El paper de la dona a l'antiguitat: Grècia i Roma

Famílies europees

Les famílies europees inclouen les branques: germànica, cèltica, itàlica, baltoeslava, grega i albanesa.

La dona a la Grècia antiga

• Funció primordial: Tenia encomanada la reproducció de fills.
• Paper social: El seu rol era secundari i se l'excloïa del món masculí.
• Educació: Rebien una formació bàsica a càrrec de la mare, l'àvia o la criada, centrada en tasques domèstiques com cuinar, teixir o brodar.
• Dones espartanes: A Esparta, les dones participaven en la vida social, no quedaven recloses a casa i podien assistir als Jocs Olímpics, tot i que no hi podien participar.
• Poetesses gregues: A l'illa de Lesbos va destacar Safo, que va liderar una escola per a joves aristòcrates i va escriure una poesia plena de sensibilitat.
• Dones llegendàries: Figures com Helena de Troia, Penèlope, les Amazones, Andròmaca o Lisístrata han esdevingut famoses per desafiar el paper tradicional de la dona.
• Les heteres: Dones de companyia que assistien els homes en reunions socials a canvi de diners.
• Les concubines: Eren relacions estables que sovint convivien a la casa familiar.

La dona a la Roma antiga

• Estatus: Eren considerades les mestresses de la casa.
• Llibertat: Després del matrimoni, tenien més llibertat de moviments i podien sortir de casa.
• Educació: Eren les encarregades d'educar els fills com a futurs ciutadans.
• Limitacions socials:
  • Fins a l'època imperial, menjaven als banquets assegudes als peus del marit.
  • Tenien prohibit beure vi pur; l'havien de barrejar amb aigua i mel.
  • Havia de ser un model d'austeritat, laboriositat i fidelitat.
  • No tenien nom propi com els homes.
  • L'home podia decidir que l'esposa o concubina interrompés l'embaràs.

El matrimoni romà

La finalitat principal del matrimoni era la procreació. Era una institució necessària, ja que els homes solters eren mal vistos socialment i havien de pagar més impostos. Les dones es casaven al voltant dels dotze anys, mentre que els homes ho feien entre els catorze i els setze, tot i que sovint esperaven fins als trenta.

Perquè un matrimoni fos legal, s'havien de complir els següents requisits:

• Edat mínima: 12 anys per a elles i 16 per a ells.
• Consentiment: Calia l'aprovació dels pares, tot i que amb el temps els contraents van guanyar capacitat d'opinió.
• Ciutadania: Tenir el dret de matrimoni (ius conubii) per ser ciutadans romans.