Anàlisi de Poemes Catalans: Temes i Figures Retòriques

Miquel Costa i Llobera: «El pi de Formentor».

Renaixença-modernisme mallorquí rima consonant ААВАВ

Parts del poema

1. Declara el seu amor per l'arbre i descriu les seves qualitats.
2. Déu l'ha col·locat en el lloc més alt i no es pot enamorar de l'arbre.
3. Ens explica que passen ocells a prop de l'arbre.
4. Té molts anys i viu amb el que li proporciona la natura.
5. Posa l'arbre com un ésser superior.
6. L'arbre viu en condicions difícils però és vitalista.

Figures retòriques

• Metonímia: switch tupula.
• Personificació de l'arbre.
• Polisíndeton per exaltar les seves qualitats.

Joan Maragall: «Oda a Espanya».

Argument

Catalunya parla a Espanya en català. Recorda que Espanya no té glòria. Per què matar si la sang és vida?

Recorda que Espanya no té honor. Reflexiona sobre la mort inútil dels soldats en el front cubà a través de la interrogació.

Crida a que Espanya es salvi (modernització).

Comiat d’Espanya per una possible independència.

Mètrica

Vuit estrofes. Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), hi ha algunes irregularitats. Versos d’art menor.

Rima: AA-, amb irregularitats a les sextetes. La majoria són versos blancs.

Rima assonant.

Figures retòriques

• Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya.
• Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals”.
• Interrogació retòrica: “On són els barcos? –On són els fills?”
• Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...”.
• Interrogació retòrica: “On ets, Espanya?”
• Epifonema: “Adéu, Espanya!”

Joan Alcover: «Desolació».

Va ser un poeta assagista i polític mallorquí (1854-1926) nascut a les Illes Balears, Mallorca. Escriu el poema perquè es va morir la seva dona i està sol. Tot el poema és una alegoria amb el que es van les branques de l'arbre.

Parts del poema

1. Diu que se li mor la seva família i fa metàfora amb les branques d'un arbre.
2. El mateix però amb llenya cremada.
3. Està amargat i vol consol i té una mica d'esperança.
4. El mateix que al principi.

En aquest poema, tots els versos tenen una cesura a la meitat del vers, dividint-lo en dos hemistiquis de sis síl·labes. Té una rima consonant i femenina en els casos de la rima B, C, D i E, però té rima assonant i masculina en el cas de la rima A. No té cap vers lliure ni vers blanc. Té versos alexandrins, dividits en dos quartets i dos tercets; per tant, és un sonet. Té elisions i sinalefes.

Rima

Consonant maridada: masculina i femenina.

Figures retòriques

• Hipérbaton, encavalcament, comparació, personificació, polisíndeton.

Tema

Se li moren els seus familiars, descriu un paisatge i ell s’identifica amb l'arbre i les branques són els seus fills i la seva dona.

Josep Carner: «A un auró».

Context

• Conegut com “A un auró”.
• Pertany al “Llibre d’Arbres”, publicat el 1953.

Tema

• El camp semàntic del poema són elements de la naturalesa i les estacions de l’any.
• Enveja la saviesa, el coneixement i la pervivència d’un arbre, un auró, i mostra una reflexió moral i existencial. Utilitza l’auró per referir-se al pas del temps.

Mètrica

• Vuit estrofes.
• Quatre versos hendecasíl·labs, exceptuant l'últim vers que és hexasíl·lab.
• Varia art major i art menor.
• La rima és consonant en els versos parells, i en els versos senars trobem rima lliure.

Maria Antònia Salvà: «Talaiots».

Tema

En aquest poema se'ns fa una descripció detallada del paisatge, concretament dels talaiots.

Estructura

1. La part (vers 1-8): ens fa una descripció del que li fa tenir el cor captivat (els talaiots).
2. 2a part (vers 9-16): ens parla de com es van enderrocant els talaiots.
3. 3a part (vers 17-20): es qüestiona com devia ser la vida dels que vivien en aquells temps.
4. 4a part (vers 21-28): ens parla d'un corb que arriba en un talaiot i que després de dir un mot estrany se'n va.

