Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Prosa literarioa

Hezkuntzak bere forma natural edo arruntean hartzen duen egitura da, errimen eta neurrien menpe ez dagoena.

Prosa motak

• Prosa utilitarioa: Helburu jakin bat du.
• Prosa artistikoa: Hiru genero ditu: narrazioa (herri ipuinak, narrazio laburrak, eleberriak), oratoria (hitzaldiak) eta historia (biografiak, kronikak, memoriak eta gutunak).

Prosaren historia

Mendebaldeko literatura Grezian sortu zen. Hasieran prosa utilitarioa nagusitu zen, baina pixkanaka prosa artistikora hurbildu eta poesiaren gainetik jartzera iritsi zen. Greziako klasikoek (Herodoto, Platon, Aristoteles) eragin handia izan zuten.

Erretorika, ondo hitz egiteko eta idazteko artea, funtsezkoa izan zen erromatar idazleentzat (Zizeron, San Agustin, Santo Tomas). Geroago,... Continuar leyendo "Prosa literarioaren eta antzerkigintzaren oinarriak" »

El papel de la mujer en la sociedad romana

En la sociedad romana, las mujeres estaban sometidas a los hombres y tenían un papel secundario, aunque con el tiempo fueron ganando derechos y libertades. Las leyes obligaban a todas las mujeres a estar bajo la tutela del hombre, que podía ser el pater familias, el marido u otro tutor designado por el pater.

El matrimonio y la maternidad eran la única posibilidad para las mujeres libres y de clase alta. El matrimonio era un acto privado en el que no intervenía ninguna autoridad civil o religiosa, y podía ser de dos tipos:

Tipos de matrimonio

• Cum manu (con mano): la mujer pasaba a la tutela del marido.
• Sine manu (sin mano): la mujer seguía bajo la autoridad de su pater familias. Es decir, la mujer

La Segona Declinació Llatina

La segona declinació llatina comprèn tres gèneres: masculí, femení i neutre. La característica principal del gènere neutre és que els tres primers casos del singular (nominatiu, vocatiu i acusatiu) tenen la mateixa terminació, i els tres primers casos del plural tenen una altra terminació comuna. Les paraules de la segona declinació presenten un genitiu en -i, i el nominatiu té tres terminacions possibles: femení (-a, -ae), masculí (-us, -er, -ir, -i) i neutre (-um, -i).

El Present d'Indicatiu en Llatí

El present d'indicatiu té quatre conjugacions. La primera i la tercera conjugació no porten la vocal temàtica, per tant, cal afegir-la (a, i/u). La segona i la quarta conjugació sempre porten vocal... Continuar leyendo "Societat Romana: Classes, Esclavitud i Vida Quotidiana" »

El Ascenso del Imperio Romano: Del Segundo Triunvirato a Augusto

Tras la muerte de Julio César, hubo un nuevo reparto de poder a través de un Segundo Triunvirato, integrado por:

• Octavio: Sobrino e hijo adoptivo de César. Asumió el poder de Roma y la parte occidental del imperio.
• Marco Antonio: Lugarteniente de César. Se quedó al mando de los territorios orientales.
• Lépido: Gobernador de la Galia Narbonense. Tenía el control de África.

Una guerra civil estalló entre los nuevos triunviros. El poder imperial se consolidó alrededor de la figura de Octavio tras conseguir la sumisión de Lépido y derrotar a Marco Antonio, unido a Cleopatra, en el 31 a.C.

Octavio Augusto: El Primer Emperador (Princeps)

Octavio Augusto legó gran parte de su fortuna... Continuar leyendo "El Legado de Augusto: Historia, Estructura y Caída del Imperio Romano" »

Monarquia

Segle VIII aC (753 aC): els llatins van fundar Roma. Els rex (reis) manaven. A Roma van arribar a manar fins a set reis.

El primer rei va ser Ròmul, que va construir un poble a la muntanya Palatina. A mesura que passaven els anys i amb successius reis, Roma va conquerir les diferents muntanyes del voltant. A partir d’aquí Roma es va convertir en una de les ciutats més importants d’Itàlia.

Al final d’aquesta etapa la ciutat de Roma tenia 10.000 habitants.

El rei controlava l’exèrcit i les lleis, però no controlava tot.

Els habitants de Roma es queixaven que el rei era corrupte i el van fer fora.

República

La República va començar l’any 509 aC. El poble va decidir que manessin habitants de més de 50 anys, que formaven el... Continuar leyendo "Resum de la monarquia, la república i l'imperi romans" »

Els Celtes

Activitats Econòmiques

• Agricultura
• Artesania: destacaven en la metal·lúrgia del bronze i el ferro, la ceràmica i els teixits.
• Ramaderia

La terra era explotada de manera col·lectiva i els béns eren comunitaris.

