Oda a Catalunya d'Aribau: anàlisi del poema i temes principals

1. El poema és una lloança a Catalunya (on va néixer l'autor). Pot ser considerat una oda perquè el jo poètic fa un elogi i admiratiu del paisatge, la història i la llengua del seu país, en un to emotiu i amb una estructura regular: 6 estrofes de 8 versos alexandrins.

2- A)

1,3 i 4 (la 2 és incorrecta). El paisatge té una gran importància en la primera estrofa. La simbiosi entre el jo poètic i la naturalesa ve del moviment ROMàntic.
B)vv.-1-2 i 5: jo poètic s'acomiada dels turons, de les serres i del Montseny com si fossin persones estimades.V6 com guarda vigilant(Montseny). V9 ton superbefront(Montseny). La relació de simbiosi del jo poètic amb la natura (personificada), és pròpia del moviment ROMàntic. A la 2 estrofa l'entorn natural s'identifica amb el familiar''com conèixer.. Parents''V(10) i '' com ... Plors''v(12) l'un i l'altre s'identifiquen amb els sentiments més intimis del jo poètic.

3- A)

En la 2/3 estrofes, el jo poètic explica perquè és lluny de la seva pàtria: (arrencat...perseg.) v13 . Ha anat a parar a Castella i se sent un emigrant, lluny de tot el que ell estima. La comparació que utilitza la trobem al v15 (així/apartades). El jo poètic sent enyorança i nostàlgia de la seva pàtria, Catalunya

.B)

En aquestes circumstàncies l'únic consol que troba és recordar la seva terra: el paisatge, la història i parlar la seva llengua, el català.
4.En la 4/5 i darreres estrofes, el jo poètic expressa l'estima, l'amor per la seva llengua relacionada amb la nostàlgia, l'enyor que sent el jo poètic per la pàtria i, en el cas concret de les dues ultimes estrofes, amb les reminiscències emocionades de la infantesa, com també amb la sinceritat i la intimitat. Amb la tristor que sent, parlar la seva llengua li és un consol.

5-EM 4 estrofa, 3ra conté dues al·lusions (el cant del trobador v19) i (llengua llemosina v23) les dues són esteses erròniament com a sinònimes de la llengua catalana. Els 4 primers versos de la 4ta estrofa es centren en aquells savis i aquells forts, en referència als catalans de l'EM i la seva expansió mediterrània, força exagerada amb el terme univers.També són elements medievalitzants l'ús, per un cantó, de formes verbals arcaiques, com muira(v29) i ix(v45); i per l'altre, la utilització de la 1ra persona del present indicatiu sense la desinència -o, pròpia del dialecte central que parlava Aribau: transport(v21) i parl(v37 i 38).

6-A Pred.Subj)

 tot el poema és l'expressió dels sentiments més íntims del jo poètic cap a la seva terra.

BExaltació

 el títol identifica la pàtria amb Catalunya.El poema lloa el paisatge, la història i la llengua catalana.

C Preem

 en les primeres estrofes observem la importància i la simbiosi del jo poètic amb la natura( les serres, els turons, el Montseny, Montjuic, els torrents,etc.) s'identifiquen amb l'entorn familiar i la intimitat del jo poètic

.D Elements mediev)

 El Romanticisme reivindica i mitifica amb freqüència l'EM, i en el cas de la Renaixença, aquesta reivindicació té molt a veure amb el fet que aquesta sigui l'època de màxima esplendor de la cultura catalana

.E Estil gra/emfàtic)

 abundància de signes d'exclamació i verbs en imperatiu. Un to declamatori i hiperbòlic que expressa l'estima i l'enyorança cap a la seva terra(Muira...plora)v30-31. 

F Dignació )

 elogi de la llengua(especialment la 3,4,5 i 6 estrofes ) relacionada amb la nostàlgia i la infantesa, els orígens, la sinceritat i la intimitat.