Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

L'Èpica Llatina: Orígens, Característiques i Obres Clau

L'èpica és una manifestació literària en què es narren esdeveniments o fets heroics. Els escriptors romans inicialment van adaptar i van traduir models grecs. A diferència d'aquests, l'èpica llatina és el producte de la ment d'un poeta culte que intenta sublimar els orígens de Roma i alguns representants del poder romà.

En la major part de les cultures, l'èpica va començar sent oral i cantada, fet que no es produeix en el cas de l'èpica llatina. Sempre està escrita en vers i utilitza una versificació lenta. En les literatures gregues i romana, els poetes se serveixen de l'hexàmetre. Canta les gestes dels éssers heroics més reconeguts per a una comunitat.

En l'èpica grega... Continuar leyendo "Èpica i Teatre a la Literatura Llatina Antiga" »

La Épica Latina: Orígenes, Características y Representantes

La Épica es una manifestación literaria en la que se narran acontecimientos o hechos heroicos. Los escritores romanos inicialmente adaptaron y tradujeron modelos griegos. A diferencia de esta, la épica latina es el producto de la mente de un poeta culto que trata de sublimar los orígenes de Roma y a algunos representantes del poder romano.

Características de la Épica

• En la mayor parte de las culturas, la épica comenzó a ser oral y cantada, lo que no se produce en el caso de la épica latina, que siempre estuvo escrita.
• Siempre está escrita en verso y utiliza una versificación lenta.
• En las literaturas griega y romana, los poetas se sirven del hexámetro.
• Canta las gestas de

Història Antiga: Un Viatge per les Primeres Civilitzacions

La Prehistòria a Catalunya

Els primers indicis d'activitat humana al territori que avui és Catalunya tenen una antiguitat de 700.000 anys. Les primeres restes humanes trobades a la Cova d'Aragó pertanyen a l'Homo erectus.

El Paleolític a Catalunya

• Els primers pobladors a Catalunya caçaven cavalls, cabres, cérvols i conills.
• Els principals jaciments del Paleolític a Catalunya es troben a la vora dels rius Ter, Segre i Llobregat.

El Neolític i els seus Canvis

Amb el canvi al Neolític van venir les domesticacions d'animals i l'agricultura. Una novetat important va ser l'aparició de la falç de pedra i les destrals neolítiques. També es van afegir els recipients de ceràmica.

A Catalunya,... Continuar leyendo "Història Antiga: De la Prehistòria Catalana a les Grans Civilitzacions" »

El Ejército Romano: Organización y Estrategia

A partir del siglo II a.C., el ejército romano se convirtió en una fuerza permanente y profesional. Su éxito radicó en su organización, disciplina y tácticas avanzadas.

Composición del Ejército

La unidad básica del ejército era la legión, compuesta por aproximadamente 6000 soldados. Se organizaba de la siguiente manera:

• 10 cohortes (600 hombres cada una)
• Cada cohorte se dividía en 3 manípulos (200 hombres cada uno)
• Cada manípulo se componía de 2 centurias (100 hombres cada una)

Graduación y Jerarquía

La jerarquía militar romana era estricta y bien definida:

• Soldados: Constituían el escalón más bajo. Incluían infantería, caballería y unidades especializadas como infantería ligera,

Épocas de la Literatura Romana

1.1. Orígenes

La producción literaria en Roma comenzó en la segunda mitad del siglo III a.C. Los primeros autores conocidos fueron Livio Andrónico y Cneo Nevio. Livio tradujo al latín la Odisea de Homero y dirigió y representó las primeras obras de teatro en Roma en lengua latina. Nevio escribió un poema épico sobre la guerra Púnica (Bellum Punicum), algunas tragedias y comedias. En prosa, los primeros autores pertenecieron al género histórico. Eran analistas, designados así por mantener la fórmula de narrar los acontecimientos. Estos primeros historiadores escribieron sus obras en griego.

