Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Juli Cèsar i Ciceró: Figures Clau de la República Romana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,38 KB

Gai Juli Cèsar

Biografia

Va néixer en el si de la família Júlia, considerada descendent de l'heroi troià Iulus. Va iniciar la seva carrera política des de molt jove i la va desenvolupar exercint diverses magistratures. Va ser escollit cònsol l'any 59 aC. Va participar en el Primer Triumvirat de la República Romana, juntament amb Cras i Pompeu, i va acabar enfrontant-se a aquest darrer en una guerra civil. Un cop vençut Pompeu, Cèsar es va autoproclamar dictador l'any 45 aC i, l'any 44 aC, va morir assassinat el mateix dia que havia de ser nomenat emperador.

Obra historiogràfica

Cèsar no pot ser considerat un historiador, ja que la seva obra no està estructurada amb la voluntat de divulgar la veritat dels fets en què es va veure involucrat,... Continuar leyendo "Juli Cèsar i Ciceró: Figures Clau de la República Romana" »

Julio César y Cicerón: Vida, Obra y Legado en la República Romana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,2 KB

Cayo Julio César: Vida y Obra

Cayo Julio César nació en el seno de la familia Iulia, considerada descendiente del héroe troyano Iulus. Inició su carrera política desde muy joven y la desarrolló ejerciendo diversas magistraturas. Fue elegido cónsul en el 59 a. C. Participó en el primer triunvirato de la República Romana, junto con Craso y Pompeyo, y acabó enfrentándose a este último en una guerra civil. Una vez vencido Pompeyo, César se autoproclamó dictador en el año 45 a. C., y en el año 44 a. C. murió asesinado el mismo día que iba a ser nombrado emperador.

Los *Comentarii* de César

César no puede ser considerado un historiador en el sentido estricto, ya que su obra no está estructurada con la voluntad de divulgar la verdad... Continuar leyendo "Julio César y Cicerón: Vida, Obra y Legado en la República Romana" »

Èpica i Lírica Llatines: Virgili, Ovidi, Lucà, Catul i Horaci

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,43 KB

L'Èpica Llatina

Els poemes èpics narren les gestes d'herois històrics o llegendaris. Sorgeixen com a gènere literari de l'admiració que sent el poeta davant de personatges d'influència col·lectiva. No és un gènere objectiu.

Característiques Principals

  • Origen: Comença essent oral i cantada, excepte la llatina.
  • Forma: En vers, amb una versificació majestuosa i lenta. Els poetes fan servir l'hexàmetre.
  • Tema: Gestes de grans herois que encarnen els valors morals i les actituds socials més apreciades.
  • Figures retòriques: Es feien servir fórmules que permetien al rapsoda memoritzar millor el text, versos que es repetien sobre un mateix esquema mètric. També els símils i les comparacions indicaven el pas d'un episodi a un altre i oferien
... Continuar leyendo "Èpica i Lírica Llatines: Virgili, Ovidi, Lucà, Catul i Horaci" »

Historiografía latina: tito livio

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,73 KB

En la antigüedad grecorromana los historiadores se consideraban como investigadores y autores literarios. La historiografía surgíó en Grecia a lo largo del siglo V aC. El primer historiador en latín fue Catón que en el siglo II escribíó una historia general de Roma e Italia llamada “Orígenes”. Esta obra fue perdida.

Prosa se consideraba el género, más importante de la literatura romana. Las principales obras en prosa que se conocen pertenecen al siglo I aC. Las obras de la historiografía romana es de carácter muy variado: -Historias generales, por ejemplo como la de Catón y de Tito Livio del s I aC. –Biografía de los principales literarios, como Cornelio Nepoles del s I aC. – Obras de la época concreta. – Monografías... Continuar leyendo "Historiografía latina: tito livio" »

Gèneres i Tipologia del Teatre Llatí: De la Palliata al Mim

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,34 KB

Orígens del teatre llatí

L'any 240 a.C., Livi Andrònic representa per primera vegada a Roma una obra dramàtica. El tipus de teatre introduït per aquest autor era essencialment una imitació o calc del teatre grec.

Anteriorment, ja existia un teatre indígena lligat a les cerimònies de culte i al ritual (verema, noces, etc.) que es caracteritzava per la improvisació (com els versos fescenins i les saturae).

Tipologia de les obres dramàtiques

En la dramatúrgia llatina trobem diferents subgèneres. Cal tenir en compte que els antics anomenaven “fabula” qualsevol peça teatral.

Diferència entre tragèdia i comèdia (segons Diomedes)

Segons el gramàtic Diomedes, la distinció es basa en:

  • Personatges: En la tragèdia s'introdueixen herois,
... Continuar leyendo "Gèneres i Tipologia del Teatre Llatí: De la Palliata al Mim" »

El Legado de Roma: Orígenes, Expansión y Declive del Imperio Romano

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,35 KB

Los Orígenes de Roma: Monarquía y Fundación

El Origen Histórico

A mediados del siglo VIII a.C., algunas tribus de latinos se agruparon a orillas del río Tíber, en la colina del Monte Palatino, cerca de una isla (la Tiberina) y un vado que permitía el paso del río. Allí se levantaron los primeros poblados que dieron lugar a una ciudad que se llamaría Roma. En estos primeros tiempos, Roma fue gobernada por una monarquía.

