Chuletas y apuntes de Lengua y literatura

Dialectes del Català

1- Rossellonès (comarques de la Catalunya Nord)

Característiques fonètiques: No distingeixen entre la e oberta i la e tancada, ni tampoc entre la o oberta i la o tancada. Pronunciació de la o tònica en (u). Reducció dels mots esdrúixols a mots plans. Emmudiment de la a en el grup àton final -ia.

Morfologia: Desinència (i) en la 1a persona del singular del present d'indicatiu. Negació amb pas en comptes de no. Col·locació dels pronoms febles davant de l'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu.

Vocabulari: Gal·licismes: roba (vestit), bolanguer (forner), llapí (conill), vutura (cotxe)... Occitanismes: eixir (sortir), veire (got), peirer (paleta), muleta (truita), qualque (algun).

2- Alguerès (a Sardenya)

Característiques

BILINTX: Donostian, bizitza txar bat. Umea zenean istripu bat,zezen bat harrapatu eta karlistek botatako lehergailu batek larriki zauritu eta hil.
Obra: domingo kanpaña eta juana bixenta olabe. Bere gai nagusia maitasuna da, jainkoaren, heritzaren eta izadiaren aipamenak ere maitasnaren zerbitzutan egiten du. Askotan idealizatzen du manitasuna, baina horrela errealitatea oztopatzen du. Bertsoak: jai-jai, loriak udan, triste bizni naiz eta, pozez eta bildurrak... Baita ere nabarmentzen zuen zorroztasuna, umorea eta gupidari eza: zaldi baten bizitza, , iru erregeak... Ezaugarriak: konparazioak, kontrasteak, metafora, esaera zaharrak... Teknika batzuk: molde txikian eta nagusian, zortzikoetan eta hamarrekoetan. IPARRAGIRRE: Urretxun ajio, madrilera...

1. Definició del Modernisme Català

Entenem per modernisme un període de la cultura catalana que va, a grosso modo, de 1890 a 1910. L’hem d’entendre com un procés al final del qual la cultura catalana se sent substancialment transformada en relació a l’estat del seu inici. És un intent de modernitzar: es vol ser modern. Cal entendre’l com la voluntat de transformació de la nostra cultura, amarada de formes d’expressió i contingut d’arrel tradicional o regional, en una cultura de caire modern i nacional.

S’ha produït una confusió en l’ús del terme, ja que, en l’inici, es referia a la voluntat de modernitzar la cultura tradicional i, posteriorment, només s’ha referit a l’estil arquitectònic.

Es pot inserir en una...

Análisis del poema 'Lo Fatal' de Rubén Darío

Introducción

El poema Lo Fatal, escrito por el poeta nicaragüense Rubén Darío (1867-1916), pertenece a su libro Cantos de vida y esperanza (1905). Esta obra marca una etapa de madurez en la producción del autor, en la que se aleja del Modernismo exuberante de Prosas profanas (1896) para adentrarse en una poesía más reflexiva y existencial. Rubén Darío, figura central del Modernismo hispanoamericano, lleva a su máxima expresión los ideales de este movimiento: la búsqueda de la belleza, la renovación métrica, la perfección formal y un lenguaje refinado.

El tema fundamental: La angustia existencial

El poema gira en torno al tema del sentido de la existencia humana, un tema recurrente...

Figures Retòriques

1. Figures de semblança i relació (de significat)

• Símil: Comparació o imatge. Presentació d’un fet real com a idèntic a un altre, sobre la base d’una semblança real o imaginària, per tal de fer més comprensible el primer. "Bullirà el mar com la cassola al forn", A. March.
• Metàfora: Comparació extrema en què se suprimeixen els comparatius i s’identifica, totalment o parcialment, un concepte amb un altre amb el qual manté una relació de semblança. "La pura neu del coll", F. Garcia.
• Metonímia: Designar una cosa amb el nom d’una altra, lligada amb ella per diverses relacions: causa a efecte ("viu del seu treball"), continent a contingut ("van prendre unes copes"), lloc de procedència a cosa que d’allí

Contextualización

Lope de Vega, uno de los dramaturgos y poetas más importantes del Barroco, escribió el soneto "Ir y quedarse" que se publicó en 1634 dentro del poemario Rimas humanas. El poema se sitúa en la última etapa de la vida de Lope.

