Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Civilización Romana

Marco Geográfico

En la península itálica se distinguen en el norte un sector continental dominado por los Alpes; a continuación se halla la llanura del río Po; hacia el sur se extiende el territorio articulado por los montes Apeninos y están las islas de Córcega, Cerdeña, Sicilia. A finales del segundo milenio a.C., se produjeron diversas incursiones de pueblos indoeuropeos: en el norte galos, vénetos, ligures y en el centro y hacia el sur los denominados pueblos itálicos. A ellos se unieron posteriormente los etruscos que tuvieron su mayor área de influencia en el centro de la península itálica, griegos que ocuparon zonas del sur y la isla de Sicilia. En la llanura del Lacio se hallaban los latinos que agruparon... Continuar leyendo "Civilización Romana: Resumen y Conceptos Clave" »

Fortaleses i Arquitectura Militar

La Fortalesa de Buhen (Dinastia XII)

La fortalesa de Buhen, datada a la Dinastia XII, presenta una muralla de 6 metres d'alçada. Destaca per tenir petits vestíbuls amb finestres estretes, dissenyades perquè els arquers poguessin disparar. Aquesta arquitectura s'assembla a l'arquitectura babilònica. Al voltant, hi ha un fossat, una influència de Mesopotàmia. Aquestes fortaleses es col·loquen estratègicament per servir les caravanes comercials que arriben, ja sigui de Líbia o de la zona occidental. Els soldats vivien entre la muralla i l'interior.

Característiques de les Fortaleses

• Es construeixen des de la primera fins a la segona cataracta del Nil.
• Existeix una clara expansió cap al sud: per l'arribada

L'Eneida de Virgili: Orígens i Estructura

August li demanà de celebrar els orígens de Roma i la seva nissaga, la gens Júlia. Dedicà onze anys de la seva vida a aquesta tasca, fruit de la qual és el seu gran poema, l'Eneida.

És un poema en dotze cants, considerat una de les obres èpiques cabdals de la història de la literatura universal, juntament amb la Ilíada i l'Odissea d'Homer i la Comèdia de Dante. Es pot dividir en dues parts ben diferenciades d'acord amb la temàtica:

• La primera (llibres I-VI) s'inspira en les aventures marines d'Odisseu o Ulisses.
• La segona (llibres VII-XII), contràriament, s'inspira en les lluites prèvies entre troians i grecs, que són l'argument de la Ilíada.

Primera Part: El Viatge d'Eneas i la Fundació

Així... Continuar leyendo "L'Eneida de Virgili: Anàlisi i Llegat de l'Èpica Romana" »

La Situación Geográfica de Roma

Roma nació en el corazón del Lacio, a orillas del Tíber y a las faldas de siete colinas. Su emplazamiento es el de una ciudad defensiva, debido a que está situada en un lugar estratégico y de difícil acceso para el enemigo. El Lacio recibió influencias religiosas y socioculturales desde ambos puntos cardinales: tanto de los pueblos indoeuropeos de la zona como de los etruscos y de los griegos.

Italia separa la cuenca oriental de la occidental y mira por igual a África y a Europa.

La Península Itálica: Características Clave

El perfil de la península itálica es el de una bota de caña, con la silueta del tacón bien marcada por abajo.

Aspectos Geográficos Relevantes:

• Los mares
• La orografía
• La división

Literatura del Descubrimiento, la Conquista y la Colonia

El Impacto del Encuentro entre Dos Mundos

¿Qué significó la llegada de los españoles a América y cuáles fueron sus objetivos?

La llegada de los españoles a América representó el encuentro entre dos mundos completamente diferentes. Los españoles concebían el "descubrimiento" como una empresa dictada por la providencia divina, que les permitía expandir el imperio español e incorporar pueblos enteros al catolicismo.

¿Cómo veían los indígenas la llegada de los españoles?

Los indígenas percibían la llegada de los españoles como una amenaza a su modo de vida, un intento ilegal de cambiar su religión e incluso como el cumplimiento de antiguas y terribles profecías.

