Llengües que provenen del llatí

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,68 KB

¡Escribe tu texto aqDel llatí a les Llengües ROMàniques:
El llatí col·loquial va evolucionar de manera molt diferent del llatí Culte, que es va mantenir sense gaires canvis. Al llarg del temps es va dividir En molts territoris independents que van ser colonitzats per pobles bàrbars. Les llengües ROMàniques es consideren germanes perque provenen de la amteixa Llengua mare comuna. Les llengües ROMàniques no són les úniques parlades a Europa. La diversitat de llengües suposa una gran riquesa cultural.

Neixement,vida i mort De les llengües:

Evolució llengua llatina a través de la llengua ROMànica. Genaralment quan Parlem de la mort de les llengües ens referim a la substitució  lingüística, al procés d'abandonament de una Lengua pròpia per part de una comunitat lingüística.S'abandona o es substitueix Una llengua per la condició del parlant, la perdua de funcions i de prestigi de La llengua, l'escolarització i altres factors.

Alfabet llatí:

conjunt de símbols anomenats lletres que Codifiquen una llengua escrita. Gràcies a l'alfabet l'escriputra es va fer Popular. Prové del grec per mitjà de l'etrusc, te 23 lletres majúscules i cap De minúscula que no es van començar a utilitzar fins a final de l'Imperi ROMà. L'alfabet Català utilitza l'alfabet lleti amb tres lletres afegides: j,w,u. L'alfabet Ciríl·lic prové del grec i l'utilitzen les llengües eslaves(rus Serbi,macedoni..) L'alfabet grec utilitza el grec.

La pronúncia del Llatí:

El sistema vocàlic esta compost per 5 vocals(a,e,i,o,u) i la y que prové Del grec. No existeix l'accent gràfic, les paraules de dues sil·labes són Planes i no existeixen mots aguts.

Vies romanes:

La primera finalitat de Construcció de les vies va ser controlar tots els territoria romans, poder Arribar amb facilitat a qualsevol punt de l'Imperi per sufocar una revolta o Conflicte.

Via:

camí força ample per carros Iter:
camí per anar Caminan amb un animal de càrrega o llitera Actus:
camí per un sol Vehicle o animal de càrrega Semita:
camí petit.

La construcció:

per Construir una via calia buscar el traçat milllor i més fácil i dibuixaven el Recorregut en línea recta però es desviava quan el terreny ho exigia. La Construcció la feia l'exercit perquè coneixia tot el territori.1. Delimitava L'amplada de la via. 2.Excavava un canal entre les dues fileres de pedres. 3.Posaven una altre capa de sorra o grava. 4.Recobrien aquestes capes amb Pedres.  En total sumaven un gruix d'un Metre.
Principals vies de l'Imperi:
La majoria de les vies unien Un punt de qualsevol Imperi ROMà amb la ciutat de Roma, Roma esdevé el punt Zero d'aquesta xarxa. Cada via tenia un nom que corresponia al del  prohom(Consol,proconsol..) que l'havia fet Construir i auqest nom podia canviar quan la via era reconstruïda al cap d'un temps.. Els mil·liaris una mena de monòlits de pedra en forma cilíndrica de dos metres D'alçada.  A Roma el mil·lari daurat hi Havein escrites les distànciesentre Roma i les principals ciutats. Al llarg de Les vies es van instal·lar hostatgeries per menjar i passar la nit.

Via Augusta:

De Roma sortia una via cap al nord anomenada via Aurèlia i en Arribar a Gàl·lia canviava el nom per Domitia, que anava dels Alps dins als Pirineus. I als pirineus començava la via Augusta.
Havia rebut el nom de via Heràclea i camí d'Anníbal. L'emperador August va Demanar la seva reconstrucció i per aix el nom que te ara. Va canviar de funció Militar a relacions comercials. Un itinerarium es un conjunt de Carreteres i camins de l'Imperi que figuraven en una llista amb les poblacións Que es tenien que creura, la durada i els llocs on hi havia allotjaments.

Via Capsacosta:

Calia unir poblets entre una i altres i per aixo es va fe Rpossible el poblament i el control econòmic i administratiu. Una de les vies Secundaries es la que surt de Luncaria(La Jonquera) i passa per Besalú, la vall De Bianya, fins al coll d'Ares, s'anomena via Capsacosta, ja que el tram entre Sant Salvador i Sant Pau d'aqüeductes i fars.

Aqüeductes:

Els romans Transportaven l'aigua desde les fonts fins a les ciutats. Consistien en un Canal cobert de pedres amb una pendent moderada. El canal podua estar soterrat O anar arrant de terra,  de Segúries S'enfila per la montanya de Capsacosta. Es creu que la funció que hi havia era La comunicació amb les mines de plata i ferro existents en l'actual Catalunya Nord.

Ponts romans:

Si es tractava d'un rierol feien un gual amb fusta. Si era un riucabalós calia una construcció de pedra.

Construcció dels ponts:

buscaven el pas d'un riu estret i poc profund amb un terreny sòlid. Es Marcava un traçat on anirien els pilars i es feien els fonaments. Al principi Procuraven no col·locar cap pilar enmig del riu i nomes un arc. Quan van Colocar pilars al mig del riu va permetre possar-hi més arcs. Després de fer Els fonaments s'aixecaven els pilars amb grans contraforts. Els fusters feien Els arcs qeu es recobrien de pedres i aixi s'acaba de construir el pont.uí! 

Altres obres d'enginyeria:

Amb els invents i coneixements d'enginyeria que els Va permetre la construccióquan s'acostava a la ciutat s'enlairava i feia una Filera d'arcades sobre les quals hi havia el canal per on passava l'aigua.

Pont Du Gard:

aqüeducte a prop de Nimes té tres nivell d'arcades i cosntruit al 19aC, es troba a 50 metres sobre el nivell del riu.

Segòvia:

Aqüeducte construit A la segona part del segle 2 portava l'aigua del riu Frío fins la ciutat. Te 728 metres de llargad ai 28 metres i mig d'alçada. Dos grups d'arcades un de 119 arcs a l'inferior i a la superior amb 44 arcs.

Fars:

Torre de Diferents ofrmes amb un sistema d'il·luminació en el punt més alt. La forma Habitual era amb llenya o amb llanties d'oli d'oliva. El far més important de L'època va ser a Chipiona.

Entradas relacionadas: