Josafat Modernisme

El Modernisme

És l’ intent de transformació d’una societat localista i Tradicionalista en una societat nacional i moderna.

Malgrat ser només un intent, la contribució cultural del Modernisme al nostre país ha estat molt gran, només cal que ens fixem en Gaudi.

Dintre del Modernisme hi ha dos vessants: Regeneracionista i simbolista. En el primer el regeneracionista l’artista Simbolista. En el primer el regeneracionista l’artista intenta transformar la Societat, fer-la millor, regenerar-la. En aquest vessant hi ha una gran Influència del filòsof alemany Nietzche i La seva teoria del superhome.

En el Modernisme és molt important el conflicte Generacional.

Els modernistes eren burgesos que rebotegaven la seva Pròpia classe social, consideraven que la burgesia amb el seu egoisme, impedia El progrés dels pobles, per altra banda però els objectius del Modernisme Necessitaven una financiació que només la burgesia podia donar, evidentment el Sé clarament menyspreada no ho va fer mai. És una de les principals causes del Fracàs del Modernisme.

Pel que fa el vessant simbolista, cal dir que l’artista Ja no es planteja influir en la societat, millorar-la sinó que es tanca en la Seva obra i en el seu món interior. Implica l’art per l’art.

Santiago Rusiñol

És el gran animador del Modernisme, el seu CaU Ferrat de Sitges organitza les Festes Modernistes on Ajunta tots els artistes del moment i es fan continus espectacles. Per altra Banda a Barcelona fomenta també el Modernisme en les seves tertúlies a la Cerveseria ‘’Els quatre gats’’.

Es pot classificar l’obra teatral Rusiñol segons la seva Visió dels burgesos, el principi de la seva producció sent un autèntic odi cap A la burgesia. Considera que és grisa i avorrida i que impedeix el progrés als Pobles.

-Cigales i formigues. / L’alegria que passa. :

Són Les obres més significatives d’aquesta primera etapa.

A poc  a poc però Va canviant la seva visió de la classe burgesa. Encara que continuava veient Molt clars tots els seus defectes, és convenient que la seva productivitat és Essencial perquè un país avanci, això es reflecteix perfectament en ‘’L’auca del senyor Esteve’’.

Al final de la seva vida es dedica a fer un teatre fàcil D’una qualitat dubtosa però de gran èxit de cara a la burgesia. Veiem doncs que Rusiñol evoluciona de l’odi cap a la comprensió passant per l’acceptació pel Que fa la seva actitud en vers a la burgesia.

Cal tenir molt en compte que Rusiñol apart de ser Escriptor va ser també pintor.

En els seus quadres domina la melangia(Tristor’’Melancolía’’)

No és estrany doncs que el seu tema preferit sigui els Jardins abandonats, més enllà del seu vitalisme aquesta tristor de fons ens fa Veure la complexitat de la seva personalitat.

En el teatre modernista cal esmentar també ‘’Ignasi Iglesias’’, que se centre en la Vida dura i difícil de la classe obrera, des de un punt de vista molt més Costumista i revolucionari. I ‘’Apel·les Mestre’’ és un gran innovador del teatre.

Joan Maragall

Estudia dret i filosofia i pràcticament pot viure tota la Seva vida de renda.
Casat amb ‘’Clara Noble’’ i amb 13 fills, aquests patriarca burges es converteix Paradoxalment en la consciència de la seva classe social. És ell qui introdueix ‘’Nietzche’’ a l’estat Espanyol en Els seus articules ‘’El brusí’’’-‘’Diario de Barcelona’’ i També qui va atacar ferotgement en la brutal repressió de la setmana tràgica.

En l’article la Ciutat del perdó que la censura va impedir que surtis mai, es pot veure Aquesta actitud davant la setmana tràgica.(1909).

Maragall és un vitalista, la paraula vida a algun dels Seus derivats és la que més apareix en la seva obra. Aquesta vitalitat fa que Sigui un gran optimista i que els seus tres temes principals: L’amor, el paisatge i el catalanisme s’hi Relacionin.

L’amor és la font principal de vida, el paisatge condiciona La vida dels pobles i Catalunya és una entitat viva governada per una de morta.

Maragall com els ROMàntics Alemanys, creia fermament que la Llegenda és més important que la història perquè ens fa veure l’essència dels Pobles, la seva ànima profunda i no només els fets externs que viu. En aquest Sentit són molt interessants les seves visions que se centren en personatges Llegendaris catalans com: ‘’El comte Arnau, El mal caçador, Serrallonga, Fra Joan Garí, Jaume I’’’.

La novel·la modernista

Abraça des de Els Sots feréstes(Ramón Casellas) fins la vida i la mort d’ en Jordi Freginals(J. Pous i Pagès).

Entremig hi ha una de les millors novel·les catalanes de Tots els temps, solitud de Víctor Català.

La novel·la modernista és especialment interessant perquè Combina elements ROMàntics realistes i naturalistes, és tan expressiva que pot Tenir al mateix temps frases absolutament col·loquials i sense un sentit Gramatical clar i també una prosa poeta que perfecta plena d’adjectius.