Dos procesos históricos impulsaron la literatura en latín:

• La culminación de la conquista de Italia por los

El Temps a l'Antiga Roma

Dia i hora: Els romans fixaven dies que, per motius religiosos, no era lícit sacrificar, iniciar empreses o tractar afers judicials: els dies nefasti. Els dies de festa eren nefasts i la resta de dies eren fasti. Els romans dividien el temps de llum en 12 hores. Mesuraven les hores amb rellotges de sol on solia haver-hi la transcripció tempus fugit. Les hores s'expressaven amb numerals ordinals (prima hora, secunda hora...). Fer nones deriva de la nona hora, la novena hora, que corresponia a les tres de la tarda.

Nit: La nit era dividida en quatre parts. Aquesta distribució es relaciona amb els torns de vigilància dels campaments romans. Matí: matutinus; Tarda: tardus; Vespre: vesper.

Expressions de Temps

• A posteriori

Tragedia:

Gaia:

Protagonistaren giza pasioak jainkoen edo patuaren aurkako borrokan.

Pertsonaiak:

Jainkoak eta giza heroiak.

-Patuaren indarra saihesteziña da, protagonistek ez daukate ihesbiderik.Tragediaren helburua katarsia da. Heroia patuaren biktima bilakatzean, ikusleak enpatia sentitzen du protagonistarekiko, eta tragedia bukatzerako bere burua emozionalki askatua eta garbitua sentitzen ditu Hau da, haren zorigaiztoko gertaera tragikoetatik nork bere burua aske ikustea.Koro moduan ematen da tragedia.

Eskilo:

Janzkera, mozorro eta koturnoen erabilera finkatu. Bigarren aktorea sartu.Sakontason erlijiosoa, heroiak giza kondizioetatik kanpo.Trilogiatan garatu zuen drama, iraupena -egun bat. 90 lan  7 guri iritsi  Prometeo kateatua eta Orestiada

Las Magistraturas Romanas

Los magistrados eran los máximos exponentes del poder ejecutivo en Roma, que no era solo el poder político, sino también el religioso.

La carrera política estaba perfectamente regulada y constaba de cuatro peldaños. No se podía ascender al grado superior sin haber desempeñado antes el cargo inmediatamente inferior. Las magistraturas ordinarias se ejercían y se renovaban cada año. De menor a mayor eran:

• Cuestor (Quaestor): Eran cuatro miembros. Se responsabilizaban de las finanzas de Roma y de las provincias, y de pagar al ejército.
• Edil (Aedilis): También eran cuatro miembros, dos plebeyos y dos curules. Los ediles trabajaban como responsables de la administración municipal; es decir, estaban encargados del

El Senat: Màxima autoritat i òrgan de representació

Funcions: Assessorar els magistrats, discutir les lleis, controlar el govern de les províncies, controlar les finances públiques i declarar la guerra i la pau.

Assemblees

Formades per homes adults i lliures. Funció: Elaborar, aprovar lleis i elegir els magistrats.

Magistratures: Càrrecs públics

• Els magistrats eren escollits per les assemblees del poble.
• Tenien un temps limitat (1 any).
• Hi havia més d'un membre per a cada magistratura i, en finalitzar, havien de passar 3 anys perquè aquesta persona pogués representar una magistratura de més poder.

Principals magistratures

• Qüestors: Administraven les finances.
• Edils: Responsables de la vida municipal.
• Pretors: Administraven la justícia.
• Cònsols:

El Legado de las Lenguas Clásicas: Latín y Griego

Lenguas Flexivas

Las lenguas flexivas, como el latín y el griego, tienen la capacidad de variar la forma de determinadas clases de palabras (sustantivos, adjetivos, pronombres) para expresar las diferentes funciones sintácticas (sujeto, complemento directo, complemento indirecto) o para indicar algunas relaciones gramaticales. La flexión del artículo, del sustantivo, del adjetivo y del pronombre se llama declinación, y la del verbo, conjugación.

Tecnicismos en Lenguas Modernas

El griego clásico y el latín son lenguas que cuentan con grandes recursos para expresar de manera precisa aspectos del mundo que nos rodea. Las utilizamos para la creación de tecnicismos, que son nuevas palabras... Continuar leyendo "El Legado de las Lenguas Clásicas y la Gobernanza Antigua: Un Recorrido Histórico y Lingüístico" »