Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Les conquestes realitzades per Roma contribuïren a la formació d’un gran imperi entorn a la Mediterrània. Les fronteres arribaren a Europa, fins a les illes Britàniques, i els rius Rin i Danubi; a Àsia, fins al riu Tigris; i a l’Àfrica, fins al desert del Sàhara.

Teodosi I el dividí en dues parts per a protegir-lo millor: l’Imperi d’Occident i l’Imperi d’Orient.

La Divisió de l'Imperi Romà

L'Imperi Romà d'Occident

L'Imperi d'Occident desaparegué el 476, quan el cap d’un poble germànic deposà l'últim emperador romà. Aquest fet marcà el final de l’Edat Antiga i el principi de l’Edat Mitjana.

Posteriorment, Carlemany intentà restablir la unitat de l’Imperi Romà.

L'Imperi Romà d’Orient (Bizantí)

L’Imperi... Continuar leyendo "La Divisió de l'Imperi Romà: Bizanci, Regnes Germànics i l'Era Carolíngia" »

Literatura Hebrea

La literatura oriental que més ha influït en la civilització europea és l'hebrea. La Bíblia és un conjunt de llibres, atribuïts a la inspiració divina. Hi ha dues parts: l'Antic i el Nou Testament. L'Antic recull la història i creences dels jueus fins a l'arribada de Jesús, i el Nou se centra en la figura de Jesús i en el missatge cristià.

Literatura Grega

El mite són narracions que expliquen l'origen del món, dels fenòmens naturals, de les tradicions, així com les gestes dels déus i els herois. Els principals gèneres literaris de la tradició europea tenen el seu origen a Grècia i el més antic és l'èpica.

L'èpica és un gènere literari al qual pertanyen els poemes narratius que relaten les gestes dels... Continuar leyendo "Influència de les Literatures Clàssiques" »

Épica: Definición y Características

La épica es un género literario que comprende poemas en verso cuyo tema principal son acciones extraordinarias y heroicas, protagonizadas por personajes míticos, históricos, legendarios o ficticios.

La épica es sinónimo de epopeya, un poema narrativo extenso que a menudo relata acciones bélicas y presenta personajes históricos.

Comparación entre Crónica y Épica

A continuación, se presenta una comparación de las características principales entre la crónica y la épica:

• La crónica relata acontecimientos de descubrimiento y conquista de América, mientras que la épica es un género literario propio de su época, con un enfoque más artístico.
• La crónica se escribe en prosa, y la épica, en verso.

Acto I

Escena II (Continuación)

11. ¿A qué personaje histórico alude Casio cuando dice: “Existió alguna vez cierto Bruto que habría dejado al diablo mudar su corte a Roma antes de someterse a un rey”? ¿Cómo responde Bruto a esa cita?

    Casio alude a un antepasado de Bruto, Lucio Junio Bruto (Lucius Iunius Brutus), quien desempeñó un papel crucial en la abolición de la monarquía en Roma y se convirtió en el primer cónsul de la República. Ante esta alusión, Bruto le pide a Casio que no intente persuadirlo más en ese momento, indicando que reflexionará sobre el asunto y le comunicará su decisión posteriormente.

12. ¿Qué opina César de Casio? ¿Qué datos relevantes aporta Casca?

    César considera a Casio un hombre enjuto y hambriento,

El Rey en la Antigua Roma

Funciones y Símbolos del Monarca Romano

El término "Rey" deriva de la palabra latina regere, que significa "regir" o "gobernar". El puesto de rey no era hereditario, aunque sí vitalicio. Llevaba un manto púrpura, cetro de marfil y corona de oro, y era precedido en las calles por doce auxiliares que portaban las famosas fasces o varas entrelazadas, de las que salía una hoja de hacha, como símbolo de su autoridad.

