Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Historiografía en la antigua Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 1,51 KB

La historiografía en la antigua Roma

La historiografía es el género literario más antiguo, transmitido oralmente desde siempre. Los niños aprendían las historias de su pueblo, dando lugar a la poesía épica y la historiografía en prosa. El término historia designaba el conocimiento adquirido por descubrimiento o investigación.

Historiografía griega y romana

La historiografía griega conlleva una visión racionalista, mientras que la romana fue menos rigurosa y más moralizante. Se dividía en textos públicos y privados, con obras de los analistas y la época arcaica.

Época arcaica

Autores como Catón, Julio César, Cornelio Nepote y Salustio marcaron esta época con obras que narraban los orígenes de Roma y de los pueblos itálicos,... Continuar leyendo "Historiografía en la antigua Roma" »

Latin pronombres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 1,4 KB

Personales:------
sg: ego-tu / tu / me-te-se / mei-tui-sui / mihi-tibi-sibi / me(cum)-te(cum)-se(cum)
plr: nos-uos / uos / nos-uos-se / nostrum-uestrum-sui _ nostri-uestri / nobis-uobis-sibi / nobis(cum)-uobis(cum)-se(cum)


Demostrativos-------
SG:
este: hic-haec-hoc / hunc-hanc-hoc / HUIUS / HUIC / hoc-hac-hoc
ese: iste-ista-istud / istum-istam-istud / ISTIUS / ISTI / isto-ista-isto
aquel: ille-illa-illud / illum-illam-illud / ILLIUS / ILLI / illo-illa-illos
PLR:
este: hi-hae-haec / hos-has-haec / horum-harum-horum / HIS / HIS
ese:
isti-istae-ista / istos-istas-ista / istorum-istarum-istorum / ISTIS / ISTIS
aquel:
illi-illae-illa / illos-illas-illa ( illorum-illarum-illorum / ILLIS / ILLIS

Anaforicos--------
sg: is-ea-id / cum-cam-id / EIUD / EL / eo-ea-
... Continuar leyendo "Latin pronombres" »

Literatura latina comedia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,78 KB

COMEDIA Y TRAGEDIA, TEATRO LATINO


-Los primeros teatros surgen en Roma en el siglo III aC y se reducen a simples tablados provisionales.


-Los autores eran todos masculinos y Algunos tenían que representar varios papeles en la misma obra.


-Las obras dramáticas se clasifican En tragedia y comedia.
La tragedia suele presentar como protagonistas a dioses O héroes, su tono es solemne y su lenguaje elevado. La comedia se ocupa del Hombre de la calle y su lenguaje es desenfadado y a menudo grosero. Surgen en Roma con traducciones o adaptaciones de obras griegas.


-Los diversos géneros teatrales se Clasifican según su temática, el lugar de acción y la vestimenta de los Actores, imitadas de la tradición griega o con carácterísticas autóctonas:... Continuar leyendo "Literatura latina comedia" »

Historiografía latina: tito livio

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,73 KB

En la antigüedad grecorromana los historiadores se consideraban como investigadores y autores literarios. La historiografía surgíó en Grecia a lo largo del siglo V aC. El primer historiador en latín fue Catón que en el siglo II escribíó una historia general de Roma e Italia llamada “Orígenes”. Esta obra fue perdida.

Prosa se consideraba el género, más importante de la literatura romana. Las principales obras en prosa que se conocen pertenecen al siglo I aC. Las obras de la historiografía romana es de carácter muy variado: -Historias generales, por ejemplo como la de Catón y de Tito Livio del s I aC. –Biografía de los principales literarios, como Cornelio Nepoles del s I aC. – Obras de la época concreta. – Monografías... Continuar leyendo "Historiografía latina: tito livio" »

A l'antiga Roma, eren una minoria de famílies aristocràtiques que es consideraven descendent dels fundadors de Roma. Eren propietaris de terres i ramats i governaven la ciutat.

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 35,26 KB

Deus

Júpiter Zeus Poder suprem sobre déus i homes Àliga, ceptre i raig Juno Hera Esposa de Zeus. Matrimoni Paó reial, diadema Minerva Atenea Saviesa, arts, oficis. Victòria al combat Òliba, olivera i armes Apol·lo Apol·lo Germà dÀrtemis. Bellesa i les arts Lira. Fletxes i buirac. Sol Diana Àrtemis Castedat i cacera Arc, sagetes i la lluna Mercuri Hermes Missatger dels déus, acompanya les ànimes dels morts. Déu del comerç i leloqüència Sandàlies o barret alats. Caduceu Vulcà Hefest Marit d Afrodita. El foc i els metalls Martell, tenalles i jou Mart Ares Amant dAfrodita. Déu de la guerra Casc i armes Venus Afrodita Deessa de lamor i la bellesa Conquilla, colom i poma Ceres Demèter Agricultura, fecunditat i amor maternal Espigues... Continuar leyendo "A l'antiga Roma, eren una minoria de famílies aristocràtiques que es consideraven descendent dels fundadors de Roma. Eren propietaris de terres i ramats i governaven la ciutat." »

Ruralització d'Occident

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,15 KB

Què se’n va fer De l’antic Imperi ROMà?