Géneros

Retòrica i Oratòria a l'Antiga Grècia

Origen i Evolució

L’oratòria, l’art de parlar en públic, ja es testimonia en els poemes homèrics. L'afició dels grecs per l’oratòria, enriquida per les especulacions filosòfiques, troba el seu marc en les noves formes sociopolítiques democràtiques que s’organitzen després de les tirànies. La retòrica com a art va aparèixer a Siracusa amb els primers oradors, Corax i Tisias, que van establir els principis teòrics de l’oratòria. Conreaven la doctrina de l'eikós i estructuraven el discurs en tres parts. Tot i això, Atenes ja havia desenvolupat una tradició oratòria, i els antics consideraven alguns herois i déus com els primers oradors grecs i Homer com l’inventor de la retòrica.... Continuar leyendo "Retòrica i Oratòria a l'Antiga Grècia: Origen, Evolució i Mestres" »

El Juramento de los Horacios: descripción, contexto e influencias

Descripción visual

La luz entra por la izquierda y proyecta sombras en el suelo perfectamente delimitadas. Hay suaves contrastes de luces y sombras que nos recuerdan a Caravaggio. Por último, cabe comentar que la perspectiva es lineal: las líneas del pavimento subrayan la profundidad de la escena.

3. Contexto literario e histórico

Esta escena se basa en un episodio explicado por el historiador latino Ab urbe condita, en el que se relatan los orígenes de Roma. En 1782, el dramaturgo francés Corneille recogió esta historia en una obra de teatro titulada Horacio. David asistió a esta representación e hizo algunos bocetos y dibujos durante la misma.

La historia trata sobre la... Continuar leyendo "El Juramento de los Horacios de Jacques-Louis David: contexto, significado e influencias históricas" »

La Família a l'Antiga Roma: Pater Familias i Matrimoni

El pater familias era l'home més gran de la família i tenia el poder absolut sobre tots els membres, fins i tot sobre l'esposa. Podia decidir sobre la vida d'un fill acabat de néixer. Només ell tenia dret sobre els béns patrimonials de la família i era l'únic que podia comprar, vendre i ampliar el patrimoni. Quan el pater familias moria, els barons es dividien i esdevenien els pater familias de la seva descendència. En una societat patriarcal, les dones estaven sota l'autoritat d'un parent baró proper. Quan es casaven, es trobaven sota l'autoritat del seu marit. En cas de mort del marit, se li designava un tutor; com que no vivien amb el tutor, tenien més llibertat. La dona lliure... Continuar leyendo "La Família Romana: Costums, Tradicions i Vida Quotidiana" »

Formulario de Cuerpos Geométricos

1. Cilindro

• Área Total (AT): 2 · AB + AL
• Área Base (AB): π · r²
• Área Lateral (AL): 2 · π · h · r
• Volumen (V): AB · h = π · r² · h

2. Cono

• Área Total (AT): AB + AL
• Área Base (AB): π · r²
• Área Lateral (AL): π · r · g
• Volumen (V): (AB · h) / 3 = (π · r² · h) / 3

3. Esfera

• Área Total (AT): 4 · π · r²
• Volumen (V): (4 · π · r³) / 3

4. Prisma (Cilindro con base poligonal)

• Área Total (AT): 2 · AB + AL
• Área Base (AB): (p · ap) / 2
• Volumen (V): AB · h

5. Pirámide

• Área Total (AT): AB + AL
• Volumen (V): (AB · h) / 3

1.2.1 Fonts llatines. Les fonts llatines del llatí vulgar poden dividir-se en tres grups: literàries, epigràfiques i gramaticals. 1.2.1.1. Fonts literàries

a) Autors llatins antics, clàssics i postclàssics. – Les comèdies de T. Macci Plaute (c. 250-184 aC). – Les cartes de Ciceró (106-43 aC) als seus familiars i amics reflecteixen la llatinitat de la conversació urbana de la República, el sermo quotidianus. – La Cena Trimalchionis al Satiricó de Petroni. Paròdia del sermo plebeius del segle I dC. De totes maneres, aquest text comporta dos importants inconvenients: el fet que se'ns hagi transmès de forma fragmentària i el fet que no hi hagi certesa de la seva època de composició. – Apuleu, Metamorfosis. S. II dC. L’obra... Continuar leyendo "Fonts Llatines: Classificació i Autors" »