Chuletas y apuntes de Latín

Introducción: La Llegada de Roma a Hispania

La llegada de Roma a Hispania durante el siglo III a.C. marcó el inicio de la II Guerra Púnica, un conflicto en el que Roma buscaba reducir la influencia cartaginesa en el Mediterráneo. La victoria romana condujo a la conquista del territorio en cuatro fases, convirtiendo a Hispania en una provincia romana cuya principal función era abastecer de alimentos a Roma. Este proceso, conocido como romanización, se prolongó hasta el siglo V d.C.

Desarrollo: La Asimilación Cultural y Política

El proceso de conquista también inició la profunda romanización de Hispania, donde la civilización romana se expandió y asimiló a la población autóctona. La rápida romanización, con la notable excepción... Continuar leyendo "El Proceso de Romanización en Hispania: Desde la Conquista Púnica hasta el Declive Imperial" »

Tito Livio (59 a.C. – 17 d.C.)

Este autor pertenece a la historiografía de la época imperial de Augusto. Su obra cumbre es Ab urbe condita que, junto con la Eneida de Virgilio, constituye el monumento literario erigido al pueblo romano.

Ab urbe condita narra la historia de Roma desde la fundación de la ciudad hasta el 95 a.C. Está formada por 142 libros, de los cuales solo se conservan fragmentos significativos que abarcan:

• Los orígenes y caída de la monarquía.
• El comienzo de la República y la toma de Roma por los galos.
• La conquista de Italia.
• La segunda guerra púnica.
• Las guerras contra Siria y Macedonia, y la tercera guerra púnica.

Las fuentes de esta obra son variadas, integrando elementos míticos y la tradición latina. Tito Livio... Continuar leyendo "Legado Historiográfico de Tito Livio y Tácito en la Roma Imperial" »

Instituciones, Costumbres y Espacios de la Antigua Roma

Organización Social y Familiar

• 24) Gens o clan: Conjunto de familias en que se subdividían las antiguas tribus romanas.
• 25) Lustratio: Ceremonia purificadora equivalente a nuestro bautizo.
• 26) Tria nomina: Sistema de nombres de persona en latín (praenomen, nombre individual; nomen, distintivo de la gens; y cognomen, nombre individual que indicaba una particularidad).
• 27) Bulla: Amuleto protector que los romanos ponían a sus niños.
• 28) Ius connubii: Derecho a casarse de los ciudadanos romanos.
• 29) Matrimonio cum manu: Forma de matrimonio en que la mujer pasa a formar parte de la familia del marido.
• 30) Matrimonio sine manu: Forma de matrimonio en que la esposa continúa perteneciendo a la

L'Alt Imperi Romà (27 aC - 284 dC)

Característiques Principals

• Inici: Comença amb August (Octavi August), el primer emperador romà (27 aC), i acaba el 284 dC.
• Sistema Polític: Monarquia encoberta dins d'una aparença republicana. L'emperador tenia el poder real. Era una monarquia encoberta perquè, tot i que semblava que encara hi havia república, en realitat August va anar acumulant tot el poder per a ell sol.
• Consolidació del Poder: August va introduir canvis com controlar l'exèrcit, els impostos i les lleis. Així, a poc a poc, va fer desaparèixer la república i va crear un sistema on ell era qui manava del tot, com un rei.
• Pau Romana (Pax Romana): Període de gran estabilitat política i econòmica. El govern d'August va suposar uns

Virgili (70 aC - 19 aC)

Biografia

• Va néixer a Màntua, al nord d'Itàlia, al segle I aC.
• Provenia d'una família rural acomodada i va estudiar retòrica a Roma.
• Va conèixer a Mecenes, protector de les arts, i als poetes Horaci i Vari al "cercle de Mecenes".
• Va utilitzar el metre dodecàsic en els seus versos.
• L'emperador August li va encarregar un poema sobre els orígens de Roma i la família Júlia, l'Eneida, que va ocupar-lo la major part de la seva vida.
• Va morir al 19 aC, durant un viatge de tornada de Grècia.

