Chuletas y apuntes de Latín de Oposición

Vida i obra d'Ovidi

Narra la seva vida al poema Tristia 4,10. Neix a Sulmona, Itàlia el 43 a.C. Familia benestant. Estudia retòrica (Discursos) a Roma i acaba els seus estudis en un viatge pel món hel·lènic. Al tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial però abandona aviat per dedicar-se a la poesia. Frequentava el cercle de Messala Corví i no el de Mecenas com altres autors com Virgili o Horaci. Es va divorciar dues vegades abans de trobar la felicitat conjugal amb la seva tercera esposa. Escriu sobre la vida de l'alta societat romana. Es va dedicar a diversos gèneres poètics.

Poesia elegíaca d'amor

Amors: Primera obra, recull poemes amorosos. Situacions típiques en una relació (gelosia, infidelitat), per poder escriure'l s'... Continuar leyendo "La vida i obra d'Ovidi, poeta romà" »

Las Geórgicas de Virgilio

Las Geórgicas son un poema perfectamente articulado, introducido por un proemio en cada uno de sus cuatro libros:

• Libro I: Las guerras civiles.
• Libro II: El elogio de la vida campestre.
• Libro III: La peste de los animales.
• Libro IV: La historia de Aristeo.

Virgilio escribió las Geórgicas por invitación de Mecenas, quien deseaba poner en práctica el programa de regeneración moral ideado por Augusto, el cual defendía la recuperación de la agricultura. La obra elogia a Italia y los valores éticos de las poblaciones itálicas, siguiendo la tradición literaria y presentando un mundo real.

La Eneida: La Epopeya Romana

La Eneida es un poema épico formado por 12 libros escritos en hexámetros dactílicos. Se tomó como... Continuar leyendo "La Épica Latina: De Virgilio a Lucano y Estacio" »

La religión durante el Imperio

Durante los últimos años de la República y los primeros años del Principado de Octavio Augusto, las creencias y las prácticas religiosas decayeron. Así, el propio Augusto se encargó de volver a la religión del pasado y protegió la religión tradicional.

Las religiones orientales

A pesar del auge que adquirió la religión tradicional, los soldados que llegaban de África introdujeron en Roma una serie de cultos orientales que se extendieron rápidamente por todo el Imperio.

El culto al emperador

Por influencia de las religiones orientales, en las que estaba extendido el culto al monarca, en las principales provincias se rindió culto a Octavio Augusto y a los emperadores posteriores. Se inició así el culto... Continuar leyendo "La Evolución de la Religión en el Imperio Romano: Cultos, Ritos y Cristianismo" »

Personajes Típicos de la Comedia Latina

En el teatro de Plauto, los personajes responden a arquetipos bien definidos:

• El adulescens: Joven enamorado y triste.
• El senex: Padre severo y burlado, aunque puede llegar a ser un rival de sus propios hijos.
• La meretrix: Cortesana.
• El parasitus: Personaje muerto de hambre.
• El miles gloriosus: El soldado fanfarrón.
• El leno: El alcahuete.
• El servus: La figura más ingeniosa de Plauto y el verdadero motor de la historia.
• La fortuna: Una fuerza omnipresente en el desarrollo de la trama.

La Lengua y los Metros en el Teatro de Plauto

En su obra se nota la gran riqueza de los metros que utiliza. La lengua es absolutamente original, mezclando expresiones griegas y helenizantes con palabras de otros idiomas, como el... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Romano: De la Comedia de Plauto a las Tragedias de Séneca" »

Barcino: La Fundació de la Colònia Romana

Barcino, la fundació de Barcelona, es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques. Barcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fou fundada per l'emperador August l'any 14 aC, un cop acabades les Guerres Càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península.

Geografia i Economia de la Barcino Romana

La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'Edat Mitjana Mont Tàber, enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs, i entre la Serra de Collserola i el mar. El territori fou objecte d'una parcel·lació entre els colons i d'una intensa explotació... Continuar leyendo "Barcino: Orígens i Evolució de la Barcelona Romana" »

Els grecs a la península

Pels volts de l’any 600 a.C., els grecs s’establiren a Empúries, a Roses i a d’altres indrets més meridionals de les costes catalanes i valencianes. La relació dels grecs amb els pobles indígenes fou comercial; foren els introductors de la moneda a les terres catalanes continentals (mentre que a Eivissa la van introduir els cartaginesos).

