Chuletas y apuntes de Lengua y literatura

El juego en la teoría de Vygotsky: desarrollo y socialización

Lengua y literaturaActualizado el 5,8 KB

Adverbios en Galego

Un adverbio é un vocábulo invariable que modifica o verbo (chegou tarde), o adxectivo (está ben cocido), un adverbio (viña moi lonxe) ou unha oración.

1. Adverbios situacionais de lugar (Onde? Ulo, a, os, as?)

  • Repouso/estado: aquí, aí, alí
  • Movemento: acó, aló
  • Repouso e movemento: acá, alá
  • Oposición: acolá
  • Outros: dentro, fóra, arredor, cerca, preto, lonxe, arriba, enriba, derriba, encima, abaixo, embaixo, debaixo, adiante, diante, atrás, detrás, en fronte, velaí, velaquí, algures, ningures, xalundes

Locucións adverbiais: a carón, ao pé, á beira, a rente(s), á dereita, á esquerda, a desmán, a contramán...

2. Adverbios situacionais de tempo (Cando?)

  • antano, hogano, sempre, decote, asemade
  • antonte, trasantonte,
...
Continuar leyendo "El juego en la teoría de Vygotsky: desarrollo y socialización" »

Poema 'Las Manos' de Miguel Hernández: símbolo de lucha y trabajo

Lengua y literaturaActualizado el 3,17 KB

'Las Manos' de Miguel Hernández: Un Canto al Trabajo y la Lucha

"Las Manos", poema de Miguel Hernández de 1937, forma parte de su libro *Viento del pueblo*, escrito durante la Guerra Civil Española. En esta obra, Hernández pasa de un lirismo íntimo a una poesía de compromiso social y político, destacando la lucha de los trabajadores contra la opresión. El poema reflexiona sobre el papel esencial de las manos en la vida humana, simbolizando dos fuerzas opuestas en la sociedad. A través de ellas, se expresa el trabajo, los sentimientos y los vínculos humanos.

Las manos trabajadoras, que representan la honradez y la construcción de un futuro mejor.

”Dos especies de manos se enfrentan en la vida, brotan del corazón, irrumpen por los...

Continuar leyendo "Poema 'Las Manos' de Miguel Hernández: símbolo de lucha y trabajo" »

Gèneres periodístics: notícia, crònica, reportatge, entrevista i opinió

Lengua y literaturaActualizado el 19,02 KB

4.A Els gèneres informatius

La notícia

La notícia és un tipus de text narratiu, la funció del qual és informar el lector de fets ocorreguts recentment. El llenguatge que fa servir la notícia ha de ser clar, concís, senzill i atractiu per al lector. Una notícia perquè sigui completa, ha de respondre a les indicacions qui, què, on, quan i per què. Això no vol dir que no n’hi puguin aparèixer d’altres com a qui, com, quines conseqüències, etc. Aquestes indicacions han de figurar en el primer paràgraf d'una notícia i, si n'hi ha, en el seu titular.

Estructura de la notícia

Els elements de titulació que són aquells en què el lector fixa primerament l’atenció (com en el material fotogràfic). Aquests elements són l’avanttítol

...
Continuar leyendo "Gèneres periodístics: notícia, crònica, reportatge, entrevista i opinió" »

Gabriel Arestiren «Nire aitaren etxea» poema: laburpena eta azterketa

Lengua y literaturaActualizado el 6,55 KB

Kokapena:


Poesia hau lehenengo aldiz 1964. Urtean argitaratu zen. Harri eta Herri poema bildumaren barruan. Bere egilea, Gabriel Aresti Segurola (1933-1975), Euskal Literatura Berriaren sortzaile-eragileetako bat dugu, poesia arloan, hain zuzen, garrantzi eta oihartzun handia lortu zuena. Jaiotzez bilbotarra izanik, euskara bere kabuz ikasi behar izan zuen Arestik, bai sakontasunez ikasi ere. Euskalkiak ikasiz eta klasikoak landuz, bere lanik helduenen artean finkatu gabe zegoen literatur hizkuntz eredua eskaini zuen, gaurko Euskara Batua asko hurbiltzen zena. Arestiren poemagintzaren lehenengo emaitza Maldan Behera (1959) izan zen. Baina poetak bere poemen tankera erabat aldatzea erabaki zuen. Herriarengana errazago et zuzenago iristeko asmotan,...

Continuar leyendo "Gabriel Arestiren «Nire aitaren etxea» poema: laburpena eta azterketa" »

Característiques del dialecte alguerès i altres varietats del català

Lengua y literaturaActualizado el 3,99 KB

Dialecte central (catalàestàndar):


comprèn Girona, Bcn i nord-est de Tarragona.CARACTERÍSTIQUES:

  • Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.

  • Emmudiment de diverses consonants finals : fuste(r).

  • Germinació d'oclusives en mots com poble, triple.

  • Pronunciació de ll com una i .

  • Ús de l'articles davant els noms propis de persona.

  • Ús de les formes reforçadés dels pronoms febles davant de les formes verbals.

  • Lèxic: abans-d'ahir, demà passat, escletxa, escombra, joguina, mandra, ocell, papallona, xai..

Dialecte alguerès:


Comprèn la ciutat d'Alguer.CARACTERÍSTIQUES:

  • Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc oriental, amb excepcions..(la vocal neutra es pronunciada amb el so [ a].