A finals del segle IV ac l’Imperi ROMà estava molt Afeblit. Els pobles germànics que habitaven als límits de l’Imperi ROMà, a l’altra Banda del riu Danui i del Rin, van començar a creuar les fronteres en busca de Nous terrenys per conrear, atrets per la riquesa de l’Imperi.

Els romans no van poder frenar-los i l’emperador Teodosi Va dividir l’Imperi ROMà en dos, la zona oest la va deixar a un fill i la zona Est a l’altra, així creia que seria més fàcil defensar el territori. D’aquesta Manera l’Imperi ROMà va quedar dividit en dos:

-l’Imperi ROMà d’Occident amb capital a Roma

-l’Imperi ROMà d’Orient amb capital a Constatinoble

La fi de l’Imperi ROMà d’Occident

Àtila,

... Continuar leyendo "Ruralització d'Occident" »

Edifici Roma on lluitaven els gladiadors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,92 KB

L’AMFITEATRE era una construcció ovalada o el·líptica amb una gran capacitat 80.000 espectaabdors. S’hi celebraven els munera (combats entre gladiadors), les venationes (lluites amb animals), i també les naumachiae (la simulació de combats navals) i la representació de drames mitològics.
Constava de les següents parts:
 L’arena, una pista central ovalada. Les fossae, que eren construccions subterrànies sota l’arena, que formaven part de l’àrea de serveis. La cavea, les grades que envoltaven l’arena, situades de manera esglaonada i dividides en sectors, amb les vomitoria, les sortides d’accés. El podium, un mur d’entre dos i quatre metres d’alçada, que era l’única separació entre l’arena i la cavea. El pulpitum,
... Continuar leyendo "Edifici Roma on lluitaven els gladiadors" »

Origen y evolución del castellano

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 39,64 KB

 1.- Importancia paraarrow-10x10.Png el desarrollo del lenguaje del homo sapiens y el cromagnon: En la historia de la evolución humana un capítulo reséñable es el desarrollo de la capacidad de                 hablar. El desarrollo del aparato fonador conlleva la posibilidad ahogarse, por ello aumenta el              riesgo de muerte. La ventaja es que con esta capacidad la evolución tiende la mejora, ya que                 dotarse de la capacidad de comunicarse acarrea disponer de mayores recursos para superar             situaciones difíciles. Todo los grupos humanos proceden del homo sapiens, que creó y desarrolló la capacidad de               entenderse y comunicarse por medio de una lengua o proto-lengua hace
... Continuar leyendo "Origen y evolución del castellano" »

Classificació dels determinants

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,52 KB

DEFINITSTipusElementsExemples
articlesel, la, els, lesel niu
demostratiusaquest, aquesta, aquests, aquestes
aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes
aquell, aquella, aquells, aquelles
aquest pont
aqueixa ciutat
possessius
àtons
(1 posseïdor)
mon, ma, mos, mes, ton, ta, tos, tes, son, sa, sos, seston pare, mes cosines
possessius
tònics
(1 posseïdor)
el meu, la meva/meua, els meus, les meves/meues
el teu, la teva/teua, els teus, les teves/teues
el seu, la seva/seua, els seus, les seves/seues
les meves butxaques
(més d’1 posseïdor)el nostre, la nostra, els/les nostres
el vostre, la vostra, els/les vostres
llur (el seu, la seva), llurs (els seus, les seves)
llurs fills
INDEFINITSnumerals
cardinals
ordinals
partitius
multiplicatius
col·lectius
un, una; dos, dues; tres,
... Continuar leyendo "Classificació dels determinants" »

Etim llati

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,94 KB

El llatí col·loquial, el que es parlava en l'entorn familiar, quotidià, al carrer, a l'exèrcit, etc, va evolucionar de manera molt diferent del llatí culte, que es va mantenir sense gaires canvis. Les diferències del llatí d'una i altra zona van anar augmentant al llarg del temps, sobretot quan l'Imperi ROMà es va desestructurar i es va dividir en molts territoris independents. Aquests territoris van ser colonitzats per molts i diversoso pobles bàrbars que van apotar algunes influències de la seva llengua.
És per això que la desaparició i transformació del llatí és diferent en funció de les zones i la seva història. La influència del llatí en els territoris de l'Imperi ROMà té diferents graus: 1- En algunes zones va desaparèixer

... Continuar leyendo "Etim llati" »