Como rasgo más significativo del Barroco, destaca la presencia de violentas oposiciones que se manifiestan a través de antítesis, oxímoros y paradojas.

Tema

El tema principal del poema es el sentimiento amoroso y el mal de ausencia. También subyace la idea del engaño y del sufrimiento amoroso.

Tratamiento del tema

Se subraya el carácter alienante del sentimiento amoroso, como causa intrínseca de subversión moral o espiritual contraria a la razón. El poema se centra en la descripción de los efectos...

11-12 UNITATEA

Azpimarratu menderatzailea eta esan ezazu esaldi bakoitza zer motatakoa den.

1.Maisu oso onak edukiagatik ez du asko ikasi. (Kontzesiboa)

2.Aitari durua ahaztuz gero ezingo genuke ogirik erosi (Baldintza)

3.Dagoen arratoirik txikienak ere beldurtuko luke!(Erlatiboa )

4.Erretzen dutenek(Erlatiboa)minbizia ukaiteko (Helburuzkoa)arrisku handiagoa dute

5.Aretoan jende asko zutik dago,uste baino jende gehiago joan denez

6.Esan den bezala(Moduzkoa)aro honen mugak jartzerakoan(Denbazkoa)autore guztiak ez datoz bat

7.Lagun iezaiozu guk baino(Konpara.)behar handiagoa( K

duen lagun(Erlatibo) horri!

8.Ezin utzi aipatu gabe(Moduzkoa)beste errealitate hau ere, mundu labainkor honetan sor daitezkeen(Erlatiboa)zalantza eta eztabaidak uxa  ditzagun(

El Complement Directe (CD)

El CD és una extensió del significat verbal. El verb admet la presència d’aquest complement per fer la predicació.

Exemple: El noi fa els deures.

Reconeixement del CD

• El CD és la cosa feta, vista, demanada:

  Exemple: Els deures són la cosa feta.

• El CD admet la transformació a veu passiva:

  Exemple: Els deures són fets pel noi.

• Cal parar atenció als CD de persona, ja que se solen confondre amb el CI:

  Exemple: La Bàrbara estima Lorca. -> Lorca és la persona estimada. -> Lorca és estimat per la Bàrbara.

Relació Formal: Verb + CD

• Normalment, el CD s'introdueix sense preposició:

  Exemple: Estimo la noia. Veig el noi.

• El CD s'introdueix amb la preposició a quan és representat per un pronom personal tònic:

  Exemple:

Lorca: PLANO Poético:

En la casa de Bernarda Alba se combinan realidad y poesía. Los personajes, la situación dramática, el espacio simbólico, todo esta contemplado desde una dimensión poética. Predomina la poetización de una realidad. El mayor merito reside en haber integrado el lenguaje poético en el habla de los personajes, de manera que parezca real y espontáneo. // La obra ha ido perdiendo Realismo en beneficio del carácter poético. El aumento de la violencia es creado por el lenguaje. A los sonidos procedentes de fuera corresponden los silencios del interior. Son frecuentes las expresiones indefinidas,”lo que paso”, “lo que tiene que pasar”,” una cosa muy grande”. Sólo Bernarda evita el equívoco. En su lenguaje...

Pel-Per al o Pels o per als

Escrivim pel (o pels) concretament quan volem utilitzar la preposició per amb el sentit de lloc, causa, mitjà, temps, etc. Exemples:

Escrivim per al (o per als) en menys casos, quan volem utilitzar la preposició per a amb el sentit de beneficiari o destinatari.

Escrivim tant en els casos següents: Quan és determinant, és a dir, va davant d’un nom. Té formes femenines i plurals (tanta, tants, tantes). Quan és adverbi que expressa quantitat i complementa un verb.

En certes expressions, com ara de tant en tant, tant de bo, tant me fa, tant se val, tant és...

• Forma de comunicación pública realizada