Al rey se le atribuía la consulta de la voluntad de los dioses y el ofrecimiento de sacrificios a las deidades. El monarca tenía atribuciones civiles, como la de convocar la asamblea del pueblo, con diez curias por cada una de las tres tribus primitivas de Roma (Ramnes, Ticios y Luceres). Cada una de las... Continuar leyendo "La Monarquía Romana: Poder, Tradición y los Siete Reyes Legendarios" »

Els Jocs de l'Amfiteatre Romà

A l'amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles:

Les Lluites de Gladiadors

Els gladiadors eren condemnats a mort, esclaus castigats pels seus amos, o homes lliures que no havien trobat un altre recurs per viure. Eren entrenats en escoles especials. El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, morituri te salutant.

Després es designaven per sorteig les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se. Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida i, si calia, fuetejaven els gladiadors. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia ferit, alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador... Continuar leyendo "Els Jocs Romans: Espectacles de l'Amfiteatre i el Circ" »

La religión romana y su reflejo en la romanización de la Bética

Con la conquista romana de Hispania llegaron los dioses del panteón romano y su culto se extendió pronto por toda la península. Se veneraba a Júpiter junto con Minerva y Juno, los cuales formaban la Tríada Capitolina, aunque también hay testimonios del culto a todas las divinidades importantes y a semidioses. En la Bética, Hércules era muy venerado. El culto oficial incluía a la diosa Roma y a los emperadores. También existen testimonios de adoración a los dioses orientales como Isis, Osiris y Mitra. Muchas iglesias de la Bética están edificadas sobre antiguos templos romanos.

La estructura militar romana y su reflejo en la romanización de la Bética

• Reclutamiento

Les Classes Socials a Roma

La població romana estava constituïda per dos grans blocs: homes lliures i esclaus. Els homes lliures podien ser ciutadans o estrangers. A aquests últims se'ls permetia residir a Roma, però no tenien drets polítics.

Els Ciutadans: Patricis i Plebeus

En principi, els únics ciutadans eren els patricis, que es consideraven descendents dels primers habitants de Roma, generalment divinitzats. Els plebeus van anar aconseguint drets que inicialment els eren negats i així es van anar igualant als patricis davant la llei. En aquesta lluita van ser importants les fites següents:

• Els Tribuns de la Plebs (493 aC)

  L'any 493 aC, els plebeus es van amotinar a l'Aventí i van amenaçar de fundar una nova ciutat. Els patricis accediren

Religión: Sujeto, Objeto, Mediaciones

Judaísmo

Nace en Ur hace 4000 años.

Los semitas no son una raza, son descendientes de Sem (hijo de Noé).

Hace 5000 años los semitas salen del desierto y se dispersan por el desierto de la Media Luna Fértil.

Surgen los cananeos, babilonios y fenicios.

Siguiendo a Abraham, los babilonios van a Canaán. Como tienen hambre se van a Egipto y son esclavizados durante 4 siglos.

Abraham y Sara tienen a Isaac que se casa con Rebeca y tienen a Esaú y Jacob.

Para evitar que los judíos se reproduzcan rápido, el faraón manda matar a los niños.

Uno de ellos llega a la hija del faraón (Moisés) y se convierte en el fundador del judaísmo.

Inicios del Cristianismo

En Hispania se produce en el siglo I a la vez que la romanización... Continuar leyendo "Orígenes y Expansión del Judaísmo y Cristianismo Primitivo" »

1. Llatinismes d'una Sola Paraula

Bis

Dos cops.

Dificil

Falta. S'oposa a un altre terme molt emprat també en economia.

Superàvit

Allò que sobra.

Ídem

El mateix. Indica que és una cosa ja esmentada, es repeteix.

Junior

El més jove. Els llatins empraven aquest terme per diferenciar el fill del pare, el qual era anomenat sènior: el més vell.

Memoràndum

Allò que cal recordar. Es refereix a un llibret, un quadern o una nota en què apuntem les coses que cal recordar. En el llenguatge diplomàtic, s'empra per referir-se a una recapitulació de fets i de raons que cal tenir en compte en un assumpte important.

Nasciturus

El que està a punt de néixer. En el llenguatge jurídic designa l'ésser humà quan encara no ha nascut.

Referèndum

Forma abreviada... Continuar leyendo "Llatinismes i Expressions Llatines: Guia Completa" »