Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Universidad

Euskal Atsotitz Bilduma eta Interpretazioa

Hona hemen hainbat euskal esaera zahar, haien esanahi labur eta zuzenketekin:

Hitzak eta Ekintzak

• Gaur hitz, bihar haizeak eraman: ➤ Hitzak ematea erraza da, baina ez betetzea ohikoa da.
• Gezurrak buztana labur: ➤ Gezurrak azkar antzematen dira; egia azkenean ateratzen da.
• Ezina ekinez egina: ➤ Zaila edo ezinezkoa dirudiena ahaleginarekin lor daiteke.
• Hitzak hitz, lanak lan: ➤ Esan eta egitea ez dira gauza bera.
• Ez gehiegi hitz egin, nahi ez bada huts egin: ➤ Hitz egitea arriskutsua da, okerrak esatea erraza da.
• Mingain luzeak buru motz: ➤ Gehiegi hitz egiten duenak gutxi pentsatzen du.
• Oiloak amets egiten duenean, arrautzarik ez: ➤ Hitz egitea erraza da, ekintzak ez hainbeste.
• Gizon burutsua, hitz

Federico García Lorca: Compromiso y Legado Teatral

El fragmento pertenece a La Casa de Bernarda Alba, última obra teatral de Federico García Lorca y su obra cumbre. La obra se llevó a escena tras su muerte y es una buena muestra de la preocupación social que refleja Lorca en su última etapa. El drama urbano Doña Rosita la soltera y el drama rural La casa de Bernarda Alba, ambas critican la situación de sometimiento en la que vivían las mujeres en la España de los años treinta. Estas obras son un alegato a favor de la libertad de la mujer y una denuncia de una sociedad injusta, machista y despótica.

El teatro de Lorca, debido a su compromiso social, profundidad y continua evolución, se aleja del teatro dominante de la época, un teatro...

El Català al Segle XV

Expansió i Característiques del Català

Al segle XV, el català es troba en plena expansió. És la llengua corrent de tota la població, excepte dels musulmans, a Catalunya, València, les Illes Balears i part d'Aragó.

Unificació dels Regnes

Amb el casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, s'unificaren transitòriament els dos estats territorials més grans de la península Ibèrica.

Desprovençalització Lingüística

Els poetes van anar abandonant progressivament la influència provençal en la seva obra, tot i que la temàtica de l'amor cortès va continuar present durant segles.

Ausiàs March: Poeta Destacat

Ausiàs March destaca per la puresa i la musicalitat en l'expressió personal, allunyant-se de la...

UNITATEA: XVII. MENDEA - AXULAR (1556-1644)

Maisulan bat: Axularren "Gero"

Villasantek 5 baldintza aipatu zituen liburu batek maisulantzat hartzeko bete behar dituenak:

1. ASPALDITASUNA: Lau mende igaro ondoren, Axularren Gero lana goraipatzen jarraitzen dugu. Denborak ematen duen perspektibak garbiago erakusten du zein den lan ona.

2. ORIGINALTASUNA: Maisulan batek herri eta hizkuntza bateko fruitu jatorra izan behar du; hizkuntza horretan pentsatuta, mamiz eta azalez. Liburuaren originaltasunaz dudak eta susmoak egon ziren, goitik behera besteen zitez josia baitago. Hala ere, horrek Axularren jakinduria frogatu besterik ez du egiten.

3. MAMI BALIOTSUA: Axularren mezua baliotsua da. Kristau ikasbidearen erdigunean kokatzen da liburuaren mamia.

4. FORMA EDERREZ

Miguel Mihura: Trayectoria y Evolución Dramática

Dos Periodos Creativos

Primer Periodo: El Humor Renovador (Ruptura y Absurdo)

Presenta situaciones absurdas. Aunque la ruptura con el teatro del humor no es total, mantiene la linealidad cronológica (planteamiento, nudo y desenlace).

Compone en solitario Tres sombreros de copa, además de otras obras en colaboración con Joaquín Calvo Sotelo y Álvaro Laiglesia. Ninguna de estas obras fue bien acogida por el público, por lo que el autor abandonó el teatro para dedicarse a guiones de cine.

Segundo Periodo: El Humor Burgués

Tras un parón de cinco años, Mihura retoma la creación teatral. Decide adaptar su teatro al público, iniciando la etapa del humor burgués.

Títulos más importantes: El

Al punt c’om naix comnesa de morir:Pere march (1336-1415)tambe reconegut com Monsen,pare de Ausias march, i es situa a fianls del s-XIV.La familia de Pere march pertanyia a la noblesa militar i estava resguardada per la casa reial.Aquesta obra esta arrelada a la cort ducal de Gandia.L’obra segueix la tradicio cortesana de la poesia trobadoresca,a mes trobem que en la seua obra predominen els temes moralitzadors. Poc a poc es veu un procés desprovençalitzador que passa progressivament d l’us d la llengua occitana a l’us del català lliure d’occitanismes. Així s’observa una evolució entre les obres d Jordi d sant jordi,Ausias March, i en aquest cas, Pere march on cada vegada hi ha menys occitanismes, encara q aquest poeta els...

Joan

Lluís Vives i Març va néixer a València i va morir a Bruges, després de recórrer altres països d’Europa (Espanya, França, l’actual Bèlgica i Anglaterra), on va estudiar i treballar com a professor en diverses universitats i com a preceptor dels fills de famílies de l’aristocràcia. Els seus estudis els va cursar entre la Universitat de València i la Universitat de la Sorbona a París, on va començar a tenir contacte amb humanistes reconeguts d’Europa, com ara Erasme de Rotterdam i Guillaume Budé. La seva ascendència jueva va deixar empremta en la seva vida personal i professional, ja que, tot i que la família ja s’havia convertit al cristianisme, els Vives van ser perseguits per la Inquisició. Aquest fet va ser

Prensa de Crítica Social en el Siglo XVIII

Orígenes y Características

La prensa de crítica social, con referencias en periódicos extranjeros, especialmente ingleses como The Tatler (Steele, 1709) y The Spectator (Steele y Addison, 1711), surge en España a partir de la segunda mitad del siglo XVIII. Se caracteriza por el uso de un estilo ensayístico en prosa, que incorpora ideas, crítica y discursos persuasivos, no muy extensos y cargados de subjetividad.

Se critican costumbres sociales de la época, como el cortejo, considerado inmoral, la superstición y los abusos del dogma. Este tipo de prensa se cultiva en España entre 1760 y 1780, coincidiendo con el periodo más brillante de la cultura.

Primeros Periódicos de Crítica Social en

Luces de Bohemia (LB) es la primera obra que el autor califica como esperpento, género creado por él mismo y que consiste en distorsionar la realidad para expresar lo trágico, lo grotesco y lo absurdo de la vida española. Es una técnica que no es exclusiva del teatro valleinclaniano, ya que existe una tradición artística que degrada la realidad, como se puede ver en los cuadros de Goya o El Bosco, en algunos poemas de Quevedo o en el cine expresionista alemán de los años 20.

El autor, para conseguir su objetivo de deformar, utiliza la ridiculización de la realidad, y LB es un ejemplo: los personajes se enfrentan a un destino trágico y el autor nos lo muestra como algo grotesco (burlesco). Así pues, asistimos a un gran drama a nivel...