Colònies principals

• Rhode
• Emporion
• Hemeroskopeion
• Artemiso

L’expansió grega quedà frenada davant la rivalitat amb els comerciants fenicis i cartaginesos, que disputaren als grecs el domini comercial de la zona. (Paraules d'origen grec: porpra, colp, cima, guix, orfe, escola).

Els celtes

Eren ramaders i agricultors nòmades que coneixien la metal·lúrgia del ferro. Es van establir... Continuar leyendo "Història Antiga: Grecs, Celtes i la Romanització" »

Aculturació

S'entén com el procés de canvi que experimenten les formes de civilització d'una societat quan entra en contacte amb les d'una altra societat diferent.

Factors de la Romanització

Factor Geogràfic

Per tal de poder desplaçar-se ràpidament a qualsevol punt del territori, els romans van construir una xarxa de carreteres de 80.000 km que confluïa a Roma.

Factor Polític

S'hi establien colònies que reproduïen exactament l'organització de Roma, tant des del punt de vista polític com administratiu, social i cultural.

Factor Humà

Representat sobretot pels soldats que, després de llicenciar-se, generalment no tornaven als seus llocs d'origen sinó que romanien com a ciutadans d'alguna de les colònies que Roma tenia arreu. Per mitjà... Continuar leyendo "La Romanització: Procés i Factors Clau" »

El Fuero Medieval Castellano: Una Fuente Jurídica Inmediata

El fragmento objeto de comentario es una fuente de historia del derecho, específicamente una fuente jurídica de carácter inmediato al tratarse de un Fuero. El ámbito de aplicación de este Fuero es local, y su fecha de redacción se sitúa, con cierta incertidumbre, entre finales del siglo XII y el año 1200. Este texto se inscribe, además, en el sistema jurídico del derecho medieval castellano.

La Historia Natural de Plinio el Viejo: Un Compendio del Saber Antiguo

La obra es considerada la enciclopedia más antigua del mundo, abarcando saberes tan diversos como la física, la astronomía, la geografía, la botánica, la zoología y la medicina. El prólogo, además, fue obra del... Continuar leyendo "Derecho y Administración Romana en Hispania: Un Recorrido por la Bética y el Legado Medieval" »

POBLES PREROMANS

Invenció de l'escriptura a Mesopotàmia pels sumeris cap al 3000 a.C. Això suposa la transició de la prehistòria a la història cap al 3200 a.C pels egipcis. A Espanya fa 2000 a.C. Els pobles preromans són aquells que habitaren la península Ibèrica i les Illes Balears abans de l'arribada dels romans (218 a.C). Es divideixen en 2 grups:

Pobles indígenes:

Ibers, Celtes, Tartessos

Pobles colonitzadors:

Fenícis, Grecs, Cartaginesos.

Els pobles indígenes van arribar de manera terrestre, i els pobles colonitzadors fan migració navegant.

Els pobles colonitzadors aporten l'escriptura, el ferro i, a més, introdueixen a la Península Ibèrica i a les Illes Balears en els circuits comercials de la Mediterrània (així és com començaren... Continuar leyendo "Pobles Preromans i la Península Ibèrica en les Guerres Púniques" »

Evolución de la Filología y la Gramática Latina

Aetas Antiqua (Siglos II a.C. - V p.C.)

Principales Figuras y Obras

• Cicerón (Siglo I a.C.): Escribía sobre la gramática, la cual se dividía en cuatro partes:
  • Poetarum pertractatio
  • Historianum cognito
  • Verborum interpretatio
  • Pronuntiandi sonus
  Sus obras clave incluyen "De Oratore" y "Orator", que tratan sobre los cinco cánones de la retórica:
  1. Invenio (Invención)
  2. Dispositio (Disposición)
  3. Elocutio (Elocución)
  4. Memoria (Memoria)
  5. Pronuntiatio (Pronunciación o *Declamatio siue Actio*)
• Terencio Varrón (Siglo I a.C.): Autor de "De Lingua Latina" (XXV libros), estructurado en:
  • Etymologia
  • Morphologia
  • Syntaxis
  Protagonizó el debate entre la analogia (*ratio*, *aequabilitas sermonis*) y la anomalía (*consuetudo*