Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

XVII. Mendeko Euskal Idazleen Bilduma

Latín4,19 KB

Lazarraga (1605)

Jaiolekua: Larrea, Araba.
2004an aurkitutako Lazarragaren eskuizkribua euskal testu garrantzitsuenetarikoa da.

Obra: Bertso, kanta eta maitasun-kontuen bilduma. Kontakizun mitologiko bat ere badu.

Eskuizkribua:

  • 102 orrialde (lehenengo laurak osatu gabeak).
  • Amodioa gai nagusia.
  • Bi herenak poesia.
  • Gainerakoa, artzain-eleberria.

Forma:

  • Prosa eta poesia.
  • Lirika gortesaua.
  • Gehienbat euskaraz.

Euskara:

  • Arabako ipar-ekialdeko euskara.
  • Bizkaieraren aztarnak.
  • Aspaldiko euskararen arrastoak.

Ondorioa: Euskal literatura idatziaren lekukoak Hegoaldean ere badira, bai olerkian, bai prosan.

Transkripzioa:

  • Ez da zientzi helburuz egina, irakurketa errazteko baizik.
  • Testua ez da puntuatu.
  • Idatzitako oharrak kurtsibaz.
  • Hizkiak, silabak eta hitzak egungo irizpideen
...
Continuar leyendo "XVII. Mendeko Euskal Idazleen Bilduma" »

Arquitectura Romana: Urbanisme, Temples i Edificis d'Oci

Latín4,68 KB

Arquitectura Romana: Característiques i Tipologies

Influència Etrusca en l'Art Romà

La temàtica principal dels etruscos era la funerària, i els sarcòfags són la tipologia més destacada. També van cultivar el retrat amb una gran intenció realista. Van desenvolupar la tècnica de la fosa del bronze pel procediment de la cera perduda.

Urbanisme Romà

L'urbanisme romà es basava en una quadrícula ortogonal:

  • Cardo: Carrer principal de la ciutat romana que la travessa en sentit nord-sud.
  • Decumanus: Carrer principal de la ciutat romana que la travessa en sentit est-oest (originalment anomenat Decuma).

El Fòrum

Plaça central on s'aixecaven els edificis públics més importants: temples, basíliques i monuments commemoratius.

Tipologia Arquitectònica

Edificis

...
Continuar leyendo "Arquitectura Romana: Urbanisme, Temples i Edificis d'Oci" »

Relatos y Estrategias Militares en la Antigua Roma: Textos Clásicos

Latín3,1 KB

Crónicas de las Campañas Militares Romanas

Operaciones de César y Metelo

César unió esas cohortes con su ejército y dejó ir a Atio sin sufrir daño. En los primeros días, decidió fortificar el campamento con grandes trabajos, transportar trigo de los municipios cercanos y esperar a las restantes tropas.

Entre tanto, Metelo recibió un clamor hostil por la espalda; luego, girado el caballo, observó la huida de sus soldados del campamento. Así pues, envió al campamento toda la caballería y a Mario con las cohortes de los aliados rápidamente.

Maniobras de Escipión en el Haliacmón

Escipión permaneció durante dos días en el campamento junto al río Haliacmón, el cual fluía entre él y el campamento de Domicio. Al tercer día, al...

Continuar leyendo "Relatos y Estrategias Militares en la Antigua Roma: Textos Clásicos" »

Historia y Subgéneros de la Dramaturgia Romana

Latín3,09 KB

El Género Dramático en la Antigua Roma

El drama es el género literario que comprende las obras destinadas, en la mayoría de los casos, a ser representadas, y en las que predominan el diálogo y la polimetría. Como precedentes literarios encontramos la fescennina, la farsa de Tarento, las atelanas, el mimo y las sátiras dramáticas.

Desarrollo Histórico y Autores

Livio Andrónico tradujo y adaptó comedias y tragedias griegas al latín. Tras él, Nevio escribió comedias en el género de la togatae. Ennio también cultivó la comedia.

Clasificación de los Subgéneros

El teatro romano se puede dividir en subgéneros:

  • Géneros mayores: La tragedia y la comedia. La comedia se subdivide en palliatae y togatae. La tragedia puede ser de origen griego
...
Continuar leyendo "Historia y Subgéneros de la Dramaturgia Romana" »

Historia y Evolución de la Hispania Romana: Cronología, Conquista y Legado

Latín3,61 KB

Cronología Política de Roma

  • Monarquía: del 753 a.C. al 509 a.C.
  • República: del 509 a.C. al 27 a.C. (Augusto, primer emperador).
  • Imperio: se divide en dos etapas:
    • Alto Imperio: del 27 a.C. al siglo III d.C.
    • Bajo Imperio: del siglo III al 476 d.C.

En el año 395 d.C., el emperador Teodosio dividió el Imperio romano entre sus dos hijos: a Arcadio le otorgó el Imperio romano de Oriente, y a Honorio la parte occidental, con capital en Roma.

La Llegada de los Romanos y las Guerras Púnicas

Roma, en su afán expansionista por el Mediterráneo, chocó pronto contra los intereses comerciales y militares de los cartagineses, iniciando las Guerras Púnicas (264 a.C. - 146 a.C.).

En la primera guerra, los romanos conquistaron las islas de Cerdeña y Sicilia....

