Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Les més treballades eren amb lloses ben anivellades amb la superfície i varies capes per sota. —> Stratae viae

Si en lloc de lloses la via estava construïda per còdols i pedres desiguals —> Glarea strata/ silice strata

Via Àpia: es va començar a construir amb Api Claudi el cec al poder.

Via Augusta: d’Octavi August ja que va ser qui la va reparar.

Els ponts: Com els romans al construir les vies intentaven seguir el desplaçament més recte i curt possible, els hi obligava a travessa rius i barrancs, pel que van necessitar construir ponts. 

Pont d’Alcántara / Pont de Mèrida

El transport naval: El transport marítim permetia portar grans mercaderies a llocs més llunyans amb un cost més baix que el transport terrestre. Els ... Continuar leyendo "La vida a la Roma antiga" »

Evolución Fonética del Latín al Castellano

Procesos Fonéticos y Ejemplos

Asimilación

cosules = consules = asimilación de ns por s

capsensis non capsessis = asimilación de ns por s

cojus o conjus = coniux = asimilación de kt por ks

defunctus > defuntus = Asimilación de nkt por nt

danno < damnus = asimilación de mn por nn/n

decenuir en lugar de decemuir= sustitución de la labial nasal (m) por la alveolar nasal (n) - asimilación

eunue por eumue= sustitución de la labial nasal (m) por la alveolar nasal (n) - asimilación

ferre < fer-se = Asimilación total progresiva

*fer-se > ferre = asimilación de rs por rr

Disimilación

criblum en lugar de cribrum = disimilación de r-r por r-l

conucula en lugar de colucula = disimilación de l-l... Continuar leyendo "Evolución Fonética del Latín al Castellano: Procesos y Ejemplos" »

Etapes del Llatí

El llatí apareix al segle VII-VI aC amb el seu alfabet:

• El llatí arcaic (s. VI aC - s. II aC)

  El llatí està testimoniat en objectes quotidians i en monuments funeraris. Els primers autors literaris també són d'aquesta època, principi de la literatura llatina:

  • Livi Andrònic (el primer a escriure en llatí, va fer una traducció d'una obra grega, l'Odissea d'Homer).
  • Cató, va escriure una història de Roma.
  • Plaute i Terenci són dos autors de comèdies.

  En aquesta època el llatí està influenciat pels grecs i pels etruscs.

• El llatí clàssic (s. I aC - s. I dC)

  Etapa de plena maduresa del llatí, esdevé la llengua oficial de l'Imperi Romà. Període de màxim esplendor de la literatura llatina:

  • Cèsar
  • Ciceró
  • Virgili (Eneida)

Literatura Antigua

Conjunto de obras literarias escritas entre el siglo V a.C y el inicio de la Edad Media. La obra literaria más antigua es el Poema de Gilgamesh, de ahí el Libro de los Muertos y en el siglo XIX se tradujo La Piedra de Rosetta (Virgilio, Horacio, Ovidio, etc).

Literatura Medieval

El género que destacó en esa época fue la literatura religiosa. La institución que representa esta época era la Iglesia Católica. Las 2 etapas de la Edad Media son: la temprana/alta Edad Media y baja Edad Media. Características: visión teocéntrica del mundo, filosofía: predomina la escolástica, hagiografía: vida de los santos, surgen poetas cultos y palaciegos y el juglar. Lenguas vulgares: inglés, italiano, alemán, castellano y francés.... Continuar leyendo "Literatura Antigua y Medieval" »

L'estructura de les ciutats romanes

Estructura urbana

Les ciutats eren el centre de l'estructura civil i social de la civilització romana. Estaven ben dissenyades i tenien un funcionament correcte dels serveis públics i militars.

Estaven compostes per una sèrie de mòduls iguals, distribuïts ordenadament i separats per carrers.

Tots els carrers eren iguals, excepte dos: el cardo maximus i el decumanus. Eren els més amples i acabaven a les úniques quatre portes de la muralla.

A l'encreuament d'aquests dos carrers hi havia el fòrum i el mercat.

Dintre de la ciutat hi havia les cases i diferents edificis públics com l'amfiteatre, el teatre, el mercat, el conjunt del fòrum, etc.

Les muralles

Eren l'element fonamental de la ciutat. Amb la Pax Augusta,... Continuar leyendo "L'estructura de les ciutats romanes: una anàlisi completa" »

Comedia y Tragedia en el Teatro Romano

La primera y fundamental división del teatro romano es la de tragedia y comedia. La tragedia presenta como protagonistas a héroes y a dioses, con un tono solemne y un lenguaje elevado. En cambio, la comedia utiliza un lenguaje desenfadado que imita el habla de la calle, y que puede resultar procaz.

Subgéneros de la Comedia

• Fabula Palliata: De tema griego.
• Fabula Togata: De asunto romano.

Subgéneros de la Tragedia

• Fabula Graeca: Obras generalmente traducidas de la tragedia griega.
• Fabula Praetexta: Hace alusión a la toga praetexta. Ponía en escena episodios sobresalientes de la historia nacional romana.

Solamente han llegado hasta nuestros días las obras de Plauto y Terencio, y las tragedias de Séneca.... Continuar leyendo "Teatro Romano: Comedia, Tragedia y sus Máximos Exponentes" »

1. Introducción: El Teatro del Exilio

Tras la Guerra Civil, el panorama teatral no se mostraba prometedor, con obras de baja calidad artística, mediocres, humorísticas e intrascendentes. Los autores más importantes se abrían camino con dificultad. Algunos motivos de esta situación fueron:

• La muerte de Valle-Inclán y Lorca, en 1936, que interrumpió la línea renovadora del teatro que promovían.
• El exilio de autores como Max Aub, Alberti o Alejandro Casona, que alejó de los escenarios el teatro de calidad, aunque en el exilio había mucha actividad (Alberti: El adefesio; Salinas: Judit y el tirano; Max Aub: San Juan; Alejandro Casona: Prohibido suicidarse en primavera).
• La censura previa, que recortó muchos temas.
• El público, sobre todo

Tàrraco

Fundació: El nucli original va ser un praesidium aixecat durant la Segona Guerra Púnica. Els romans van triar aquest lloc per la seva situació geogràfica: a la costa i a prop del riu Ebre, que marcava la frontera amb els territoris cartaginesos.

Evolució: La ciutat va créixer durant els segles I i II dC al voltant de dos centres: un de caràcter militar (praesidium) i un de caràcter social i comercial amb un fòrum. La ciutat va rebre el títol de colònia, capital de l’Hispania Tarraconense, i el mateix emperador August hi va residir 2 anys. Durant aquests 2 anys la ciutat es va monumentalitzar i va agafar la forma amb la qual la coneixem ara.

Decadència: Cap al 266 dC els francs van saquejar Tàrraco, en plena crisi política... Continuar leyendo "Tàrraco: Història, Urbanisme i Monuments de l'Antiga Tarragona" »