Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino

• fundada 15-5 aC

• època d'August

• entre la costa i serra de Collserola

• entre el Besòs i Llobregat

• Sobre la Via Augusta, traçat urbanístic de les colònies romanes (10 hectàrees,

  amb muralles amb torres i 4 portes d'entrada)

• Dividida pel cardo i el decumanus, entre ells el fòrum a (NE) l'actual plaça Sant Jaume.

• Al fòrum, el temple dedicat a August-columnes d'estil corinti, a sobre d'un pòdium.

• Domus romanes, amb bonics mosaics. Destaca bugaderia, taller de tintatge, factoria de salaons i instal·lació vinícola.

• S. IV dC, nova muralla (76 torres) a plaça Ramón Berenguer

• 4 portes d'acces a la ciutat (Praetoria, plaça Nova)

• Aqüeducte, aigua de les fonts del Besòs. Un del arcs reconstruït a plaça

La Historiografía Romana: César, Salustio, Tito Livio y Tácito

La historiografía es un género literario en prosa que tiene como objeto los sucesos acaecidos a un determinado pueblo. La historia era considerada materia literaria, pues los autores escribían con un estilo lleno de artificios, convirtiendo sus textos en verdaderas obras de arte. La historiografía y la evolución histórica de Roma van íntimamente unidas, dividiéndose en cuatro periodos principales.

a) Historiografía antigua (desde las guerras púnicas hasta el s. I a.C.)

Los analistas recogen los hechos históricos anualmente. A medida que Roma se convierte en una gran potencia, la historia se escribe en latín. Desde los últimos años del siglo III a.C. hasta el final... Continuar leyendo "Evolución de la Historiografía Romana: De César a Tácito" »

BREU 1

Al I mil·lenni aC s'inicia un procés amb una sèrie de moviments de pobles procedents de la Mediterrània oriental cap a Occident i, concretament, cap a la península Ibèrica. Aquests pobles colonitzadors són els fenicis, els grecs i els cartaginesos.

Fenicis

Els fenicis procedien de l'actual Líban i van ocupar les costes mediterrànies del sud de la Península, fundant colònies com Gadir i Malaka, les actuals Càdis i Màlaga. Entre les principals característiques: la seva economia es basava en el comerç de metalls, vidre i perfums i van introduir el seu alfabet.

Grecs

Per altra banda, els grecs ocuparen les costes del nord del Mediterrani i les seves principals colònies foren Emporion i Rhode (actuals Empúries i Roses). La base... Continuar leyendo "Colonitzacions i romanització a la Península Ibèrica (I mil·lenni aC)" »

La Hispania Romana

La Conquista de la Península

La conquista de la Península se llevó a cabo en tres fases diferenciadas:

• La primera fase: Tuvo lugar entre los años 218 a. C. y 197 a. C. Un ejército romano, dirigido por Escipión el Africano, conquistó la costa mediterránea y los valles del Ebro y del Guadalquivir. Durante este periodo, derrotó a los cartagineses en la batalla de Ilipa (Alcalá del Río, Sevilla) y los expulsó definitivamente de la Península.
• La segunda fase: Se desarrolló entre el 154 a. C. y el 133 a. C. Una vez vencidos los cartagineses, los romanos emprendieron la conquista de la Meseta. Esta etapa fue especialmente larga debido a la dura oposición de pueblos como los lusitanos y los celtíberos. En este contexto,

La casa romana

Els romans classificaven els seus habitatges en tres tipus principals: la domus, que era la casa unifamiliar; l'insula, els blocs de pisos on vivien diverses famílies a les zones urbanes; i la vil·la, la casa de camp.

La domus

La domus era la casa unifamiliar, generalment habitada per les classes benestants. Es caracteritzava per:

• L'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa (el compluvium), i al seu voltant es trobaven les altres habitacions.
• No solia tenir finestres a l'exterior per preservar la intimitat.
• Normalment tenia un sol pis.
• Les diverses habitacions estaven destinades a un ús determinat.

La primera casa romana consistia en una sola sala, l'atri (atrium), on es desenvolupava la vida... Continuar leyendo "La Casa Romana: Domus, Insula i Vil·la" »

Primer Periodo: La República Tardía

Marco Tulio Cicerón

Oratoria y Filosofía

Dedicó la mayor parte de su vida a la abogacía y a la política. Se conservan de él unos 60 discursos. Sus vastos conocimientos sobre la teoría y la práctica de la oratoria los dejó plasmados en tratados fundamentales.

