Els Dialectes del Català: Guia de Varietats i Parlars

1. Rossellonès (comarques de la Catalunya Nord)

• Absència de mots esdrúixols.
• Desinència -i de la primera persona del present d'indicatiu, el pretèrit imperfet d'indicatiu i el condicional: canti, regavi, regarii.
• Ús del verb ser com a auxiliar dels verbs de moviment: sem anat.
• Ús d'occitanismes, gal·licismes i mots exclusius com nugues (nous).
• Negació amb la partícula pas, sense el no.

2. Alguerès (a Sardenya)

• Confusió de "L" i "D" en "R".
• Manca de desinència en la primera persona del present d'indicatiu: cant.
• Ús d'arcaismes, sardismes i italianismes.

3. Central

• El sistema vocàlic: el tònic consta de 7 sons i l'àton de 3.
• La iodització o ieisme: palla es pronuncia paia.
• La desinència de la primera persona del present d'indicatiu es pronuncia -u.
• Els verbs incoatius tenen un increment en -eix: serveix, pateix.
• Els articles definits són el, la, els, les, i els personals, en o el i la.
• Mots propis: escombra, sorra, ocell.

Subdialectes del Central

• Salat: es caracteritza per l'ús dels articles es, s', es, ses, com fan a les Illes Balears.
• Barceloní: ensordiments de sons palatals i un lèxic farcit de castellanismes i de mots argòtics.
• Tarragoní: pronunciació diferenciada de la b i la v.
• Xipella: pronunciació de la e final posttònica en i.

4. Nord-occidental

• Distinció de la a i la e àtones.
• Distinció de la o i la u àtones.
• Plurals acabats en -ns.
• Manteniment de l'article masculí lo/los, propi del català antic.
• La desinència de la primera persona del present d'indicatiu es pronuncia -o.
• Els verbs incoatius tenen l'increment de -ix: servix, patix.
• Mots exclusius com trebol (sostre) o mots compartits amb altres dialectes com corder (xai) o bajoca (mongeta).

Subdialectes del Nord-occidental

• Pallarès: cal destacar la conservació d'imperfets d'indicatiu en -iva: dormiva.
• Ribagorçà: es caracteritza per palatalitzar els grups cl, pl, gl, bl, fl (cllau).
• Tortosí: comparteix mots amb el valencià, com vossar (vomitar), i en té de propis com baldana (botifarra).

5. Insular o Balear

• Presència d'una vocal neutra en posició tònica.
• No palatalització dels grups tl, sl, gl (espatla es pronuncia com si tingués l·l).
• L'article determinat adopta les formes es, sa, s', sos, ses.
• La primera persona del present d'indicatiu no té morfema: cant, trob.
• Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb: mos n'anam.
• Mots exclusius: al·lot (noi) i arabismes com cadaf (gerro).

Subdialectes del Balear

• Mallorquí: la varietat més conservadora, com ho palesa l'ordre dels pronoms febles (CD+CI): el te don.
• Menorquí: conserva mots anglesos adaptats a la fonètica menorquina: pinxa (arengada).
• Eivissenc: pel que fa a la fonètica i la morfologia, té influències valencianes. Presenta mots propis com majora (àvia).

6. Meridional o Valencià

• Caiguda de la "D" intervocàlica: cremà (cremada).
• Pronunciació de la -r final de la majoria de mots.
• Els demostratius tenen tres graus: este, eixe, aquell.
• Les combinacions dels pronoms febles segueixen la llengua antiga: li'l dono.
• La primera persona del present d'indicatiu acaba en -e: cante.
• Arabismes: dacsa (blat de moro); mossarabismes: brullo (mató); mots exclusius: eixir (sortir).

Subdialectes del Valencià

• Septentrional: els seus trets evidencien una transició cap al nord-occidental.
• Apitxat: el tret més específic és l'ensordiment dels sons alveolars i palatals: viatxe.
• Meridional: conserva característiques del balear com l'article salat.