Chuletas y apuntes de Latín

Juli Cèsar: Orígens i Primer Triumvirat

Juli Cèsar va néixer a Roma l'any 101 aC en la gens Júlia, una família noble que es considerava descendent d'Enees, heroi de la guerra de Troia. Durant el seu consolat amb Calpurni Bíbul, va proposar lleis a favor del poble, com el repartiment de terres, però el Senat s'hi va oposar. Davant l'oposició del Senat, Cèsar va buscar el suport de Cras i Pompeu, els quals van prometre defensar-lo fins i tot amb l'espasa. Aquesta aliança va ser ben rebuda pel poble, però va irritar els aristòcrates. L'any 60 aC, Cèsar va ser elegit cònsol, compartint el càrrec amb Pompeu i Cras. Junts, van formar el primer triumvirat, una aliança política destinada a dominar la política romana i controlar el... Continuar leyendo "Juli Cèsar, Triumvirats i la Transició a l'Imperi Romà" »

El Ejército Romano en el Siglo II a.C.

En el siglo II a.C., el ejército romano ya poseía un carácter permanente y se puede considerar profesional. Su composición se estructuraba de la siguiente manera:

Unidades Tácticas

• La legión: Compuesta por 6.000 hombres, era la unidad táctica superior del ejército.
• La cohorte: Constaba de 600 hombres. Cada legión se dividía en 10 cohortes.
• El manípulo: Se componía de 200 hombres, representando la tercera parte de una cohorte. Cada cohorte contenía 3 manípulos.
• La centuria: Era un grupo de 100 hombres, la mitad de un manípulo. Cada manípulo estaba formado por 2 centurias.

Jerarquía de Cargos

De mayor a menor grado, los cargos en el ejército eran los siguientes:

• El cónsul: Existían dos cónsules,

1. Primer període: La República

Aquest període forma part de l’època clàssica, considerada l’edat d’or de la literatura romana. Els autors més importants d’aquest temps es consideren clàssics, és a dir, autors de primer nivell.

Aquest període va tenir lloc quan la República romana estava desapareixent a causa de les guerres civils. Per això també s’anomena:

• Període ciceronià
• Època de Cèsar

Aquests noms es deuen al fet que Ciceró i Cèsar són dos dels autors més representatius. Juntament amb Sal·lusti i Corneli Nepos, formen una de les generacions de prosistes més brillants de la literatura llatina.

Com que vivien en un moment polític molt intens, els dos gèneres en prosa que més es van desenvolupar van ser:

• La historiografia

Emerita Augusta: Fundació i Ubicació Estratègica

Mèrida, coneguda en l'antiguitat com a Emerita Augusta, va ser fundada l'any 25 aC per ordre de l'emperador August. El seu propòsit principal era allotjar els veterans de les guerres càntabres, soldats retirats coneguts com a emèrits, d'aquí el seu nom en homenatge a l'emperador.

Situada a l'actual Extremadura, a la província de Badajoz, Emerita Augusta es va convertir ràpidament en la capital de la província romana de Lusitània. Aquesta posició privilegiada es devia a la seva ubicació estratègica a la vora del riu Guadiana i a la seva connexió amb altres ciutats importants a través de la Via de la Plata, una ruta vital que arribava fins a Asturica Augusta.

Urbanisme Romà: Cardo,

Introducción al Teatro Latino

Los dos subgéneros fundamentales del teatro latino son la tragedia y la comedia. Dentro de la comedia, existían dos tipos principales:

• Fábula palliata: de temática griega.
• Fábula togata: de temática romana.

La comedia nueva griega (representada por Menandro) se caracteriza por una temática de enredos amorosos con situaciones y personajes estereotipados. Por otro lado, las atelanas, de carácter popular romano, consistían en representaciones improvisadas y rudimentarias donde los actores utilizaban máscaras y los personajes eran siempre los mismos.

Los actores se organizaban en compañías bajo la dirección de un responsable. Las obras se representaban durante las fiestas oficiales; hasta el año 55 a.C.,... Continuar leyendo "El Teatro Latino: Evolución, Autores y Legado de la Comedia Romana" »

Orígenes de la Historiografía Romana: Los Anales

Del afán por mantener la memoria de los hechos pasados, colectivos o individuales, se originan en Roma los llamados anales, recuentos anuales realizados por el Pontífice Máximo. Así, los primeros historiadores cuyo nombre conservamos siguieron esta costumbre de historiar escuetamente año por año. Por ello, son llamados analistas; el primero de ellos, Q. Fabio Píctor, de hecho, empezó su actividad sustituyendo al Pontífice en la redacción de los anales oficiales.

Historiadores Romanos Destacados

Gayo Julio César

Gayo Julio César. Gramático y escritor excelente, como demuestra en sus libros de comentarios De bello Gallico y De bello civili, relatos de sus campañas militares con los... Continuar leyendo "Figuras Clave de la Historiografía Romana Antigua" »

Quan Cèsar ja havia marxat cap a Il·líria, l’escassetat de blat provoca una nova guerra

Un  cop dutes  a  terme  aquestes  accions,  Cèsar  considerava  que  la  Gàl·lia  havia  estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb  una gran escassetat de blat.» (pacatam essé Galliam: oració subordinada substantiva d’infinitiu. Fa de CD de existimabat)

Davant el complot dels belgues, Cèsar envia dues legions sota el comandament de Q. Pedi

Mentre Cèsar era a la Gàl·lia citerior, li

La Historiografía Latina: Memoria, Poder y Propaganda

Características Fundamentales de la Historiografía Romana

La historiografía fue uno de los géneros más importantes de la literatura latina. Desde su origen, este registro de la historia sirvió no solo para estudiar y narrar los hechos del pasado, sino también para aplicarlo a las circunstancias políticas del momento. En definitiva, la historiografía latina entendía el pasado como una lección para el presente y, en muchos casos, adoptaba la forma de un reloj de arena, ya que prestaba más atención a la fundación del Estado y al momento de la escritura que a los acontecimientos intermedios.

En su mayoría, estas obras estuvieron vinculadas al poder político y pretendieron ensalzar... Continuar leyendo "La Historiografía Latina: Memoria, Poder y Propaganda en Roma" »

Aqüeductes Romans: Subministrament d'Aigua Essencial

Les cases romanes no tenien aigua corrent, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant, una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).

L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. Al punt d'origen de l'aigua que abastia una ciutat se l'anomena caput aquae.

L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els... Continuar leyendo "Aqüeductes Romans: Enginyeria i Subministrament d'Aigua" »

Introducción a la Comedia de Plauto: Anfitrión

La comedia Anfitrión de Plauto nos sumerge en una trama de engaños divinos y confusiones de identidad. La historia comienza con Júpiter, prendado de Alcmena, la esposa del general tebano Anfitrión. Aprovechando la ausencia de este último, quien se encuentra al frente de las tropas tebanas en su campaña contra los teléboas, el dios supremo adopta la apariencia física de Anfitrión para seducir a su esposa. Así, al inicio de la comedia, Júpiter disfruta de una larga noche de amor con Alcmena.

En esta estratagema, Júpiter cuenta con la complicidad de su propio hijo, el dios Mercurio, quien asume la forma de Sosia, el esclavo de Anfitrión. En su papel de fiel y astuto esclavo cómico, Mercurio... Continuar leyendo "El Engaño Olímpico: Trama y Personajes de Anfitrión de Plauto" »