdi bat
• Fa eta Sol artean: tonu bat
• Sol eta La artean: tonu bat
• La eta Si artean: tonu bat
• Si eta Do artean: tonuerdi bat

Errazteko, tonu batean bi tonuerdi daudela esaten da, nahiz eta benetan bederatzi koma egon. Horregatik, pianoa bezalako musika-tresna batzuetan tonuerdiak markatuta daude. Beste musika-tresna batzuetan, ordea, notak jotzeko lekuak ez daude markatuta; horregatik, joleak soinuen artean bereizi behar du, adibidez, biolontxeloan.

Aldakariak: Sostenitu, Bemol eta Bekuadro

Aldakariak noten altuera aldatzen duten zeinuak dira.... Continuar leyendo "Musika Teoriaren Oinarriak: Tonuak, Aldakariak eta Bitarteak" »

Renaixement (Segles XV i XVI)

El Renaixement, que abasta els segles XV i XVI, va ser un període de grans canvis i innovacions. Un dels avenços més significatius va ser l'aparició de la impremta, inventada per Johannes Gutenberg el 1450, que va revolucionar la difusió del coneixement i la música.

Desenvolupament de la Polifonia

Durant aquest període, es va continuar el desenvolupament de la polifonia amb formes destacades com el motet.

• Compositors de motets: Giovanni Pierluigi da Palestrina i Tomás Luis de Victoria.

Cançons Polifòniques

Les cançons polifòniques d'aquest període estaven estretament relacionades amb l'ésser humà i els seus sentiments, reflectint un nou humanisme.

• Compositors de cançons polifòniques: Claudio Monteverdi

Franz Schubert: El Poeta Musical del Romanticismo Temprano

Biografía

Franz Schubert nació en Viena en 1797, hijo de un maestro de escuela. Desde muy pequeño, mostró extraordinarias dotes artísticas para la música, llegando a ser corista de la Capilla Imperial. En 1814, ya había compuesto piezas para piano y su primera sinfonía. Su ídolo musical fue Ludwig van Beethoven.

Aunque su familia le presionaba para que fuera profesor en la escuela de su padre, Schubert continuó componiendo. Salvo unos pocos años como maestro, nunca más tuvo un trabajo fijo y vivió de la generosidad de sus amigos. Sus obras rara vez se tocaban en público; normalmente, las interpretaba en casas privadas de sus amigos, dando origen a las famosas Schubertiadas... Continuar leyendo "Compositores Románticos Esenciales: Schubert, Berlioz y Mendelssohn" »

Música Medieval: Anàlisi d'Obres Clau i Glossari de Termes

Fitxes d'Anàlisi Musical

Fitxa 1: Venatus

• Autor: Desconegut
• Context: Monodia religiosa, s. VIII

• Característiques

  • Gènere: Vocal, religiós, litúrgic
  • Timbre: Antífones
  • Formes: Introito, propis de la missa
  • Dinàmica: Donada pel context (natural)
  • Melodia: Àmbit reduït (graus conjunts)
  • Textura: Monodia

Fitxa 2: Kalenda Maya

• Autor: Raimbaut de Vaqueiras (s. XII)
• Context: s. XII

• Característiques

  • Gènere: Vocal/profà
  • Timbre: Veu, organistrum, percussió
  • Forma: Cançó
  • Melodia: Graus conjunts, àmbits reduïts
  • Ritme: Prosòdic o modal
  • Textura: Monòdica
  • Estil de cant: Sil·làbic

• Conclusions

  Música ficta (fictícia).

Fitxa 3: Sederunt Principes

• Autor: Pérotin
• Context: Polifonia medieval / Ars Antiqua, Escola

Tercera etapa (1985-1999)

Tot i donar per acabada la Moguda de forma simbòlica després del 1985, encara queden alguns programes de divulgació i actualitat musical, tot i que en aquesta nova etapa es fuig ja de la figura del crític musical especialitzat com a presentador. Abans de l'arribada de les privades, i que el 'share' comencés a dictaminar els espais, podem destacar els següents programes de l'època:

• 1989: Apareix Plàstic, un programa innovador per la utilització d'un aire molt juvenil. Tant les entrevistes com els concursos posseeixen un to completament desenfadat; presumia de ser un programa antisistema, alternatiu i el més underground que un podia veure a Televisió Espanyola.
• El mateix any: Neix Sputnik (Canal 33), que porta

Primer Movimiento de la Sinfonía N°5 en Do Menor de Beethoven

El primer movimiento de la Sinfonía N°5 en Do menor de Ludwig van Beethoven (1770-1827) representa la transición del clasicismo al romanticismo.

Características

• Género: Instrumental profana
• Forma: Sinfonía
• Timbre: Interpretada por una orquesta sinfónica de formación clásica con la inclusión de percusión. Destaca la riqueza rítmica y el oboe solista.
• Matices: Cobran una importancia definitiva.
• Textura: La obra en su conjunto mantiene una textura armónica, aunque no es una textura única constante.
• Ritmo: Binario. Los motivos rítmicos son fundamentales, con contrastes entre los temas. Tempo allegro con brio y el oboe adagio.
• Melodía: El primer tema tiene carácter rítmico

Literatura als segles XVII i XVIII

Context històric (pg 54)

• La Guerra de Successió (1714): Felip V (Borbó) contra Carles (Àustria).
• L'11 de setembre de 1714, les tropes de Felip V van entrar a la ciutat de Barcelona.
• Al segle XVIII, el català es prohibeix completament.

Evolució cultural i artística

• Segle XVI: Clau del Renaixement.
• Nivell cultural i artístic.

Visions del món: Edat Mitjana i Renaixement

• Edat Mitjana: Foscor (sentiments). El centre del món és Déu (teocentrisme).
• Renaixement (s. XVI): Llum (raó). Creuen en l'home (antropocentrisme). Els artistes treballaven per a l'home, inspirats en l'Antiguitat clàssica (Grècia i Roma).

Barroc (s. XVII)

• Després del Renaixement, al segle XVII apareix el Barroc. Es torna al caos dels sentiments

El Barroc en la Música

Context Històric (1600-1750)

• 1600: Estrena de l'òpera Orfeu
• 1750: Mort de Bach
• En el Barroc no hi havia piano.

Mentre el Renaixement es caracteritza per l'equilibri, la proporció, la perfecció, l'estaticisme, l'idealisme i la racionalitat, l'estil barroc es defineix pel dinamisme, la grandiositat, el realisme i l'expressivitat.

Situació Històrica:

• Absolutisme reial i el poder de l'Església.
• Mercantilisme: la monarquia acumula metalls preciosos.
• Avenços científics de Copèrnic, Kepler, Galileu i Newton.

Característiques Estètiques

• Tendència a exagerar la realitat des del punt de vista expressiu.
• Presència del dramatisme en l'obra musical mitjançant el contrast i la força emotiva de la paraula (recitatiu i ària).
• El