  • Articulació labiodental de la v( pronunciada

...
Continuar leyendo "Característiques del dialecte alguerès i altres varietats del català" »

Konparazioak: baino, bezain eta -egi, adibideekin

Lengua y literaturaActualizado el 6,28 KB

·DEKLINABIDEA

Norantz: 
Mugagabea -tarantz
Singularra -rantz
Plurala -etarantz
Hurbila -otarantz
Noraino:
Mugagabea -taraino
Singularra -raino
Plurala -etaraino
Hurbila -otaraino

·ARAZI ATZIZKIA

Nork

Ni etorri naiz.

Nor-Nork

Nekanek ni etorrarazi nau.

Nor – Nork

Zuk ekarri duzu liburua.

Nor – Nori – Nork

Gontzalek zuri liburua ekarrarazi dizu.


·KAUSALAK
1. –(e)lako: Ez zen etorri nahi izan ez zuelako. Zergatik galderari erantzuteko. 2. Eta: Ezin dut erosi, ez daukat dirurik eta Azalpena da. 3. –bait: Etxera joango naiz, dei bat egin behar baitut ; Ez dut erosi, ez baitut dirurik Ez hain gogorra. 4. –(e)nez gero: Etorri garenez gero, lan egingo dugu Moduzko zentzua: como... 5. –(e)la eta:. Zer dela eta?; Elurra dela eta, ez gara joango; Dirua
...
Continuar leyendo "Konparazioak: baino, bezain eta -egi, adibideekin" »

Literatura infantil i juvenil: gèneres, funcions i classificació

Lengua y literaturaActualizado el 4,74 KB

DEF. La LIJ és una obra o manifestació que té com a base la paraula amb una finalitat artística o lúdica que interesse al xiquet.
A més dels gèneres bàsics com la narrativa, la poesia i el teatre s’afegeixen les endevinalles, les rimes, els reguitzells, les fórmules de joc etc. Hi ha una
classificació
1.Lit Guanyada: que son obres que no van nàixer per als xiquets però que amb el temps s’adapten i s’apropien, com contes tradicionals. Volta al món 80 dies. 2.Lit. Creada o d’autor: creada per als xiquets. Glòria Fortes o Lorca. 3.Lit. Instrumentalitzada: són series que a partir d’un protagonista cada serie passa per una situació o un escenari diferent com “Teo” o “On està Willy”. ENTENEM PER LIJ A: 1.Obra escrita
...
Continuar leyendo "Literatura infantil i juvenil: gèneres, funcions i classificació" »

Josafat Modernisme

Lengua y literatura11,09 KB

El Modernisme



És l’ intent de transformació d’una societat localista i Tradicionalista en una societat nacional i moderna.

Malgrat ser només un intent, la contribució cultural del Modernisme al nostre país ha estat molt gran, només cal que ens fixem en Gaudi.

Dintre del Modernisme hi ha dos vessants: Regeneracionista i simbolista. En el primer el regeneracionista l’artista Simbolista. En el primer el regeneracionista l’artista intenta transformar la Societat, fer-la millor, regenerar-la. En aquest vessant hi ha una gran Influència del filòsof alemany Nietzche i La seva teoria del superhome.

En el Modernisme és molt important el conflicte Generacional.

Els modernistes eren burgesos que rebotegaven la seva Pròpia classe social, consideraven...

Continuar leyendo "Josafat Modernisme" »

El Barroco en la literatura española: conceptismo, culteranismo, poesía, novela picaresca y teatro

Lengua y literaturaActualizado el 11,14 KB

    

Conceptismo y culteranismo:


Dentro del Barroco se suele estblecer dos tendencias:el conceptismo y el culteranismo.
En ambos subyace un profundo escepticismo vital.Ambas corrientesbarrocas rompen con el equilibrio renacentista y acuden a menudo a similares recursos literarios:el artificio y la dificultad en el estilo,la exageración y el contraste.

Características culteransimo:

máximo representante es Luis de Góngora,que busca crear una lengua poética culta propia.Tiende a la belleza formal y a la brillantez colorista y sensorial.Lo consigue gracias a la cuidada elaboración de la lengua y a la profunsión de diversos recursos.

Conceptismo

Representado por F.De Quevedo y Baltasar Gracián.Tiende a la concisión y a la densidad expresivas,
...
Continuar leyendo "El Barroco en la literatura española: conceptismo, culteranismo, poesía, novela picaresca y teatro" »

Neotrobadorismo e vangardas na poesía galega: Álvaro Cunqueiro

Lengua y literaturaActualizado el 4,35 KB

VANGARDAS (xeración do 25/novecentista, os membros naceron arredor de 1900)

As tendencias do vangardismo galego son hilozoísmo, neotrobadorismo, creacionismo e outros ismos. Hilozoísmo e o trobadorismo foron liñas poéticas que máis debotos tiveron nos poetas dos anos 20-30. As revistas foron os 1º medios de difusión. Autores: Euxenio Montes, Manuel Luís Acuña, Manuel Antonio, Luís Pimentel, Amado Carballo, Bouza Brey, Xulio Sigüenza, Blanco Amor e Álvaro Cunqueiro. Tamén pertence a este grupo Rafael Dieste, escribiu narrativa e teatro, poesía non.

Creacionismo: “creación” dunha realidade autónoma. O poeta debe ser coma un deus que cree o seu propio mundo. principal representante Manuel Antonio (De catro a catro)

Surrealismo:

...
Continuar leyendo "Neotrobadorismo e vangardas na poesía galega: Álvaro Cunqueiro" »