• Tratados de Oratoria: El De oratore o el Brutus.
• Filosofía: Al final de su vida, utilizó el forzado retiro de la política para recopilar el saber filosófico de su época.

Cayo Julio César

Historiografía

Se dedicó desde joven con ahínco a la carrera política hasta conseguir el poder supremo en Roma. Fue asesinado poco antes de conseguirlo. Fue también un excepcional hombre de letras. Se dedicó a ellas, con escritos de poesía, gramática... Continuar leyendo "Grandes Figuras de la Literatura Latina: De la República Tardía al Principado de Augusto" »

CICERÓ

Marc Tuli Ciceró va néixer al Laci el 106 aC. Va rebre ensenyament superior a Roma, on va estudiar retòrica i filosofia. Per ampliar els seus coneixements, va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes. Als 30 anys, torna a Roma treballant com a advocat, es casa amb Terència, amb qui tindrà dos fills, Marc i Túl·la, i comença la seva carrera política. Va ser qüestor a Sicília, on va denunciar Verres per corrupte. D’aquí va sorgir el primer gran èxit en els tribunals: el procés de Verres (Verrines).

Ciceró va seguir amb èxit la seva carrera política. Va ser escollit edil i després pretor. L’any 63 aC, va esdevenir un dels dos consols, el més alt magistrat, pel partit dels optimates. Des del consolat, va enfrontar-... Continuar leyendo "Ciceró: Vida, Obres i Influència en la Política Romana" »

Fonetika

Bokalak

Diptongoak eta hiatoak

Diptongoak (laburpena) eta hiatoak:

au = a (nauzu, nazu, aurkitu, arkitu); aa = ea / ie / ia (alabea, alabie, alabia)

ai = a (zait, zat); ea = ia eta oa = ua (semia, besua)

au = ab, eu = eb, ia = iya eta ua = uba (iturrya, buruba)

gaua–gaba hauek: abek, euri–ebi, euli–elbi.

Bokal txandakatzeak

e → a adibidez (baserri, basarri), (ederra, edarra)

e → i batzuetan (eseri, isiri), (ageri, agiri)

Kontsonanteak

Txustukariak

Ez dira erdialde osoan ahoskatzen (gehienetan s eta z ez dira bereizten).

Hasperena

Ez dago beti hasperenik. Hitz batzuetan bakarrik aurkitzen da: ago (aho), legortu (lehortu), iges (ihes)...

Patalizazioa edo bustidura

Patalizazio automatikoa:

• in = ñ eta il = ll (eremu osoan egiten da). Adibidez:

L'estructura social a l'antiga Roma

Eren drets privats:

• El dret de posseir i llegar propietats (Ius commercii).
• El dret de casar-se i exercir la pàtria potestat (Ius connubii).

Patricis i plebeus

Els ciutadans es dividien en dues classes socials: patricis i plebeus. Els patricis eren la classe social privilegiada, considerats els fundadors de les gentes i tenien el poder econòmic i polític.

Els plebeus no eren privilegiats. Eren artesans a la ciutat (plebs urbana) o petits propietaris agrícoles al camp (plebs rustica).

Com a part integrant de la plebs, hi havia el grup social dels clients (clientes), plebeus que es posaven sota la protecció d’un patrici, que era el seu patró (Patronus): li devien respecte i obediència i, a canvi, rebien suport... Continuar leyendo "L'estructura social a l'antiga Roma: ciutadans, esclaus i organització" »

1. Definición del género y características

La poesía lírica debe su nombre a que en su origen estaba estrechamente relacionada con la música. Los poemas se escribían para ser recitados por un solista o un coro con acompañamiento musical, frecuentemente la λύρα, “lira”, un instrumento de cuerda.

Las principales características son:

• El poeta se convierte en protagonista de su obra y nos habla de sus vivencias y sentimientos individuales (amores, amistad...).
• Gran variedad de temas, tipos de verso, estrofa y extensión.

2. Aparición del género en Roma: Los *Carmina* y *Poetae Novi*

Existían poemas llamados *Carmina*, cuya finalidad era acompañar las tareas cotidianas (la siega, trilla, golpe de remos), así como los cantos procesionales... Continuar leyendo "Exploración de la Poesía Lírica Romana: Catulo, Horacio y la Elegía" »