Anàlisi de la forma

Mètrica i rima:

• 7 estrofes de 4 versos de 8 síl·labes cada un (art menor).
• Mètrica regular (abba cddc effe ghhg...)
• Rima creuada.
• Versos masculins i femenins.

Joan Salvat-Papasseit: «Tot l’enyor de demà».

De Barcelona (1894-1924), és un dels escriptors més importants del segle XX i pertany a l’avantguardisme. Polític que redacta sobre les injustícies socials i la lluita de classes. Escrivia molt. Mor de tuberculosi.

Parla sobre que està malalt de tuberculosi. Parla sobre l’acceptació de l’amor des del seu llit mirant per la finestra.

Poema: estrofes o parts

1. Està malalt al llit.
2. Com és la vida.
3. Cavalls assenyats (si no s'aixeca, es mor allà, però la vida serà igual).

Josep M. de Sagarra: «Vinyes verdes vora el mar».

Fa una metàfora amb les vinyes i el transcurs de la seva vida.

Estacions

Primavera, estiu, tardor, hivern.

Mètrica

• 5 versos heptasílabes.
• Rima: encadenada i maridada.
• Figures retòriques: personificació, metàfora, aixíndeton, al·literació, alegoria.

Introducció

Descriu el paisatge primaveral tranquil.

Desenvolupament

Transcorre la seva vida.

Desenllaç

Cauen les fulles i mor.

Carles Riba: «Súnion, t’evocaré de lluny».

Autor

Carles Riba.

Època

Noucentisme.

Segle

XX.

Resum

• Es descriu el temple de Posidó a Súnion.
• Descriu la funció del temple.
• Li agrada el record del temple.
• Li reconforta del seu exili (franquisme).

Clementina Arderiu: «Cançó del risc».

(1889-1976) Es va exiliar a França. Va guanyar la Osa Major. Pertany al Noucentisme. Cançó popular que parla de la paradoxa de la intensitat (has de viure una vida intensa).

Mètrica

• Versos de quatre síl·labes, art menor.
• Rima consonant amb l'estructura: abba.
• Rima maridada. Els versos “a” són femenins i els “b” són masculins. Sempre s’intercalen dos versos que rimen amb risc, menys a l’última estrofa.

Figures retòriques

• Oxímoron: Si visc no visc.
• Paral·lelisme: Per una treva, per un oblit.
• Paradoxa: Si visc no visc.
• Metàfora: La meva arrel, si es torç, no es lleva.
• Personificació: temo el risc i sa mentida.
• Interrogació retòrica: -per quin atzar?-
• Exclamació retòrica: al risc, al risc!
• Polisíndeton: Ni mar, ni treva, ni l’or del cel.

Rosa Leveroni: «Elegies de la represa, VI».

És part d'un llibre que es diu Presència i record i es va publicar el 1952 en l'època de la postguerra.

El poema parla de la mort de Déu i l'angoixa existencial en la postguerra, pertany al moviment de poesia tradicional.

Parla que la protagonista s'enamora i no pot expressar com estima, els sentiments i les raons per estar enamorada.

Mètrica

16 versos decasílabes de 10 síl·labes cadascuna, menys l'últim que és hexasíl·lab.

Rima

No té rima, és de rima lliure o blanca.

Estrofes

1. ?
2. Pregunta a la natura mitjançant preguntes retòriques el perquè del seu amor.
3. No troba encara per què l'estima.

Figures retòriques

• Encavalcaments, anàfora, preguntes retòriques, personificació, polisíndeton, aixíndeton i sinestèsia.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: «A Mallorca, durant la Guerra Civil».

El poema pertany al llibre Matèria de Bretanya, publicat el 1928.

Figures retòriques

• Hipérbaton: Verdegen encara.
• Metàfora i comparació: Tota la meva vida es lliga a tu com en les flames a la fosca.
• Polisíndeton.
• Paral·lelisme.
• Antítesi.
• Personificació: De Mallorca.

És avantguardista. Tracta de la nostàlgia i enyorança que sent l’autor per Mallorca, que s’ha transformat en un camp de mines. Va ser escrit quan a la ciutat els feixistes governaven. És, majoritàriament, una descripció del paisatge i de com aquest ha evolucionat. Al final reafirma l’orgull que sent per ser de Mallorca.