Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

El Teatre Romà: Evolució i Característiques

Al començament, els teatres romans eren construccions de fusta desmuntables. A partir del segle I a.C., però, es van començar a construir de pedra, seguint els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts principals: la graderia, l'orquestra (per al cor) i l'escenari o scaena (plataforma on actuaven els actors, amb un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors). Els romans van seguir aquesta estructura, però hi van introduir algunes innovacions:

• Mentre que els grecs construïen els teatres aprofitant el pendent d'una muntanya, els romans també ho feien, però a més eren capaços de construir teatres com a edificis independents. La cavea (graderia) descansava sobre un

Deucalió i Pirra

Deucalió (home) es va casar amb Pirra (dona). Júpiter va decidir destruir-ho tot utilitzant un gran diluvi. Llavors, Prometeu, pare de Deucalió, li va aconsellar fer una arca per tal que poguessin sobreviure. Després de la pluja van decidir anar a veure un oracle que els va dir 'Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits cenyits i tireu per l'esquena els ossos de la gran mare'. La paraula mare representa la terra i els ossos representen les pedres. Van començar a tirar pedres enrere i d'aquestes pedres que tiraven per darrere les seves esquenes va néixer la raça humana de nou. Així es va crear la humanitat.

Apol·lo i Dafne

Apol·lo, déu de la bellesa i les arts, es va burlar de Cupido, déu de l'amor,... Continuar leyendo "Mites de la mitologia grega: relats clàssics i personatges" »

Los Espectáculos Públicos en la Antigua Roma

Los romanos fueron grandes cultivadores de los espectáculos públicos. Los primeros se remontan a los tiempos de Rómulo y se realizaban tres o cuatro veces al año en honor de los dioses Marte y Conso. Pertenecían al culto público romano y tenían fechas festivas en el calendario oficial. Consistían en la celebración de carreras de caballos y de carros.

Evolución de los Juegos

Tarquinio Prisco ordenó construir el Circo Máximo y, con ello, se multiplicaron los juegos, que llegaban a durar varios días.

Tipos de Ludi: Circenses y Scaenici

Los ludi eran de dos clases: los ludi circenses, que se celebraban en el circo o en el anfiteatro, y los ludi scaenici, que consistían en representaciones... Continuar leyendo "Espectáculos Romanos: Circo, Anfiteatro y Gladiadores" »

Virgili: el poeta més gran de Roma

Virgili, considerat el poeta romà més gran, escrivia poesia èpica. Aquest gènere servia per a explicar la fundació de ciutats importants i moments històrics. De fet, els primers escrits de la literatura llatina estan escrits en poesia èpica.

Virgili es va influenciar per la literatura grega, prenent com a model l'Ilíada i l'Odissea d'Homer per escriure la seva obra més important: l'Eneida. Escrita a l'època de l'Imperi, es va convertir en la gran epopeia nacional romana. Altres autors que també van utilitzar la poesia èpica van ser Nevi i Enni.

La vida i les obres de Virgili (70 aC - 19 aC)

Publi Virgili Maró va néixer l’any 70 aC a Màntua, en el si d'una família modesta. Va iniciar els seus... Continuar leyendo "Virgili: Vida, Obres i l'Anàlisi de l'Eneida" »

Fundació i Planificació de les Ciutats Romanes

Quan els romans conquerien un territori, de vegades aprofitaven les ciutats preexistents i les ampliaven, i altres vegades creaven ciutats de nova planta (des de zero). Aquestes ciutats de nova planta tenien el seu nucli original basat en l'estructura del campament militar, que servia de model per a la ciutat.

El Ritual de Fundació

El primer pas era realitzar un ritual per tal que la ciutat estigués protegida i fos fructífera. Aquest ritual consistia a marcar el perímetre de la ciutat amb dos bous blancs (animals considerats *sagrats*). Simbòlicament, s'hi posava una mica de terra de Roma i es realitzava algun sacrifici per interpretar els *auguris*.