Continuar leyendo "Historia y Evolución de la Hispania Romana: Cronología, Conquista y Legado" »

Poesia Èpica Llatina: De Livi Andronic a Virgili

Latín3,29 KB

Poesia Èpica Llatina Abans de Virgili

El primer escriptor rellevant de la literatura llatina va ser Livi Andronic (c. 280-200 aC), d'origen grec. Va traduir al llatí l'Odissea d'Homer, a més d'adaptar obres teatrals gregues a la llengua llatina. Com que s'han conservat pocs fragments de la seva obra, no es pot saber si Odusia va ser fidel a l'original grec. Cal assenyalar la seva aportació a la literatura llatina.

Altres cultivadors de l'epopeia romana van ser Gneu Nevi (c. 260-200 aC), que va compondre un poema èpic: La Guerra Púnica, i Quint Enni (c. 239-169 aC), que en els seus Annals va utilitzar per primer cop l'hexàmetre dactílic, el vers de l'èpica grega.

Virgili

Publi Virgili Maró va néixer l'any 70 aC. Quan ja havia escrit les...

Continuar leyendo "Poesia Èpica Llatina: De Livi Andronic a Virgili" »

Les tres aparicions a Enees en la caiguda de Troia

Latín2,73 KB

Segons el cant segon de l’Eneida de Virgili, en diferents moments de la nit de la destrucció de Troia, s’apareixen a Enees tres personatges: un company d’armes que ja és mort, una divinitat i un personatge que acaba de desaparèixer misteriosament. A continuació, s'expliquen cadascuna d’aquestes aparicions i els prodigis que marquen el destí de l'heroi.

L'aparició d'Hèctor i l'avís de fugida

Quan els grecs comencen a envair Troia, Hèctor, fill mort de Príam, s’apareix en somnis a Enees per dir-li que els grecs s’han apoderat de la ciutat i que cal que en fugi ràpidament, s’endugui els déus Penates i els cerqui una nova ciutat. Enees no es deixa convèncer immediatament i es dirigeix al palau de Príam per lluitar.

La intervenció

...
Continuar leyendo "Les tres aparicions a Enees en la caiguda de Troia" »

Anàlisi del conte: La maledicció i vocabulari de Mequinensa

Latín3,61 KB

Anàlisi del conte

A Lleida, la bruixa li diu a la Gabriela que el petit ha estat maleït i que la persona que li vol fer mal és aquella que sigui la primera a donar-li un petó al nen quan arribin a Mequinensa. Aquesta és la raó per la qual ella, en baixar de l'autobús, li clava una navalla —que duia per al seu marit— a la persona que primer li fa el petó a la criatura. El conte té un final obert, ja que no arribem a saber si és el Marcel·lí, l'Adelaia o bé la Carlota, mare del Marcel·lí, la persona que estan jutjant.

Vocabulari

Lletra A

  • Acomboiar: Acompanyar d'un lloc a un altre algú.
  • Acoquinar: Acovardir.
  • Afanar: Robar.
  • Agutzil: Oficial municipal inferior que fa els manaments de l'alcalde.
  • Apotecari: Farmacèutic.
  • Ataüllar: Albirar,
...
Continuar leyendo "Anàlisi del conte: La maledicció i vocabulari de Mequinensa" »

La Evolución de la Oratoria Romana: Desde Catón el Censor hasta el Esplendor del Siglo I a. C.

Latín3,42 KB

Los Orígenes de la Oratoria Romana: Catón el Censor y la Tradición Latina

Catón el Censor es el primer orador del que tenemos noticias concretas. En los fragmentos conservados se observa la fuerza y la vivacidad de este orador, defensor a ultranza de las costumbres latinas frente a las influencias helénicas.

La oratoria romana era partidaria de la improvisación, y a Catón se le atribuye la célebre frase:

«Rem tene, verba sequentur» (Mantén el tema, las palabras seguirán).

Para los primeros romanos, lo importante era ser poseedor de la verdad, por lo que el orador debía tener unas cualidades morales fundamentales:

  • Gravitas (seriedad)
  • Dignitas (dignidad)
  • Maiestas (superioridad)
  • Bona fides (rectitud)

En cambio, la retórica griega enseñaba...

Continuar leyendo "La Evolución de la Oratoria Romana: Desde Catón el Censor hasta el Esplendor del Siglo I a. C." »

Edgar Allan Poe: Bizitza eta Obra

Latín2,06 KB

Edgar Allan Poeren “Putzua eta pendulua”

Edgar Allan Poeren “Putzua eta pendulua” kontakizuna dugu hau. Ipuin hau Poek idatzitako hirurogei kontakizunetako bat da.

Pertsonaiak eta testuingurua

Pertsonaiei dagokionez, protagonista bat eta Inkisizioa ditugu:

  • Protagonista: Delitu batengatik heriotza-zigorrera kondenatu dute eta zenbait tortura jasango ditu. Narratzaileak ez du haren izenik ematen.
  • Inkisizioa: Eliza Katolikoaren barnean herejia ezabatzen jarduten zuen erakundea da.

Lekuari dagokionez, istorioa kartzela moduko gela batean gertatzen da, non protagonistak ingurua ikertzen duen. Denborari dagokionez, Erdi Aroan gaudela esan dezakegu, Inkisizioaren garaian.

Poeren beste lan batzuk

Poek lan ugari idatzi ditu, besteak beste:

  • Rue Morgueko
...
Continuar leyendo "Edgar Allan Poe: Bizitza eta Obra" »