Té els dos grans vessants del Modernisme, en el Regeneracionista, el protagonista simbolitza l’heroi modernista que s’enfronta A la societat. En el decadentista ens trobem un ambient fosc, ple de melangia i Tristesa, en aquest vessant decadent, destacarem Josafat de Prudenci Bertrama I camí de llum de Miquel de Palau.
 

Els sots feréstecs

Mossèn Llàtzer és destinat a un poble de mala mort on els seus habitants Vivien exactament igual que molts segles abans, allà la gent més que viure Vegetava.

El capellà intenta canviar les cosses i al principi que S’ en surt, molt aviat però el poble torna als seus antics costums, deixant de Banda al capellà i reprèn el contacte amb Rodasques, la bruixa prostituta del Poble amb qui fa una mena de misses negres.

Al final de la novel·la és enterrat viu, de la mateixa Manera que el Modernisme és abandonat encara amb ple vigor, Mossèn Llàtzer, Doncs, simbolitza l’heroi modernista que acaba fracassant en la seva lluita Contra una societat que no vol el progrés.

Solitud

Tal com vam dir és considerada una de les millors Novel·les de la literatura catalana de tots els temps, destaca pel seu dualisme I pregnant de maniqueisme(Lluita entre El bé i el mal)
.

La Mila és la protagonista, pateix una depressió i Accepta fer-se càrrec d’una ermita, al cim d’una muntanya. Quan hi arriba amb El seu marit el Maties, queda impressionada per la bellesa de l’alta muntanya i També per la seva immensa solitud.

Així que arriba, els està esperant el Pastor, un Personatge intemporal completament unit a la terra i ple de bondat natural que Simbolitza el millor de l’espècie humana, però molt aviat, cada vegada més Sovint, la Mila també es troba amb l’Ànima, un personatge absolutament primitiu D’una crueltat natural que representa el pitjor de l’espècie humana.

El Pastor fent-li veure la bellesa del lloc, intenta Curar la Mila de la seva depressió. Fa avenços i no és lluny d’aconseguir-ho, Però el que els ensorra quan l’Ànima mata al Pastor i viola a la Mila, llavors La Mila estranyament enfortida, decideix abandonar el seu marit impotent i Inútil, baixar de l’alta muntanya i embarassada començar una nova vida.

La vida i la mort d’en Jordi Freginals

És una novel·la típicament regeneracionista amb una gran Influència de Nietzsche.
El Protagonista Jordi Freginals canvia Completament el que hagués estat la seva vida gràcies a la seva voluntat, en Comptes d’acceptar la funció que li tocava pel seu naixement, crea una gran Empresa de fusta que té gran èxit.

Un incendi però destrueix tota la seva empresa i es veu Obligat a començar un altra vegada, ho aconsegueix amb més èxit.

Quan al final de la novel·la agafa un càncer terminal se Suïcida immediatament per no haver de ser víctima del destí. Tal com hem dit Representa perfectament el superhome de Nietzche.

Josafat

La novel·la transcorre tota sencera a l’interior de la Capital de Girona, evidentment, tal com veurem ho és també per altres motius. Però només per aquesta foscor permanent sabríem que ens trobem davant una Novel·la decadentista.

Josafat era un pastor que tocava el flabiol en els prats mentre cuidava(pasturava)les seves ovelles. Més tard però és destinat a ser el campaner de la catedral de Girona, fort i Corpulent i no gaire intel·ligent té una lluita contínua entre els seus Instints naturals i el seu fanatisme religiós.

Un dia el va a visitar una amiga del poble que ve Acompanyada per una amiga, la Fineta,encara Que ell no ho sap, totes dues són prostitutes.

La Fineta així que veu en Josafat, té molt clar que és la Persona ideal per experimentar les seves perversions sadomasoquistes, Josafat No tarda gaire en ser un ninot en mans de la Fineta, espera ansiosament cada Dia la seva aparició encara que al final tingui terribles remordiments. Hi ha Un dia que no pot més i mata a la Fineta.

Quan l’endemà troben el cos de la Fineta, senten un Flabiol que toca de forma dolça i desordenada. Josafat s’ha tornat boig i D’aquesta manera ha pogut recobrar la seva innocència.

Camí de llum

D’una manera molt diferent que Josafat, també Camí de llum és una novel·la modernista plenament Decadentista. Ens explica el llarg pelegrinatge d’un pare i d’una filla que Busquen territoris càlids per combatre desesperadament la tuberculosis de la Noia.

Contrasta el tema patètic de la novel·la amb la perfecta Prosa poètic plena d’adjectius que fa servir l’autor, hi ha en la novel·la Moments especialment emotius, com quan ella des de la finestra de l’hotel en Que s’estan, veu passar un noi i instintivament amb el dit escriu al vidre de La finestra un nom masculí qualsevol, ella sap perfectament que no podrà tenir Mai les lògiques expansions d’una noia de la seva edat.

Com quan un matí qualsevol el pare al anar-li a fer el Normal petó matinal, es tira enrere i queda horroritzat perquè és perfectament Conscient que aquell petó hagués estat coronal(amb desix)
. En realitat la seva mateixa angoixa permanent ha fet Que per un moment confongués la seva filla amb la seva dona morta. La tènue Llum crepuscular de la novel·la lliga perfectament amb el lent abandonament D’una vida