Regions d'Itàlia a l'Antiga Roma: Laci, Campània, Sicília i més

Regions d'Itàlia a l'Antiga Roma

I. Laci i Campània: A l'àrea que comprenia el Laci i la Campània va ser fundada Roma. Hi havia terres de conreu, pastures excel·lents i hi abundaven aigües termals, que foren molt apreciades pels romans. Els colonitzadors grecs, cap a la data a què s'atribueix la fundació de Roma, es van assentar en l'enclavament de Cumes, a prop de Nàpols.

II. Apúlia i Calàbria: Zona situada a l'extrem sud-oriental, però disposava dels ports de Bari.

III. Lucània i Bruci: Limitada pel nord-oest amb els territoris colonitzats extensament pels grecs des del segle VIII aC a la Campània, la regió de Lucània i del Bruci, dominada per la serralada dels Apenins meridionals, s'hi van fundar nombrosos enclavaments costaners.

IV. Samni; V. Picè; VI. Úmbria: L'àrea de les antigues tribus itàliques formava tres àmplies regions a la part oriental i central de la península italiana: el Samni, el Picè i l'Úmbria. Els volscos, hèrnics, eques, umbres, sabins i samnites van caure poc a poc sota l'expansió romana. Cap a l'inici del segle III aC, la Itàlia central va ser conquerida definitivament per Roma.

VII. Etrúria: És la Toscana, hi havia Etrúria, habitada pels etruscos. Aquest poble s'organitzava mitjançant una federació de ciutats, les quals van viure un període d'esplendor cap al segle VI aC. Dos dels últims reis romans van ser d'origen etrusc.

VIII i XI. La Gàl·lia Cisalpina: Al nord es trobaven els dos territoris que integraven l'anomenada Gàl·lia Cisalpina: la Gàl·lia Cispadana o Emília i la Transpadana. El nom corresponia a la presència antiga de tribus d'origen gal a la planura del Po, una de les regions agrícoles més importants d'Itàlia. Eren uns pobles força bèl·licosos i una font d'inseguretat constant per als romans. Fins al segle I aC, la Gàl·lia Cisalpina no va ser incorporada oficialment a l'imperi.

IX. Ligúria; X. Venècia: Al golf de Gènova s'estenia la Ligúria. A l'extrem nord-occidental hi havia el districte de Venècia.

L'illa de Sicília: Les fonts antigues s'hi refereixen com Trinàcria, l'illa de les tres puntes o caps. Els primers pobladors de Sicília van ser sicans, dels quals sembla que prové el nom primitiu de Sicània. A causa del caràcter volcànic, la llegenda aviat va situar la farga del déu Hefest, primerament a les illes Lipari i posteriorment a l'Etna. L'antiga divinitat de caràcter volcànic, el déu Adranos, va ser identificada amb el déu grec que van portar els colonitzadors. Va ser una zona conflictiva perquè va tenir molts assentaments no tan sols grecs, sinó també cartaginesos. Després de la Primera Guerra Púnica entre romans i cartaginesos, l'illa va passar a ser territori romà.