Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Bàrcino: Fundació Romana de Barcelona

Orígens i Context

La fundació de Barcelona es va produir com una colònia de dret romà. Bàrcino va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 10 aC, un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la Península. És, per tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l'actual Catalunya.

Urbanisme i Muralles

L'extensió de la colònia estava delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes. S'hi va respectar l'estructura habitual de les fundacions romanes: el seu recinte era rectangular, tot i que amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. El fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del Decumanus

Virgiliok eta Eneidaren zentzua eta balore estetikoa

c. obraren zentzu eta balore estetikoa

Esan ohi da Virgiliok bere epika mundu grekoaren aurkako defentsa bat bezala konposatu zuela. Grekoek Troya suntsitu zuten, eta troiatarren ondorengoek (erromatarrek) grekoak konkistatu zituzten. Erromak, literatur eta kultura esparruan, Greziaren menpe zegoen, baina Virgiliok heroi lokal bati bizitza eta ohorea ematen dio: Eneasi, alegia. Horrela, ohore erromatarra goraipatzen duen poema konplexu bat osatzen du, Augustoren pertsona, bidez, goraipatzeko. (Kontuan hartu behar da Augusto Eneas Iulo eta Askanioren ondorengoa zela onartuta zegoela.)

Virgilioren iturriak eta eragina

Virgiliok Greziatik eta Homerotik hartu zituen elementu anitz; hauek forma eta... Continuar leyendo "Virgiliok, Eneida eta antzerkigintza latindarra" »

Un gran baluern els va despertar en plena nit

Els estaven atacant els nadius, feia una gran boira i no es veia gens. Els caníbales volien menjar-se'ls, però Marlow no els deixà, àdhuc sabent que duien una gran temporada sense menjar. Solament els donaven un tros de filferro i altres utensilis perquè ells mateixos canviessin per menjar o pel que necessitessin. L'autor explica que no ho entén perquè els donaven això en comptes d'alguna cosa que dur-se a la boca, però també reconeixia que eren molt formals en el pagament, i que sempre ho realitzaven al seu degut temps.

Atac dels nadius i la reacció de la tripulació

Al matí següent, els nadius els van atacar novament, al que la tripulació els va respondre amb rifles, encara que no van... Continuar leyendo "La travessia de Marlow: un viatge cap a l'absurd" »

Euskaraz inprimatutako lehen liburua

Lingua Vasconum Primitiae (1545) euskaraz inprimatutako lehen liburua da, Bernat Etxeparek idatzia. Egilea idazle, apaiz eta bikario izan zen. Liburuaren egitura honakoa da:

• 2 erlijiozko olerki.
• 10 amodiozko olerki.
• Olerki autobiografiko 1.
• Euskararen laudorio diren 2 olerki.

Erromantizismoa

Erromantizismoak modernitaterako lehen urratsak ekarri zituen euskal literaturara:

• NI-a bihurtzen da munduko ardatz.
• Herri bakoitzak bere nortasuna duela sinesten zuten.
• Sentimenduak landu zituzten.
• Poetek bertsolaritzaren mugan ibiltzen ziren (gehiago bertsoak poemak baino).

Gai nagusiak: maitasuna, gizakiaren patu tristea eta nitasuna. Euskal Herrian XIX. mendean garatu zen (XVIII. bukaeran eta XIX. hasieran). Idazle nagusiak:... Continuar leyendo "Euskal Literaturaren Historia: Mugimendu eta Idazle Nagusiak" »

Virgili i l'Eneida: L'Epopeia Fundacional de Roma

L'obra més important de Virgili és l'Eneida, una gran epopeia nacional escrita durant l'època de l'Imperi Romà. Les primeres obres de la literatura escrita de moltes cultures són poemes èpics o epopeies nacionals, amb el desig d'explicar la fundació de ciutats importants o moments històrics rellevants. Els primers escrits de la literatura llatina pertanyen a la poesia èpica. Hi va haver una influència important de la cultura grega en el gènere poètic i la literatura llatina (amb models com l'Odissea i la Ilíada). Aquest gènere poètic es va consolidar amb Nevi i Enni, els quals van tenir una gran influència sobre Virgili a l'Eneida.