La República Romana

Patricios y Plebeyos

Ya desde los tiempos de la monarquía, los ciudadanos romanos se dividían en dos grandes grupos sociales, que gozaban de derechos muy diferentes:

  • Los patricios: La formaban una minoría de familias aristocráticas que se consideraban descendientes de los fundadores de Roma; se agrupaban
... Continuar leyendo "El Legado de Roma: Orígenes, Expansión y Declive del Imperio Romano" »

Gramàtica Catalana Essencial: Exercicis Pràctics i Vocabulari

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,26 KB

Unitat III: Exercicis de Gramàtica i Vocabulari Català

Vocabulari de la Família

  • Vidu/vídua: Persona el cònjuge de la qual ha mort.
  • Cunyada: Germana del cònjuge o muller del germà.
  • Mare: Progenitora femenina.
  • Filla: Descendent femenina.
  • Avi/àvia: Pare/mare del pare o de la mare.
  • Nora: Muller del fill.
  • Neta: Filla del fill o de la filla.
  • Oncle: Germà del pare o de la mare.
  • Sogre: Pare del cònjuge.
  • Fillol: Persona respecte del seu padrí o padrina.
  • Besavi: Pare/mare de l'avi o de l'àvia.

Exercicis amb Possessius (Formes Llargues)

  1. Jo estimo molt els teus germans.
  2. Jo conec la seva germana.
  3. El meu fill té una malaltia rara.
  4. El nostre cotxe s'ha avariat.
  5. No puc suportar les vostres manies.
  6. Vull que em donin la seva adreça.
  7. Quin és el vostre problema?
  8. La
... Continuar leyendo "Gramàtica Catalana Essencial: Exercicis Pràctics i Vocabulari" »

Renacimiento y Edad Media: Figuras Clave, Arte, Ciencia y Sociedad

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,85 KB

Preguntas y Respuestas sobre el Renacimiento

1. Antecedentes del Renacimiento

Se refiere al período de transición entre la Edad Media y la Edad Moderna, caracterizado por un renovado interés en la cultura clásica grecorromana.

2. ¿En qué se inspiraron los artistas del Renacimiento para desarrollar sus obras?

Se inspiraron principalmente en el arte y la cultura de la antigua Grecia y Roma (Grecorromana).

3. ¿En qué país se desarrolló el Renacimiento?

Italia.

4. Ciudad en que se desarrolló el Renacimiento

Florencia.

5. ¿Qué significa Imperium?

Significa que el poder político no debe ser compartido con nadie.

6. En el Renacimiento se separó lo religioso de lo político, ¿cómo se llama eso?

Secularización.

7. Grupo social que desaparece en

... Continuar leyendo "Renacimiento y Edad Media: Figuras Clave, Arte, Ciencia y Sociedad" »

La épica travesía de Eneas: De Troya a la fundación de Roma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,77 KB

El Escape de Troya y la Llegada a Cartago

Eneas, junto a un grupo de troyanos, zarpó en 20 naves rumbo a Macedonia. Tras varias escalas, arribó a Cartago con solo 7 naves. Allí, la reina Dido se enamoró perdidamente de él. Sin embargo, por orden de Hermes, Eneas abandonó Cartago, lo que llevó a Dido al suicidio. Más tarde, en el Averno, Eneas intentó hablar con el fantasma de Dido, pero ella se negó a perdonarlo. Las imprecaciones de Dido durante la partida de Eneas evocan la llegada de Aníbal y las guerras Púnicas.

De Sicilia a las Costas de Lucania

Eneas prosiguió su viaje hacia Sicilia, donde fue acogido por Acestes y se encontró con Aqueménides, uno de los marineros de Odiseo. Cerca de la costa de Lucania, Palinuro, uno de... Continuar leyendo "La épica travesía de Eneas: De Troya a la fundación de Roma" »

Supervivència a Benaura: L'Odissea d'Alba i Dídac

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 36,25 KB

1. L'Incident al Safareig

Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l'hort de casa seva amb un cistell de figues negres, de coll llarg, quan es va detenir per reprendre dos nois que pegaven a un altre i el feien caure al safareig de la resclosa, i els va dir:

Ells li van contestar:

Ells es van encongir d'espatlles, ja que eren dos nois formats en un ambient

2. La Trepidació Sorda i els Aparells

I llavors, quan Alba deixava el cistell per llançar-se a l'aigua sense ni tan sols treure's la roba, ja que tan sols portava uns pantalons curts i una brusa directament sobre la pell, el cel i la terra van començar a vibrar amb una espècie de trepidació sorda que s'anava accentuant, i un dels nois, que havia alçat el cap, va dir:

Els... Continuar leyendo "Supervivència a Benaura: L'Odissea d'Alba i Dídac" »