Chuletas y apuntes de Latín

BARCINO

Barcino o Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino va ser fundada entre l’any 15 - 5 aC, en l’època de l’emperador August. August va anar a la península Ibèrica (Hispania) per pacificar les zones del nord: els càntabres i els asturs. Després de vèncer-los, August va començar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica (reforma administrativa i viària) i va fundar Bàrcino.

La va fundar al centre d’un territori molt productiu, a sobre d’un petit turó (Monts Taber), a la plana que es troba entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Estava sobre el traçat de la via Augusta (carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani). Es va... Continuar leyendo "Ciutats Romanes de la Península Ibèrica" »

Introducción: La Llegada de Roma a Hispania

La llegada de Roma a Hispania durante el siglo III a.C. marcó el inicio de la II Guerra Púnica, un conflicto en el que Roma buscaba reducir la influencia cartaginesa en el Mediterráneo. La victoria romana condujo a la conquista del territorio en cuatro fases, convirtiendo a Hispania en una provincia romana cuya principal función era abastecer de alimentos a Roma. Este proceso, conocido como romanización, se prolongó hasta el siglo V d.C.

Desarrollo: La Asimilación Cultural y Política

El proceso de conquista también inició la profunda romanización de Hispania, donde la civilización romana se expandió y asimiló a la población autóctona. La rápida romanización, con la notable excepción... Continuar leyendo "El Proceso de Romanización en Hispania: Desde la Conquista Púnica hasta el Declive Imperial" »

Virgili (70 aC - 19 aC)

Biografia

• Va néixer a Màntua, al nord d'Itàlia, al segle I aC.
• Provenia d'una família rural acomodada i va estudiar retòrica a Roma.
• Va conèixer a Mecenes, protector de les arts, i als poetes Horaci i Vari al "cercle de Mecenes".
• Va utilitzar el metre dodecàsic en els seus versos.
• L'emperador August li va encarregar un poema sobre els orígens de Roma i la família Júlia, l'Eneida, que va ocupar-lo la major part de la seva vida.
• Va morir al 19 aC, durant un viatge de tornada de Grècia.

Obres

Bucòliques

• Poemes on pastors dialoguen sobre temes socials, polítics i amorosos.
• Idealitza la vida al camp, seguint els desitjos d'August de fomentar la vida rural.
• S'inspira en l'autor grec Teòcrit.

Geòrgiques

• Poemes centrats en

Poetes Romans Clàssics

Quint Horaci Flac (65-8 aC)

Nascut a Venúsia, al sud d'Itàlia, en el si d'una família humil. El seu pare, llibert, va prioritzar l'educació del seu fill a Roma i Atenes. Horaci va lluitar contra August al bàndol dels assassins de Juli Cèsar a la batalla de Filipos. Amnistiat després de la victòria d'August, va perdre les terres familiars. Va treballar com a funcionari fins que Virgili el va presentar a Mecenes, qui li va proporcionar suport econòmic i una finca al camp sabí. Horaci va rebutjar càrrecs polítics, inclòs el de secretari privat d'August. Va morir poc després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Obres d'Horaci:

• Sàtires (Sermones): 18 poemes en dos llibres amb crítica social irònica.
• Epodes:

Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC)

L'oratòria romana

L'oratòria, l'art de parlar en públic de manera persuasiva, va florir en ambients polítics de llibertat com l'Atenes democràtica i la República romana, però va decaure durant l'Imperi. A diferència dels escrits, l'oratòria és per ser escoltada, fins i tot representada, no llegida.

A partir del segle II aC, a Roma van sorgir escoles de retòrica. Influents en la formació de la classe mitjana-alta, van modelar l'estil oratori de figures públiques. Les tres tendències principals eren la neoàtica, l'asiànica i la ròdia (Ciceró).

Els discursos es classifiquen en polítics, judicials i funeraris.