Economia Autosuficient

No depenien de comerciar amb altres pobles.

Organització Política

Estaven organitzats en clans que estaven units per famílies. La unió dels clans formava una tribu, que era el nivell màxim d'organització.

En l'escala social, el nivell màxim l'ocupava l'elit militar.

Diferència entre Celtes i Ibers

Els celtes no tenien moneda pròpia ni sistema d'escriptura, i els ibers sí.

Divinitats a les que Retien Culte

Les divinitats no eren antropomorfes i estaven associades a elements de la naturalesa.

Enterraven... Continuar leyendo "Celtes i Romans: Història, Economia i Organització Social" »

Vocabulari Llatí Essencial

A continuació, trobaràs un glossari de termes llatins amb la seva traducció al català, fonamental per comprendre la cultura i la vida romana:

• lararium: altar
• atrium: atri
• compluvium: compluvi
• vestibulum: vestíbul
• taberna: botiga
• impluvium: impluvi
• cubiculum: habitació
• culina: cuina
• triclinium: triclini
• peristylum: peristil
• tablinum: despatx
• cibus: menjar
• epistula: carta
• domus: casa
• insula: edifici
• locus: lloc
• murus: mur
• oppidum: ciutat
• pecunia: diners
• pictura: pintura
• liber: lliure
• accipio: rebre
• ceno: sopar
• dormio: dormir
• habeo: tenir
• intro: entrar
• lego: llegir
• numero: comptar
• paro: preparar
• scribo: escriure
• video: veure
• ceterus: restant
• nullus: cap
• ornatus: adornat
• autem: en canvi
• bene: bé
• neque: ni
• semper: sempre

Nocions de Gramàtica Llatina

En... Continuar leyendo "Guia Completa: Vocabulari Llatí, Història de Roma i Mite de Medusa" »

Historia de la Antigua Roma

La Monarquía Romana

Fundación de Roma

La Fundación de Roma es un evento clave en la historia, aunque los propios romanos, mucho después de la República, sufrieron una expansión increíble.

El mito romano de Rómulo y Remo narra que existía un reino con un rey y un hermano envidioso que codiciaba el trono. El rey tenía una hija, Rea Silvia, quien quedó embarazada del dios de la guerra, Marte, dando a luz a los mellizos Rómulo y Remo. Temiendo por sus vidas, la princesa los abandonó en una canasta en el río Tíber. Los bebés fueron encontrados y amamantados por una loba (Luperca) y criados humildemente por un pastor. Ya adultos, Rómulo y Remo derrocaron al usurpador y restituyeron a su abuelo en el trono.... Continuar leyendo "Historia de la Antigua Roma: Monarquía, República y Transición al Imperio" »

Personajes Secundarios Clave en la Tragedia de Hamlet

Horacio

Compañero de escuela de Hamlet en Wittenberg. Horacio es un sabio erudito y un verdadero amigo en quien el Príncipe Hamlet confía regularmente. De visita en Dinamarca por el funeral del Rey Hamlet, Horacio es invitado por los guardias de Elsinor a su turno de vigilancia nocturna. Horacio ve al espíritu errante del Rey Hamlet e informa al Príncipe Hamlet del alma perturbada de su padre. Durante la obra La Ratonera, Horacio confirma la percepción de Hamlet sobre la culpabilidad de Claudio. Contra el consejo de Horacio, Hamlet participa en el torneo de esgrima fatal organizado por Claudio. Cuando Hamlet yace moribundo, Horacio promete contarle al mundo la historia trágica de Hamlet.... Continuar leyendo "Retratos y Roles de los Personajes Secundarios Clave en Hamlet de Shakespeare" »

Monarkia

Egitura Politikoa

• Erregea: Senatuak aukeratzen zuen. Gerra, erlijioa, legea eta zergetan agintzen zuen. Errege etruskoek botere handia hartu zuten.
• Senatua: Patrizioek osatzen zuten. Erregearen boterea mugatzen zuten.

Latindarren Matxinada

Patrizioak eta plebeioak altxatu egin ziren etruskoak kanporatzeko, errege etruskoak geroz eta botere gehiago baitzeukan.

Hedapena

Zazpi muinoetan zabaldua zegoen eta independentea zen.

Errepublika

Gobernu Egitura

• Senatua: Patrizioek osatzen zuten. Erabaki garrantzitsuenak hartzen zituzten: legeak bozkatu, gerrako erabakiak hartu, zerga kopurua erabaki.
• Magistraturak: Patrizioek osatzen zituzten.
  • Kontsulak (aginte nagusia eta armada)
  • Pretoreak (justizia)
  • Edilak (segurtasuna)
  • Kuestoreak (zergak jaso)
• Komizioak: Patrizioek