Figures retòriques i mètrica literària: resum amb exemples

Figures retòriques

Figures fonètiques

• Al·literació: repetició d’un so al llarg d’un vers o frase. “La serp sisseja suau”.
• Onomatopeia: paraula o expressió que imita un so. “Cric-cric de les cigales.”
• Paronomàsia: dos mots molt semblants en el so però diferents en el significat. “Balla damunt la palla.”

Figures morfosintàctiques

• Anadiplosi: repetició d’una paraula al final d’un vers i al començament del següent. “Tinc por. Por de perdre’t.”
• Epanadiplosi: repetició al començament i al final del mateix vers. “Plou, sempre plou.”
• Enumeració: relació d’elements d’un mateix camp o concepte. “Vaig comprar pa, llet, fruita i arròs.”
• Asíndeton: supressió de conjuncions. “Vine, mira, escolta, corre.”
• Polisíndeton: repetició de conjuncions. “I corre i riu i salta.”
• Hipèrbaton: alteració de l’ordre habitual de les paraules. “De verds camps parlava el noi.”
• Paral·lelisme: repetició d’una mateixa estructura sintàctica. “Jo ploro, tu plores; jo espero, tu esperes.”
• Quiasme: encreuament d’elements, amb ordre invertit. “Cal viure per estimar, no estimar per viure.”
• Zeugma: una paraula queda sobreentesa perquè ja s’ha dit abans. “Va perdre la cartera i la paciència.”

Figures semàntiques

• Antítesi: oposició de significats. “Nit clara, dia fosc.”
• Apòstrofe: invocació a una persona o entitat real o imaginària. “Oh, mar, escolta’m!”
• Comparació: relació de semblança amb “com” o “semblar”. “És ràpid com el vent.”
• Epítet: adjectiu que ressalta una qualitat del nom. “La blanca neu.”
• Eufemisme: substitució d’una expressió dura o tabú per una de més suau. “Ens ha deixat” en lloc de “ha mort”.
• Hipèrbole: exageració. “Tinc una gana immensa, em menjaria un elefant.”
• Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta.
• Ironia o sarcasme: dir el contrari del que es vol transmetre.
• Litote: negar una cosa per suavitzar-la.
• Metàfora: substituir un concepte real per un d’imaginari per semblança.
• Personificació o prosopopeia: donar qualitats humanes a coses o éssers inanimats.
• Metonímia: designar una cosa amb el nom d’una altra per relació de proximitat o causa-efecte. “He llegit Rodoreda” (una obra de l'autora).
• Oxímoron: unió de paraules amb sentit contradictori. “Silenci atronador.”
• Paradoxa: idea aparentment contradictòria però amb sentit. “Menys és més.”
• Pleonasme: repetició innecessària d’una paraula o idea.
• Sincdoque: part per tot, o tot per part. “Hi ha quatre rodes” (per dir un cotxe).
• Sinestèsia: barreja de sensacions de camps sensorials diferents. “Una veu dolça.”

La mètrica

La poesia és el gènere literari que expressa sentiments i pensaments, habitualment en vers. El vers es defineix pel metre, la rima, el ritme i les estrofes.

Recompte sil·làbic

Per comptar les síl·labes d’un vers s’han de tenir en compte els fenòmens de contacte vocàlic:

• Sinalefa: dues vocals contigües es compten en una sola síl·laba.
• Elisió: se suprimeix una de les vocals en contacte.
• Hiat: les vocals en contacte es pronuncien separades.

Tipus de versos

• Art menor: 8 síl·labes o menys.
• Art major: 9 síl·labes o més.
• Noms especials: octosíl·lab, decasíl·lab, hendecasíl·lab, alexandrí (12 síl·labes).

Cesura i hemistiquis

Els versos d’art major sovint tenen cesura, una pausa interna que divideix el vers en dos hemistiquis.

Tipus de poesia segons la mètrica

• Isosil·làbica: tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes.
• Anisosil·làbica o polimètrica: els versos tenen nombres diferents de síl·labes.
• Versos blancs: no tenen rima però mantenen una pauta mètrica regular.
• Versos lliures: no segueixen una pauta fixa ni tenen rima.

La rima

La rima és la repetició de sons al final dels versos a partir de l’última vocal tònica.

Tipus de rima

• Assonant: coincideixen només les vocals.
• Consonant: coincideixen vocals i consonants.
• Masculina: acaba en paraula aguda.
• Femenina: acaba en paraula plana o esdrúixola.
• Rima interna: rima dins del mateix vers.
• Rima falsa: semblen iguals gràficament però no rimen fonèticament.

Esquemes més importants

• Creuada: ABBA.
• Caudada: AABB.
• Encadenada: ABAB.

Les estrofes i composicions

Una estrofa és un conjunt de versos separat com si fos un paràgraf.

Tipus d’estrofes

• Apariat: 2 versos.
• Tercet: 3 versos.
• Quarteta / quartet: 4 versos.
• Quinteta / quintet: 5 versos.
• Sexteta / sextet: 6 versos.
• Octava: 8 versos.
• Dècima: 10 versos.

Composicions destacades

• Sonet: 14 versos, normalment dos quartets i dos tercets.
• Romanç: versos heptasíl·labs amb rima assonant als parells i versos senars sense rima.
• Auca: versos apariats amb il·lustracions.
• Haiku: tres versos breus que sumen 17 síl·labes.
• Aforisme: frase breu, completa i enginyosa, en vers o prosa.

Tòpics literaris

Els tòpics literaris són idees o fórmules molt repetides a la literatura, sovint expressades en llatí.

Amor i desamor

• Amor post mortem: l’amor continua després de la mort.
• Descriptio puellae: descripció idealitzada de la noia.
• Donna angelicata: dona ideal, bella i delicada.
• Flamma amoris: l’amor com una flama.
• Furor amoris: l’amor com una bogeria.
• Militia amoris: l’amor com una batalla.
• Venatus amoris: el poeta busca l’amor com un caçador.
• Vulnus amoris: el dolor que provoca la pèrdua de l’amor.

Vida i temps

• Aurea mediocritas: vida equilibrada, sense excessos.
• Carpe diem: aprofita el moment.
• Collige, virgo, rosas: gaudeix de la joventut.
• Homo viator: l’home com a viatger de la vida.
• Tempus fugit: el temps passa de pressa.
• Vanitas vanitatum: la vida és vana o il·lusòria.
• Vita flumens: la vida com un riu.

Mort

• Memento mori: recorda que moriràs.
• Omnia mors aequat: la mort ens iguala a tots.
• Quotidie morimur: morim cada dia.
• Somnium, imago mortis: el son com a imatge de la mort.
• Theatrum mundi: el món com un teatre.
• Ubi sunt?: preguntes sobre on són els qui han mort.

Natura

• Beatus ille: vida feliç i plàcida en contacte amb la natura.
• Contemptus mundi: menyspreu del món material.
• Locus amoenus: lloc ideal i agradable.