Figures Retòriques: Guia Completa i Exemples

Figures Retòriques

1. Figures de semblança i relació (de significat)

• Símil: Comparació o imatge. Presentació d’un fet real com a idèntic a un altre, sobre la base d’una semblança real o imaginària, per tal de fer més comprensible el primer. "Bullirà el mar com la cassola al forn", A. March.
• Metàfora: Comparació extrema en què se suprimeixen els comparatius i s’identifica, totalment o parcialment, un concepte amb un altre amb el qual manté una relació de semblança. "La pura neu del coll", F. Garcia.
• Metonímia: Designar una cosa amb el nom d’una altra, lligada amb ella per diverses relacions: causa a efecte ("viu del seu treball"), continent a contingut ("van prendre unes copes"), lloc de procedència a cosa que d’allí procedeix ("un Priorat"), símbol a cosa simbolitzada ("va trair la senyera")...
• Sinècdoque: Supressió d’un mot per un vocable de caire més general. "Respecten els cabells blancs" (la vellesa).
• Sinestèsia: Figura semblant a la metàfora, que consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials diferents. "Se’ns va morint la llum, que era color/de mel, i ara és color d’olor de poma", G. Ferrater.
• Símbol: Representació d’un concepte per un altre que el recorda per analogia. "Dins la meva ànima en pau sóc el nàufrag que en l’illa profunda..." (exili) C. Riba.

2. Figures de pensament

• Apòstrofe: Interpel·lació d’algú, sovint el mateix lector. "Abril, no et torbis! Pren volada" J. Carner.
• Epítet: Adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.
• Eufemisme: Substitució d’un mot o d’una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra pretesament més suau o ennoblidora: "traspàs", "invident", "donar a llum"...
• El·lipsi: Una o més paraules se sobreentenen en el text.
• Hipèrbole: Expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. "Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper", J.M. de Sagarra.
• Lítote: Negar el contrari del que es desitja afirmar: "no hi estic d’acord", en lloc de "hi estic en contra". Més generalment, figura que consisteix a no expressar tot allò que es vol donar a entendre, per bé que es comprengui plenament la intenció de l’autor. "Si parlava del discurset del Sr. Cambó, era gairebé segur que es tractava d’un discursàs ple de transcendència", J. Pla.
• Pregunta retòrica: No espera contestació. Manté l’atenció del receptor.
• Paradoxa: Unió d’idees aparentment irreconciliables en una frase. S’afirma una cosa que sembla absurda d’acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic. "Els països pobres són molt rics."
• Antítesi: Contraposició d’una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat. "M’exalta el nou i m’enamora el vell", J.V. Foix.
• Ironia: Negació tàcita del que es diu literalment, de forma que gràcies al context o a l’entonació es fa entendre el contrari del que semblen expressar les paraules. "Amb aquesta cara de babau que fa mirant el conferenciant, de segur que entén perfectament el que explica."
• Oxímoron: Contradicció en el significat de dues paraules, generalment un nom i un adjectiu, relacionades en el text per contigüitat, per rima o per paral·lelisme. "Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles." Corneille.
• Perífrasi: Circumlocució usada per evitar un mot. Expressar una realitat amb més paraules de les necessàries. "Van dinar a la capital dels calçots" (Valls).
• Personificació o prosopopeia: Atribució de característiques animals a un ésser inanimat o d’accions pròpies de les persones a qualsevol ésser no humà. "Sospira amb homes i arbres la campana", J. Verdaguer.
• Redundància: Paraules supèrflues que s’afegeixen a d’altres, de més útils, ja utilitzades per expressar una idea.

3. Figures fonètiques o morfosintàctiques

• Al·literació: Repetició d’un mateix so al llarg d’una composició.
• Onomatopeia: Imitació lingüística de sons reals.
• Paronomàsia: Joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en algun fonema o en què el mateix mot és usat amb dos significats diferents. "Per mal argent; cruel, urgent" J. Roig.
• Anàfora: Repetició d’una o diverses paraules al començament d’una sèrie d’oracions.
• Anadiplosi: Repetició de l’últim tros d’un grup sintàctic o vers, al començament del següent. "Comencen a dir-los mofes, / mofes els hi van tornant..."
• Epanadiplosi: Repetició d’una mateixa paraula al principi i al final d’una frase o vers. "Creix la seva fúria, i la tempesta creix."
• Hipèrbaton: Alteració de l’ordre lògic de les paraules o bé de les frases.
• Aposició: Juxtaposició d’una o més paraules a una altra amb una funció explicativa. "Salvador Dalí, pintor surrealista."
• Asíndeton/polisíndeton: Absència/proliferació de conjuncions.
• Epímone (repetició): Reiterar diverses vegades un mateix vers i, també, repetir de manera contínua una mateixa paraula per subratllar-ne el contingut.
• Gradació: Enumeració progressiva de diversos termes.
• Homofonia: Identitat fonètica entre dues paraules o expressions de significat diferent. "Dins quin cap cap que el nostre cap se n’hagi anat cap al Cap de Creus."
• Encavallament: És el trencament sintàctic d’una oració quan el vers s’acaba i aquesta ha de continuar en el següent.
• Paral·lelisme: Repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases seguides.
• Pleonasme: Repetició d’una paraula o una idea per intensificar l’expressió. "Si vull combatre / no vull combat;" C. Arderiu.
• Quiasme: Disposar de manera encreuada els elements sintàctics de dos versos contigus. "Quina grua el meu estel, / quin estel la meva grua!" J. Salvat-Papasseit.