La Vida de Virgili: Poeta i Protegit d'August

Virgili... Continuar leyendo "L'Eneida de Virgili: Viatge, Guerra i Orígens de Roma" »

Historia de la Antigua Roma

Orígenes de Roma

Cuenta la leyenda que Roma fue fundada por Rómulo en el 753 a. C. sobre una de las siete colinas que rodean el río Tíber. Posteriormente, la ciudad fue ocupada por los etruscos.

Etapas de la Historia Romana

1. Monarquía: 753-509 a. C.
2. República: 509-27 a. C.
3. Imperio: 27 a. C.-476 d. C.

Monarquía

En la fundación de Roma, el gobierno era la monarquía. La ciudad fue ocupada por los etruscos, siendo el último rey etrusco expulsado del trono en el año 509 a. C.

República

Se extiende desde el año 509 a. C. hasta el 27 a. C. Los ciudadanos elegían a sus gobernantes, al contrario de lo que ocurría en la monarquía. El poder se repartía entre las asambleas populares, los magistrados y el senado.

• Asambleas

1. Las clases sociales

Al principio la sociedad se dividió en patricios y plebeyos. Más tarde la sociedad se organizó entre personas libres (patricios y plebeyos) y no libres (esclavos y libertos).

Los ciudadanos

A partir del 149 a. C. fue considerado ciudadano todo hombre libre que viviese en Italia desde los Alpes hasta las costas africanas del Mediterráneo.

El ciudadano de Roma

Gozaba de todos sus derechos sin restricciones.

El ciudadano de Italia

Tenía ciertas restricciones en sus derechos.

Libertos y esclavos

En condición de dependientes y sin plenos derechos se encontraban los libertos y los esclavos, que siguieron siendo numerosos y no desaparecieron de la sociedad romana. Se era esclavo por nacimiento, por ser hecho prisionero en la guerra... Continuar leyendo "Clases sociales y estructura política de la República romana: ciudadanos, magistraturas y Senado" »

El Humanismo Jurídico: Orígenes, Principios y Transformaciones

En el plano filosófico, el humanismo jurídico arranca de la oposición entre la escolástica medieval, sometida al valor de las autoridades, pero igualmente atenta y propensa a la consideración de la realidad existente, y el neoplatonismo renacentista, que creía en el poder libre e ilimitado de la razón y sentía atracción por las formas ideales puras.

En el plano jurídico, la orientación humanista es facilitada por la progresiva pujanza de los derechos nacionales, que descargaba el estudio del Derecho Romano de objetivos prácticos y lo transformaba en una actividad histórico-literaria y teórica, cada vez más similar a la tarea del anticuario.

En el plano social, la crítica... Continuar leyendo "El Humanismo Jurídico: Orígenes, Principios y Transformaciones del Derecho" »

L'Èpica Llatina: Orígens, Característiques i Obres Clau

L'èpica és una manifestació literària en què es narren esdeveniments o fets heroics. Els escriptors romans inicialment van adaptar i van traduir models grecs. A diferència d'aquests, l'èpica llatina és el producte de la ment d'un poeta culte que intenta sublimar els orígens de Roma i alguns representants del poder romà.

En la major part de les cultures, l'èpica va començar sent oral i cantada, fet que no es produeix en el cas de l'èpica llatina. Sempre està escrita en vers i utilitza una versificació lenta. En les literatures gregues i romana, els poetes se serveixen de l'hexàmetre. Canta les gestes dels éssers heroics més reconeguts per a una comunitat.

En l'èpica grega... Continuar leyendo "Èpica i Teatre a la Literatura Llatina Antiga" »

La Épica Latina: Orígenes, Características y Representantes

La Épica es una manifestación literaria en la que se narran acontecimientos o hechos heroicos. Los escritores romanos inicialmente adaptaron y tradujeron modelos griegos. A diferencia de esta, la épica latina es el producto de la mente de un poeta culto que trata de sublimar los orígenes de Roma y a algunos representantes del poder romano.

Características de la Épica

• En la mayor parte de las culturas, la épica comenzó a ser oral y cantada, lo que no se produce en el caso de la épica latina, que siempre estuvo escrita.
• Siempre está escrita en verso y utiliza una versificación lenta.
• En las literaturas griega y romana, los poetas se sirven del hexámetro.
• Canta las gestas de