Obres

Bucòliques

• Poemes on pastors dialoguen sobre temes socials, polítics i amorosos.
• Idealitza la vida al camp, seguint els desitjos d'August de fomentar la vida rural.
• S'inspira en l'autor grec Teòcrit.

Geòrgiques

• Poemes centrats en

Rómulo y la Fundación de Roma

Condita civitate (Fundada la ciudad), que llamó Roma por su propio nombre, hizo más o menos estas cosas: acogió en la ciudad una multitud de vecinos, eligió cien de los más viejos, a los que llamó senadores por su vejez.

Tum, cum uxores (Entonces, como no tuviesen esposas ni él mismo ni su pueblo), invitó a un espectáculo de juegos a los pueblos próximos a la ciudad de Roma y raptó a sus doncellas. Et cum, orta (Y, como, originada de repente una tempestad, no hubiese aparecido), en el año trigésimo séptimo de su reinado se creyó que había pasado junto a los dioses y fue divinizado.

Numa Pompilio y la Organización Religiosa

Postea Numa Pompilius (Después fue elegido rey Numa Pompilio), quien ciertamente... Continuar leyendo "Historia de los Reyes de Roma: Crónica de sus Fundadores y Héroes" »

Poetes Romans Clàssics

Quint Horaci Flac (65-8 aC)

Nascut a Venúsia, al sud d'Itàlia, en el si d'una família humil. El seu pare, llibert, va prioritzar l'educació del seu fill a Roma i Atenes. Horaci va lluitar contra August al bàndol dels assassins de Juli Cèsar a la batalla de Filipos. Amnistiat després de la victòria d'August, va perdre les terres familiars. Va treballar com a funcionari fins que Virgili el va presentar a Mecenes, qui li va proporcionar suport econòmic i una finca al camp sabí. Horaci va rebutjar càrrecs polítics, inclòs el de secretari privat d'August. Va morir poc després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Obres d'Horaci:

• Sàtires (Sermones): 18 poemes en dos llibres amb crítica social irònica.
• Epodes:

Literatura llatina: Època arcaica

Durant tot aquest període és notable la influència de la literatura grega, fet que s’accentua al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia (sud d’Itàlia). En aquestes terres, els romans es deixen seduir per la cultura refinada dels grecs, que tenien ja una creació literària molt extensa.

Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia, que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana. Aquesta oferia al públic romà situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure. Els autors de comèdia romana van prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega (les de Menandre), ja que no presentava temes tan atrevits... Continuar leyendo "Guia completa del teatre clàssic: Literatura grega i llatina" »

El nom llatí de Mèrida és Emèrita Augusta. Es va fundar al 25 aC per l’emperador August. Es va crear perquè fos un assentament pels soldats que havien lluitat al nord de la Península. La ubicació de la ciutat era molt bona estratègicament, ja que estava prop del riu Guadiana, amb importants vies de comunicació, com la Via de Plata. A més, estava envoltada de turons que servien com a protecció natural.

Mèrida va ser la capital de la Lusitània amb l’estatus de colònia (Colònia Augusta Emèrita).

La ciutat, que va prosperar ràpidament, tenia un model de planta hipodàmica amb els dos carrers principals, el cardo i el decumanus. Està envoltada per una muralla de tram irregular, amb torres de defensa i quatre portes.

La ciutat... Continuar leyendo "Descobreix Mèrida: Història i Patrimoni de Emèrita Augusta" »

Mèrida: L'esplendor d'Augusta Emèrita

Mèrida (l'antiga Augusta Emèrita) va ser fundada pels romans l'any 25 aC per ordre de l'emperador August. L'objectiu era instal·lar-hi soldats veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, recompensant així la seva lleialtat i consolidant el control romà sobre el territori. La ciutat es va convertir en la capital de la província de Lusitània i va arribar a ser un dels centres més importants de la Hispània romana.

Estructura i urbanisme romà

La seva ubicació és estratègica, al costat del riu Guadiana. Al llarg del temps, es va organitzar amb una estructura urbanística clarament romana, basada en un traçat ortogonal amb carrers que formaven una retícula. A la ciutat hi havia dues vies principals:... Continuar leyendo "Mèrida: Història i llegat de l'antiga Augusta Emèrita" »