Història Antiga: Grecs, Celtes i la Romanització

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,55 KB

Els grecs a la península

Pels volts de l’any 600 a.C., els grecs s’establiren a Empúries, a Roses i a d’altres indrets més meridionals de les costes catalanes i valencianes. La relació dels grecs amb els pobles indígenes fou comercial; foren els introductors de la moneda a les terres catalanes continentals (mentre que a Eivissa la van introduir els cartaginesos).

Colònies principals

  • Rhode
  • Emporion
  • Hemeroskopeion
  • Artemiso

L’expansió grega quedà frenada davant la rivalitat amb els comerciants fenicis i cartaginesos, que disputaren als grecs el domini comercial de la zona. (Paraules d'origen grec: porpra, colp, cima, guix, orfe, escola).

Els celtes

Eren ramaders i agricultors nòmades que coneixien la metal·lúrgia del ferro. Es van establir al territori de l’actual Catalunya, a la vall de l’Ebre i, més tard, en regions del nord peninsular i la Meseta, on van conviure amb les comunitats existents (celtibers).

Característiques principals:

  • No coneixien l’ús de la moneda.
  • No solien mantenir intercanvis comercials.
  • Desconeixien l’escriptura.
  • Manifestacions artístiques escasses.
  • S'agrupaven en tribus, eren molt bel·licosos i sovint feien de mercenaris.

Conquesta romana de la península

Després de l’expulsió dels cartaginesos, va començar la primera fase: el domini de la costa oriental de la península. El segon període de conquesta es caracteritza per les guerres contra els pobles de la Meseta, una guerra llarga a causa de la resistència dels lusitans i dels celtibers fonamentalment.

Una vegada pacificada una bona part d’Hispània, només quedaven fora del domini romà les terres del nord. Al final del segle I a.C. van ser sotmeses les bel·licoses tribus de càntabres i asturs.

La romanització

La romanització va suposar una transformació profunda del sistema de vida, basat en uns elements cohesius comuns:

  1. Dret romà: Mateixes lleis per a tots.
  2. Xarxa de comunicacions: Tant per terra com per mar, facilitant els intercanvis culturals per tot l'imperi.
  3. Model urbanístic: Exportat a multitud de ciutats.
  4. Llengua llatina: Actuava com a llengua franca i hegemònica.
  5. Manifestacions culturals: Sovint vinculades a l'oci, que els ciutadans romans exportaven com a poble colonitzador, incloent-hi la literatura.

Entradas relacionadas: