Origen y evolución del castellano
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
español con un tamaño de 39,64 KB
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
español con un tamaño de 39,64 KB
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,21 KB
Va des del final de la Primera Guerra Púnica fins al final de la Tercera Guerra Púnica. Es pot considerar el període més decisiu de la història de Roma. La cultura romana es va girar cap a Grècia, que va començar a tenir el paper d'inspiradora. El procés d'hel·lenització cultural de Roma es va intensificar després de la conquesta de Grècia. La demanda cultural grega va créixer. Aquest procés va afectar la classe dirigent; la classe més tradicionalista s'oposava a aquestes noves idees perquè les considerava una amenaça a la moral romana. Aquesta demanda cultural incloïa la literatura, en la qual va ocupar un lloc destacat el teatre, sobretot la comèdia.
És... Continuar leyendo "Literatura Romana: Autors i Obres Clau" »
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,52 KB
| DEFINITS | Tipus | Elements | Exemples |
| articles | el, la, els, les | el niu | |
| demostratius | aquest, aquesta, aquests, aquestes aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes aquell, aquella, aquells, aquelles | aquest pont aqueixa ciutat | |
| possessius àtons (1 posseïdor) | mon, ma, mos, mes, ton, ta, tos, tes, son, sa, sos, ses | ton pare, mes cosines | |
| possessius tònics (1 posseïdor) | el meu, la meva/meua, els meus, les meves/meues el teu, la teva/teua, els teus, les teves/teues el seu, la seva/seua, els seus, les seves/seues | les meves butxaques | |
| (més d’1 posseïdor) | el nostre, la nostra, els/les nostres el vostre, la vostra, els/les vostres llur (el seu, la seva), llurs (els seus, les seves) | llurs fills | |
| INDEFINITS | numerals cardinals ordinals partitius multiplicatius col·lectius | un, una; dos, dues; tres, |
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,53 KB
El trazado urbanístico romano se disponía a partir de dos grandes calles que se cortaban en el centro de la ciudad. De este a oeste se denominaba decomanus, y de norte a sur, cardo. Estos desembocaban en cuatro puertas de entrada a la ciudad. En el cruce entre el decomanus y el cardo se encontraba el foro, el lugar donde se celebraban los actos políticos, religiosos y comerciales.
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,65 KB
Absis: Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que, genèricament, té planta semicircular (malgrat que pot ser també poligonal) i coberta de volta.
Altar: Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat al sacrifici cultual.
Amfiteatre: Edifici de l'antiga Roma, de planta el·líptica, que s'alçava formant grades al voltant d'un espai central pla, on tenien lloc diversos espectacles cruents de gladiadors.
Apoditerium: Vestuari de les termes romanes.
Aparell d'espiga o d'espina de peix: Formes de disposar els materials sense formar filades paral·leles al terra.
Aqüeducte: Construcció per salvar les distàncies entre el lloc de proveïment d'aigua i per distribuir-la a les... Continuar leyendo "Vocabulari d'Arquitectura i Art Romà" »
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 1,49 KB
PRODUCCIÓ ORATÒRIA
Les 7 Verrines el llencen a la fama. Les 4 Catilinàries són famosíssimes i s'inicien amb una frase.
Es proposava ensenyar com es forma un orador i la composició d'un discurs. En el Brutus reconstrueix tota eloqüència romana. En el De Oratore explica que cal tenir per ser un bon orador: 1-disposició, 2-cultura extensa, 3-domini de la tècnica, cal saber buscar arguments adients, saber utilitzar-los, cura aspecte i gesticulació. Ha de tenir present la finalitat del discurs que es resumeix en instruir-agradar-commoure-convèncer.
1. Inventio (cercar temes adequats), 2. Dispositio (distribuir temes en ordre), 3. Elocutio (recerca de mots i frases adequades)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,51 KB
Es presenten amb el nominatiu singular i el genitiu singular. A partir del genitiu, cada cas és diferent en cada declinació.
Casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu.
Terminacions:
El verb acostuma a anar al final. Els adjectius i el CN acostumen a anar davant.
Persones que no havien nascut o esdevingut esclaus. Tenien drets... Continuar leyendo "Diccionari de Llatí: Declinacions, Classes Socials i Més" »
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,74 KB
SINGULARPLURAL
Nominatiu Rosa Rosae
Vocatiu Rosa Rosae
Acusatiu Rosam Rosas
Genitiu Rosae Rosarum
Datiu Rosae Rosis
Ablatiu Rosa Rosis
SINGULARPLURAL
Nominatiu Dominus Dominis
Vocatiu Domine Domini
Acusatiu Dominum Dominos
Genitiu Domini Dominorum
Datiu Domino Dominis
Ablatiu Domino Dominis
SINGULARPLURAL
Nominatiu Magister Magistri
Vocatiu Magister Magistri
Acusatiu Magistum Magistros
Genitiu Magistri Magistrorum
Datiu Magistro Magistris
Ablatiu Magistro Magistris
SINGULARPLURAL
Nominatiu Templum Templa
Vocatiu Templum Templa
Acusatiu Templum Templa
Genitiu Templi Templorum
Datiu Templo Templis
Ablatiu Templo Templis
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,85 KB
753 a.C. monarquia 509 a.C. república 27 a.C. imperi 476 d.C. monarquia: reis, fundació de Roma, república: cònsols, guerres púniques, imperi: emperadors, Octavi August 1 emperador, cristianisme religió oficial, divisió de l'Imperi Roma d'Orient i d'Occident, assassinat Juli Cèsar, màxima expansió, caiguda Imperi Roma d'Occident.
Al primer mil·lenni a.C. hi ha diversos pobles dominant la zona. Els llatins, vora del riu Tíber, al voltant de set turons, funden la ciutat de Roma. Indret estratègic: -Agricultura i ramaderia -Enclavament comercial
El rei tenia el màxim poder. Administrava justícia, comandava l’exèrcit i era el Pontífex Maximus. El Senat estava format pels patricis que eren aquells ciutadans membres de famílies... Continuar leyendo "Història de Roma: Monarquia, República i Imperi" »
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,79 KB
Les Parques són la personificació del destí, del qual ningú no pot fugir. Se les representa com tres germanes que disposen del destí de les persones en moments clau de l'existència: una es diu Cloto i presideix els naixements; l'altra és Làquesis i controla la vida; i l'última es diu Atropos i és l'encarregada de la mort. Apareixen sempre filant, teixint i tallant el fil de la vida.
Els romans van personificar els canvis