Criteris d'Ubicació Geogràfica

Un cop fet... Continuar leyendo "Planificació Urbana Romana: Fundació, Fòrum i Cardo/Decumanus" »

literatura latina: etapas:
-Arcaica (s. III-I a.C.) Desde los inicios hasta el año 81 a.C., fecha en la que Cicerón pronunció su primer discurso.
-Clásica (s. I a.C.). Desde Cicerón hasta la muerte de Augusto (14 d. C.). Ésta se suele subdividir en dos periodos: periodo ciceroniano, que coincide con la República y el augústeo, con los primeros años del Imperio
-Posclásica (s. I-II d.C.). Desde la muerte de Augusto hasta Marco Aurelio (180 d.C.)
Tardía (s.II-s.V). Desde Marco Aurelio hasta la caída de Roma géneros:

Épica, que narra hechos heroicosVirgilio, Ovidio y Lucano
.,

Teatro

Surgíó de la adaptación de los esquemas dramáticos griegos tragedia y comedia son séneca plauto y terencio lírica transmite pensamientos y sentimientos... Continuar leyendo "Sociedad ilustrada" »

Termes Específics i Vocabulari Essencial

PRORRATA:

Part que toca a cada persona.

QUÒRUM:

Mínim nombre de presents necessari.

RÀTIO:

Elements diferents per comparar-los (relació o proporció).

RÈQUIEM:

Missa de difunts.

SÚMMUM:

Grau més alt o màxim.

ULTIMÀTUM:

Darreres condicions o exigències.

Locucions Llatines d'Ús Comú

A POSTERIORI:

Després de (basat en l'experiència o els fets).

A PRIORI:

Abans de (basat en la raó o sense proves prèvies).

AB ILLO TEMPORE:

Des d’aquell temps.

AD HOC:

Que és apropiat o adequat per a un propòsit concret.

AD KALENDAS GRAECAS:

Fins a les calendes gregues (mai).

AD NAUSEAM:

Fins a l’avorriment.

ALEA IACTA EST:

La sort està tirada (quan una decisió ja està presa).

ALTER EGO:

L’altre jo, algú molt lligat a tu.

ANTE

La Oratoria Anterior a Cicerón

El primer orador del que tenemos noticias fue Apio Claudio el Ciego, personaje político del siglo III a.C. Escribió discursos en griego con fines políticos; estaban destinados a su publicación.

Catón el Censor y la Ética del Orador

Catón el Censor (239-149 a.C.), del que nos quedan fragmentos de 80 discursos, escribió más de 150. Catón era un homo novus, un hombre que tuvo que triunfar por sí mismo. El instrumento imprescindible para ello fue su capacidad de persuasión, demostrada con una oratoria combativa y virulenta, a la vez que brusca y cortada.

Según Catón, el orador es un hombre de bien, experto en el arte de la palabra, porque no debe buscar la eficacia del discurso al margen del debate de los... Continuar leyendo "Evolución de la Oratoria Romana: De Apio Claudio a los Predecesores de Cicerón" »

Como xénero literario, a oratoria comprende os discursos que foron elaborados segundo as regras da retórica. A oratoria é a arte de falar diante dun auditorio (ars dicendi) coa finalidade de persuadilo nalgún sentido. O orador é o artífice que elabora e pronuncia o discurso. O coñecemento e dominio das regras desta arte, denominadas retórica, é a elocuencia. O orador debe ser un experto na arte de falar.

Partes da Oratoria

Para elaborar un discurso, o orador debía prestar atención a 5 fases:

1. Inventio: O orador extrae as posibilidades de desenvolvemento das ideas verdadeiras que lle permiten defender a súa causa.
2. Ordo: É a distribución axeitada das ideas atopadas grazas á inventio.
3. Elocutio: Traslada á linguaxe as ideas previamente

Pseudolus de Plaute: L'Engany per Amor

L'esclau Pseudolus es troba amb Calidor, el seu jove amo, qui està profundament trist. El motiu de la seva aflicció és la imminent venda de la seva estimada amant, Fenícia, una esclava. Fenícia ha enviat una carta a Calidor dient-li que l'ajudi perquè, si no actua ràpidament, el soldat macedoni se l'emportarà.

La Negociació amb Ballió, l'Alcavot

Pseudolus i Calidor es dirigeixen a casa de Ballió, l'alcavot (proxeneta) que s'encarrega de la gestió d'esclaus i prostitutes. Calidor suplica a Ballió que no vengui Fenícia, la seva amant. Ballió, però, li explica que, tot i que Calidor li hagi estat pagant, ha sorgit un comprador que li ofereix un tracte més avantatjós i, per tant, l'ha de vendre.... Continuar leyendo "Pseudolus de Plaute: Engany, Amor i Llibertat en la Comèdia Romana" »