Ciceró, mestre de l'oratòria

Marc Tul·li Ciceró, destacat orador i polític romà,... Continuar leyendo "Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci" »

Llistat de Locucions Llatines i Llur Ús

Definicions i Exemples

Conceptes Comuns

• Accèssit: En un certamen, recompensa inferior al premi.
• Addenda: Notes que cal afegir al final d'un escrit per completar-lo.
• Àlies: Sobrenom.
• Currículum: Document amb les dades biogràfiques, títols, mèrits, càrrecs, etc.
• Dèficit: Terme econòmic per indicar pèrdues. També es fa servir fora de l'àmbit econòmic com a sinònim de mancança.
• Esnob: Es diu d'aquella persona que és amatent a adoptar tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla senyal de distinció, bon gust, intel·ligència...
• Interim: En l'interval entre un fet i el següent.
• Lapsus: Error que es comet involuntàriament parlant o escrivint.
• Maremagnum: Gran confusió, avalot.
• Memoràndum:

Orígenes de la Historiografía Romana: Los Anales

Del afán por mantener la memoria de los hechos pasados, colectivos o individuales, se originan en Roma los llamados anales, recuentos anuales realizados por el Pontífice Máximo. Así, los primeros historiadores cuyo nombre conservamos siguieron esta costumbre de historiar escuetamente año por año. Por ello, son llamados analistas; el primero de ellos, Q. Fabio Píctor, de hecho, empezó su actividad sustituyendo al Pontífice en la redacción de los anales oficiales.

Historiadores Romanos Destacados

Gayo Julio César

Gayo Julio César. Gramático y escritor excelente, como demuestra en sus libros de comentarios De bello Gallico y De bello civili, relatos de sus campañas militares con los... Continuar leyendo "Figuras Clave de la Historiografía Romana Antigua" »

Palabras que comienzan con A

Annum

Simplificación de consonante doble y palatalización en castellano. Apócope de la -m final. Apertura en -o de la -u final.

• Cultismos: anual, anualidad, anuario.
• Patrimoniales: añada, añal, añejo, año.

Aperire

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apócope de la -e- intermedia. Síncopa de la vocal -e átona final.

• Cultismos: apertura.
• Patrimoniales: abrir.

Aurum

Monoptongación de -au- en -o-. Apócope de -m final. Apertura de la -u final átona en -o.

• Cultismos: aúreo.
• Patrimoniales: oro, oropel.

Palabras que comienzan con C

Capillum

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apertura de la -i- tónica en -e-. Apócope de -... Continuar leyendo "Evolución del Latín al Castellano: Transformaciones Fonéticas y Ejemplos" »

La Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Causes i Desencadenants

• Tensions Post-Primera Guerra Púnica: Molts historiadors consideren que el conflicte va néixer d'una guerra i una pau mal resoltes, generant desconfiances mútues. L'elit cartaginesa es va ressentir per l'expulsió del mar Tirrè i la humiliació per part de Roma. Amílcar Barca buscava venjança.
• Política Hegemònica Romana: Roma, al segle III aC, aspirava a dominar el Mediterrani després d'haver conquerit la península Itàlica. Qualsevol intent de crear un poder autònom era vist com una amenaça. L'expansió cartaginesa a Hispània, tot i no ser territori romà, preocupava Roma pel seu potencial rival.
• Factors a la Península Ibèrica: L'afirmació del poder cartaginès a Hispània

La I Guerra Púnica (264 – 241 AC): 23 anys de duració. Abans d'aquesta, els romans havien estat bastant ocupats amb el regne de Pir (actual Albània), conquerint colònies gregues... La I Guerra Púnica va arribar d'una forma bastant ràpida. Tot comença perquè hi ha un grup de mercenaris romans, anomenats marmetins, que es van dirigir a Sicília perquè a la ciutat de Siracusa hi havia un tirà que es deia Agatocles que els va contractar. Quan aquests mercenaris arriben a Sicília, aquest tirà mor. Aquests decideixen aprofitar i saquejar la ciutat. Quan el nou tirà va començar a pressionar-los i intenten esclafar-los, alguns d'ells van demanar ajuda a Roma i alguns altres ajuda a Cartago. El Senat romà va rebutjar anar a Sicília,... Continuar leyendo "La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània" »